La sequera segueix buidant els pantans

Darnius-Boadella està al 31,7% de la capacitat, quan fa un any estava al 41,7%, i Susqueda, al 40,9% mentre que fa un any estava al 76%.

Pantà de Susqueda

Pantà de Susqueda / David Aparicio

EFE

Els embassaments de les conques internes de Catalunya han baixat les reserves d'aigua i estan avui al 31% de la seva capacitat, quan fa un any estaven al 60%, en una persistent sequera que no té aspecte d'amainar i que manté 514 municipis, on viu el 80% de la població catalana, en situació d'alerta.

Segons les dades actualitzades aquest dimecres per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'embassament de Darnius-Boadella està avui al 31,7% de la capacitat, quan fa un any estava al 41,7%. El pantà de Susqueda, un dels més grans, està al 40,9% de la seva capacitat i fa un any estava al 76%.

El pantà de Sau ha baixat al 19%, quan fa un any estava al 44%. La Baells està al 28,5% (65,4% fa un any), i la Llosa del Cavall està al 27,4% (58% fa un any).

Els embassaments pertanyents a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre estan avui al 39,6% de la seva capacitat, davant del 54,8% en què estaven fa un any.

El pantà més gran, el de Canelles, està al 28,9% de la seva capacitat (59,3% fa un any), mentre que el de Rialb està tan sols al 9,3%, (38,3% fa un any) ).

Els embassaments que es troben en millor situació de reserves d'aigua són el de Riba-roja, que és al 93,1%, per sobre del 91,6% que estava fa un any, i el de Talarn, que és al 53 ,5 % de la seva capacitat (45,9 % fa un any).

Les previsions meteorològiques no pronostiquen pluges intenses a curt termini per pal·liar aquesta situació de sequera, per la qual cosa es mantenen en vigor les mesures d'alerta hidrològica a tota la conca del sistema Ter-Llobregat, que inclou tota l'àrea metropolitana de Barcelona.

En aquesta zona i a la conca de la Muga (Girona), que inclouen un total de 514 municipis, hi ha restringits els regs agrícoles i de jardins, l'ús lúdic i industrial de l'aigua, encara que sense limitacions per a ús domèstic.

A més del sistema Ter-Llobregat, continuen en alerta els aqüífers de Carme Capellades i el Fluvià Muga, la capçalera del Ter, el Llobregat Mitjà, l'Anoia Gaià, l'Empordà, la Serralada Transversal, Banyoles i Prades Llaberia, que comprèn el subministrament de aigua a 27 comarques catalanes.

Aquesta situació obliga a reduir l'aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).

Pel que fa als usos de proveïment domèstic, s'estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que han de complir tots els municipis, com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'ompliment de fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions a l'ompliment de piscines i la restricció de neteja de vehicles, entre d'altres.

El decret d'alerta hidrològica també defineix una xifra per al consum global d'aigua per a un abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia.

Amb la situació actual, les dessalinitzadores segueixen funcionant al seu màxim rendiment, fet que suposa una producció mitjana de 5,4 hm3 al mes. Cada dia, a Catalunya es consumeix una mitjana d'1 hectòmetre cúbic d'aigua.