Urgent: reutilitzar l’aigua per fer front a l’escassetat hídrica

La conca mediterrània és la segona regió del món més afectada pel canvi climàtic, només precedida per l'Àrtic, amb una pujada de les temperatures un 20 % superior a la mitjana del planeta. Aquest nou escenari climàtic, amb fenòmens meteorològics extrems i més etapes de sequera, impacta directament en la disponibilitat d'aigua, el recurs més difícil de substituir i pel qual competeixen les ciutats, l'agricultura, la indústria i el turisme.

El dèficit hídric és un problema estructural a casa nostra. L'escassetat de precipitacions pròpia de la Mediterrània es veu ara agreujada per l'impacte de l'emergència climàtica: temperatures més altes i pluviometria més irregular. En definitiva, menys aigua per cobrir les necessitats de la població i de tots els sectors d’activitat econòmica. Cal una resposta urgent perquè les reserves d’aigua a tota Catalunya han caigut a un 30 %, la meitat que l’any passat en aquestes mateixes dates, i el Govern de la Generalitat ja adverteix que pot haver-hi restriccions aquesta primavera.  

D'on sortirà l'aigua que necessitem? La millor manera d’afrontar aquest escenari és aplicant els principis de l'economia circular als recursos hídrics. La regeneració de l'aigua mitjançant un tractament addicional a les depuradores permet reutilitzar-la i abocar-la al riu en immillorables condicions i amb totes les garanties sanitàries, perquè així torni a entrar en el cicle urbà.

Aigua regenerada al tram final del riu Llobregat

 A Catalunya hi ha una gran estació de regeneració d’aigua, l’ERA de la depuradora del Baix Llobregat. Aquesta depuradora tracta anualment 110 hectòmetres cúbics d’aigua i l’ERA es va dimensionar per tractar el 100 % d’aquest cabal. El 2022, Aigües de Barcelona ha regenerat 50 hectòmetres cúbics d'aigua, una xifra que equival al consum d'aigua anual de més d’1 milió de persones. Això vol dir que s’han incorporat al sistema 50 mil milions de litres d’aigua que altrament haguessin estat abocats al mar. Però l’ERA pot tractar més del doble d’aquesta aigua i tornar-la a posar en el sistema. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) disposa de dues grans depuradores, la del Baix Llobregat i la del Besòs. Entre les dues tracten diàriament el cabal equivalent a l’aigua residual que produeixen 5 milions d’habitants. És a dir, que si es dotés amb una ERA la depuradora del Besòs, una de les més grans d’Europa, i es fessin les inversions per assegurar els tractaments i construir els sistemes de distribució fins als usos, en total aquestes dues depuradores podrien estar regenerant anualment aproximadament 250 hectòmetres cúbics d’aigua, xifra que equival a més d’un terç de la capacitat total dels embassaments a les conques internes de Catalunya, que se situa al voltant dels 700 hectòmetres cúbics.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que el 22 de novembre passat va decretar l'alerta per sequera a la conca del Ter-Llobregat, va autoritzar a l’AMB iniciar les proves per injectar aigua regenerada al riu Llobregat a l’altura de Molins de Rei, en un punt més aigües a dalt del que es feia fins ara. En concret, es bomben 600 litres d’aigua regenerada per segon, procedents de la depuradora del Baix Llobregat. Tot sempre amb els màxims controls per garantir la salut biològica del riu.  

L’aigua regenerada permet extreure menys recursos hídrics dels embassaments. Una forma d’ajudar a la natura i de tancar un cercle hidrològic virtuós. Una manera de tenir més sobirania hídrica i de deixar d’estar tan pendents de si plou o no. A més, produir aigua regenerada és molt més eficient des del punt de vista de costos que dessalinitzar-la. En definitiva, un recurs alternatiu que ens allunya del risc de desabastiment d'aigua perquè desvincula el cicle urbà de l'aigua de la sequera hidrològica i que permet optimitzar els recursos públics.

Resposta estructural

En un moment com l’actual on la situació d’escassetat hídrica permanent en què es troba la regió mediterrània s’agreuja significativament amb episodis de sequera com el que estem patint aquests darrers dos anys, es fa palesa la necessitat inajornable d’executar el projecte “Racionalització de l’ús de l’aigua” que, juntament amb altres 26 projectes estratègics per atendre les necessitats de les generacions futures, va aprovar el Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del “Pla Next Generation Catalonia” el febrer del 2021.

Aquest gran projecte, integrat per 3 subprojectes principals, tenia per finalitat la modernització de regadius; la millora de la resiliència de l’abastament de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, i la garantia d’abastament d’aigua a partir de la dessalinització amb energies renovables. Un gran salt endavant cap a la sostenibilitat i l’autosuficiència hídrica que permetria, entre altres coses, anar reduint a zero les aportacions d’aigua del Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Un dels objectius d’aquest projecte és la transformació de les depuradores d’aigua residual de l’àrea metropolitana de Barcelona en estacions regeneradores d’aigua (ERA), anticipant-se així a la nova directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes que prepara la Comissió Europea i que s’aprovarà previsiblement durant el primer semestre del 2024. L’esmentada directiva preveu que abans del 31 de desembre de 2030 sigui obligatori pels estats membres que el 50 % de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals urbanes que tracten una càrrega contaminant igual o superior a 100.000 habitants equivalents estiguin subjectes a tractament terciari, havent d’assolir el 100 % abans del 31 de desembre de 2035. A Catalunya hi ha 36 depuradores que hauran de disposar d’una estació de regeneració d’aigua d’aquí a 12 anys. D’aquestes, 13 tenen parcialment tractament terciari, i 23 no en tenen cap. Per tant, la disponibilitat dels fons Next Generation EU és una oportunitat per transformar aquestes depuradores i dotar-les amb estacions de regeneració d’aigua.

El canvi climàtic és el repte més gran que té la humanitat. Catalunya, que ja va patir una greu sequera i restriccions el 2008, ha d’augmentar la seva resiliència hídrica per fer front al nou escenari. La solució és a les nostres mans i s’anomena reutilització.