La justícia europea restringeix les opcions de Bèlgica de rebutjar l'entrega de Puigdemont

El Tribunal de Justícia de la UE rebutja els motius que va al·legar Bèlgica per oposar-se a l'euroordre de detenció del Suprem

Sílvia Martínez

Carles Puigdemont ha perdut el primer round del seu combat europeu amb la justícia espanyola. El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha donat la raó al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i aplana el camí per al lliurament de l'expresident de la Generalitat a Espanya. Els magistrats consideren que un estat membre de la UE no pot denegar una euroordre de detenció basant-se en la falta de competència del tribunal que l'emet, com va fer Bèlgica.

"Una autoritat judicial d'execució no pot negar-se, en principi, a executar una ordre de detenció europea basant-se en la falta de competència de l'òrgan jurisdiccional que haurà d'enjudiciar a la persona buscada a l'Estat membre emissor. Aquesta autoritat deurà, no obstant això, negar-se a executar aquesta ordre si comprova que en aquest Estat membre hi ha deficiències sistèmiques o generalitzades que afecten el seu sistema judicial i que l'òrgan jurisdiccional que haurà d'enjudiciar a la persona buscada en aquest Estat membre és manifestament incompetent per a això", afirma la sentència del TJUE.

Una de les preguntes de Llarena versava precisament sobre si un Estat pot entrar en quin tribunal és el competent en un altre per realitzar una recerca. Fonts de la defensa de l'expresident català auguren que en el cas que el tribunal europeu segueixi el criteri de l'advocat general de la UE Jean Richard de la Tour el mes de juliol passat i declari que Bèlgica no podia rebutjar un lliurament, excepte una violació de drets del país requeridor sistèmica, compten que el jutge Llarena cursarà immediatament una nova euroordre contra Puig.

És l'únic dels fugits que no és europarlamentari, per la qual cosa en el seu cas no caldria esperar al segon round europeu: el que resoldrà les demandes de Puigdemont contra el Parlament Europeu perquè considera que no el va defensar prou davant el suplicatori cursat per Llarena per poder ser detingut en diferents països europeus.

En revisar l'acusació contra Puigdemont i de la resta de fugits, després de la reforma legal que ha derogat la sedició i modificat la malversació, Llarena va paralitzar les euroordres cursades en contra seva fins a veure què decideix la justícia europea i fer el següent pas. La defensa de l'expresident té previst al·legar que per a qualsevol restricció dels drets dels europarlamentaris ha d'incloure un nou suplicatori, ja que el concedit en el seu moment només es referia a l'ordre cursada a Bèlgica.

A més, va qüestionar les possibilitats d'èxit d'una quarta euroordre pels mateixos fets, però per diferents delictes, i va comparar la derogació de la sedició amb la sentència del raper Valtònyc, el lliurament del qual va ser rebutjada en entendre que Espanya l'acusava de delictes més perjudicials que els vigents quan van succeir els fets.

La forma en què s'havia escomès la reforma penal, amb gran rapidesa i sense tenir l'oportunitat d'escoltar experts, figura entre els arguments amb els quals la defensa compta per tractar de mostrar que a Espanya hi ha vulneracions de drets sistèmiques. També s'inclourà que un exministre de Justícia sigui nomenat magistrat del Tribunal Constitucional, com va passar amb Juan Carlos Campo.