Els tallers per aprendre a cosir van a l'alça: "Em relaxa i desconnecto de la feina"

Aprendre a cosir i fer-se peces al gust és una tendència que va a l'alça. Els tallers per ensenyar a fer mitja, 'patchwork' o roba han notat un creixement. Darrere aquest repunt de creativitat també hi ha el fet que, durant el confiament de la covid-19, es van vendre moltes màquines de cosir. Amb la nova normalitat, però, aquesta tendència ha continuat. Els perfils són molt diversos com també ho són els motius. Carlos Barranco, un camioner de 60 anys ho té clar: "Al mateix temps que aprens, et relaxes i desconnectes de la feina i també hi ha la satisfacció d'acabar una cosa que mai hauria pensat que sabria fer", explica a l'ACN. Un cop a la setmana fa classes a Teixits Bascompte de Vic, on també ensenyen altres activitats com patronatge.

Aquest establiment especialitzat en venda de roba des de fa més de de 50 anys, va obrir l'Espai Crea a finals del 2016 amb diferents activitats. Actualment tenen una dotzena de grups d'alumnes i, fins i tot, hi ha gent amb llista d'espera per a poder-hi accedir. La seva propietària, Margarida Bascompte, explica que el sector ha viscut "molts alts i baixos" durant aquests anys i que ara estan vivint un moment dolç. "Hi ha moltes ganes de cosir i fer-se les peces", remarca. A diferència d'altres èpoques, ja no se'n fan de molt elaborades, com ara estovalles o punt de creu, sinó que tenen més èxit les bosses de mà o els complements.

L'afició per cosir també ha trencat estereotips i ja hi ha un públic masculí que aposta per fer-se peces exclusives. És el cas de Josep Girvent, que treballa en una floristeria. Porta uns anys cosint però va decidir apuntar-se a patronatge per aprendre la base. "Trobar-ho fet costa molt o has d'anar a coses molt cares i és tot igual", assenyala. Ara valora molt poder fer-se les coses al seu gust i, de retruc, també compensa els nervis amb una activitat que el relaxa molt.

A la classe també hi ha Carlos Barranco, un camioner de 60 anys que va començar a cosir fa un temps. Afirma que aquesta activitat l'ajuda a desconnectar de la feina i també a relaxar-se. Actualment s'està fent un pantaló de pijama i ha fet arranjaments als baixos d'una desena de pantalons. "Per mi és difícil perquè mai he fet res d'això i el patronatge em costa molt, però per això hem vingut a aprendre", afegeix. I admet que sent una gran satisfacció en acabar una cosa que no hauries pensat mai de poder fer.

"La costura té molts beneficis"

La professora del taller de costura, Sara Tubau, destaca que portar peces exclusives i diferents a la resta és un factor que cada cop pesa més. I assenyala que aquesta és una activitat que va més enllà de la creativitat. "Té molts beneficis, també per la teva autoestima; no és només socialitzar, sinó també motricitat fina i hi ha qui diu que va bé per segregar dopamina" i guanyar en benestar, afirma. Entre els alumnes també hi ha joves estudiants com la Xènia Riera, que estudia Batxillerat a l'Escola d'Art de Vic. Té pensat estudiar moda . Va apuntar-se al taller fa un any per elaborar peces i el balanç és molt positiu.

Una oportunitat per conèixer gent i socialitzar

A Camprodon, la botiga Ke Bonik ha passat de 7 alumnes a tenir-ne una trentena de fixes i alguns més d'esporàdics. La seva propietària, Mariàngels Bergé, va decidir canviar el negoci de roba i complements que ja havia obert per centrar-se en la venda de teles, llana i els tallers de costura. Després del confinament l'activitat ha guanyat embranzida. "Arran de la pandèmia, la gent que no havia agafat mai una agulla ho ha començat a fer", explica. I també a fer-se arranjaments per ells mateixos i estalviar-se uns diners.

El material, amb l'augment de preus, també ha pujat entre un 10% i un 15% respecte al 2021, però aquesta activitat va més enllà dels costos. Així ho creu Eva Martínez, aprenent de costurera i teixidora d'Espinavell: "Tinc un cartell a l'estudi de casa on diu, cosir és més barat que anar a teràpia". Cada setmana baixa a Camprodon a fer un parell d'hores de classe. Aquests dies està aprenent a fer bosses de mà. El que va començar com una afició, ha acabat essent un nou projecte d'empresa: fer una botiga en línia de complements. I està molt il·lusionada. Recorda que ja d'adolescent es feia roba sense tenir màquina de cosir i que li meravellava veure la seva àvia cosir de tot. "Vaig començar el 2019 amb les classes i ara ja no puc parar", admet.

Aquesta veïna d'Espinavell comparteix taula amb dues cosidores més, Núria Soler, que presumeix d'haver-se fet ja set jerseis amb mitja, i Maribel Arribas, veïna de Sant Pau de Segúries, una dona jubilada que va decidir apuntar-se al taller per sortir de casa i conèixer gent. "Xerrem i ens ho passem bé, ara bé, treballem més a casa que no el que fem, és teràpia de grup", diu. Totes elles coincideixen que la clau és tenir una bona mestra. "Ho fa tot planer i sap de tot", remarca Arribas. Mariàngels Bergé, que va estudiar i exercir d'advocada durant anys, va decidir fer un canvi de vida i centrar-se en la moda i les manualitats, una activitat que l'omple i que entronca amb la professió de la seva mare, una modista d'un taller de moda i vestits de núvia a Barcelona.