Mor Fèlix Millet, condemnat per l'espoli del Palau de la Música

Tenia 87 anys

E.P./Redacció

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet va morir ahir dimecres als 87 anys, segons han informat fonts coneixedores a Europa Press.

Millet, condemnat per l'espoli de l'entitat cultural, complia una pena de 7 anys i mig de presó per apropiar-se més de 23 milions d'euros de la fundació (dels quals només n'ha tornat la meitat), i es trobava en una situació complicada de salut. Millet va ser condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó però ell i la seva mà dreta, Jordi Montull, només han retornat la meitat milions d'euros que van desviar de la institució.

Millet havia tornat a ingressar a la presó per ordre del jutge de vigilància penitenciària, mentre es resolia el recurs que va presentar la Fiscalia contra la decisió del Departament de Justícia de concedir-li el tercer grau per motius humanitaris. Va obtenir el règim obert el mes d'octubre passat, i estava ingressat a la infermeria de la presó Brians 2 de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona).

Fins aleshores, el principal condemnat per l'espoliació del Palau de la Música gaudia del tercer grau en una residència privada, triada per la seva família, sense haver de pernoctar a la presó, atès que estava en règim de tercer grau per malaltia incurable, un article del reglament penitenciari que permet als interns complir la seva condemna íntegrament fora de la presó.

Fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990, va ser-ne president fins que va ser destituït el 2009, quan es va fer públic el ‘cas Palau’. Millet va ser un dels prohoms de la burgesia catalana fins que es va fer públic el saqueig del Palau de la Música.

Va néixer a Barcelona el 1935. Renebot de Lluís Millet, un dels fundadors de l’Orfeó el 1891, el seu pare va ser-ne el president entre 1951 i 1967. La seva família estava molt ben connectada. El seu germà, Xavier Millet, va ser candidat de CiU a l’Alcaldia de Barcelona, i un altre germà seu, Joan Millet, va ser conseller de Banca Catalana.

El 1974 va ingressar a l’empresa Renta Catalana juntament amb Josep Trias de Bes i Joaquim Molins. El 1983 va ingressar a presó preventiva durant dues setmanes per un delicte d’estafa en aquesta empresa. L’Audiència el va condemnar finalment a dos mesos de presó i 30.000 pessetes de multa.

L’any 1990 va crear la Fundació Orfeó Català Palau de la Música, de la qual va ser el president fins que va ser destituït. L’any 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi, que li va ser retirada en fer-se públic el saqueig del Palau. El 2003 va incorporar-se al patronat de l’Institut Catalunya Futur, vinculat a la Fundació per a l’anàlisi i els Estudis Socials (FAES). El 2006 va ser nomenat president de l’Agrupació Mútua i un any més tard de Bankpime. També va ser vicepresident tercer de la Fundació FC Barcelona.

La fiscalia va presentar una querella contra Millet el juny del 2009 per desviar diners del Palau en benefici propi. Ell mateix va confessar que havia desviat diversos milions d’euros per fer reformes i obres en immobles de la seva família i pagar-se viatges. Un mes després va ser destituït del seu càrrec de president del Palau. En paral·lel, també va ser acusat d’un delicte urbanístic, apropiació il·lícita i tràfic d’influències per la construcció d’un hotel davant del Palau. El Suprem va absoldre’l en aquest cas.

El març del 2017 va començar el judici pel ‘cas Palau’, on Millet va confirmar que feia servir l’entramat empresarial del Palau per finançar il·legalment CDC. L’Audiència de Barcelona el va condemnar el 15 de gener del 2018 a 9 anys i 8 mesos de presó i el va obligar a retornar juntament amb Jordi Montull més de 23 milions d'euros, però només han tornat menys de la meitat. De fet, la justícia encara l’investigava per si havia amagat ingressos i béns a la justícia per no pagar tot el que li reclamava la sentència. La fiscalia havia demanat per a ell per aquesta qüestió 4 anys de presó més.

Va ingressar a presó per complir la condemna pel ‘cas Palau’ el juny del 2020. El 9 de novembre del 2022, el Departament de Justícia li va concedir el tercer grau per raons humanitàries. A principis d’any, se li va autoritzar l’ingrés en una residència sense haver de tornar a la presó a dormir entre setmana, ja que en la pràctica ja no sortia de l’hospital penitenciari. El jutjat de vigilància penitenciària li va retirar la mesura provisionalment però finalment la va acabar permetent.