Es demana "minimitzar" el consum d'aigua perquè la sequera no afecti l'efectivitat dels bombers

El cos garanteix que no faltarà aigua per apagar focs tot i que no poden carregar a la Baells i la Llosa

Una membre dels EPAF de Montblanc desbrossant al voltant de la bassa dels Bombers que hi ha als afores de Montblanc.

Una membre dels EPAF de Montblanc desbrossant al voltant de la bassa dels Bombers que hi ha als afores de Montblanc. / Norma Vidal / Arnau Martínez / Albert Segura

Norma Vidal/Arnau Martínez/Albert Segura/ACN

El sotscap del GRAF dels Bombers, Jordi Castellví, ha fet un toc d'atenció perquè la societat "minimitzi" el consum d'aigua davant la situació de sequera i l'impacte que aquesta pot tenir en "l'efectivitat" del cos en eventuals episodis d'incendis forestals. Ho ha explicat en una entrevista amb l'ACN, en què assenyala que les basses que s'abasteixen d'aigua procedent de rius o aqüífers "es troben per sota la seva capacitat". A tot plegat se li suma el fet que els pantans de la Baells i la Llosa del Cavall, a la Catalunya Central, es troben inoperatius pels avions, degut al nivell baix d'aigua. Amb tot, el cap dels Mitjans Aeris del cos, Francesc Serra, assegura que "l'aigua arribarà sempre, tot i que en determinats casos pot trigar més".

Els Bombers de la Generalitat fan front aquest estiu a una de les campanyes més complexes dels darrers anys. Les elevades temperatures, l’acumulació de vegetació al sotabosc i la llarga sequera que Catalunya arrossega des de fa més de 30 mesos han encès totes les alarmes.

A tot plegat se li suma el fet que enguany els serveis d’emergències disposaran de dos pantans menys on carregar els avions que utilitzen per apagar incendis forestals, ja que la Baells (Berguedà) i la Llosa del Cavall (Solsonès) no estaran operatius. A més, si la situació no canvia, en els propers mesos el pantà de Sau també podria sumar-se a aquesta llista.

Per altra banda, de les 1.600 basses públiques que hi ha repartides per tot el territori i que el cos utilitza per omplir els camions i també els helicòpters, n’hi ha 200 que es troben fora de servei per avaries i d’altres factors que no estan estrictament relacionats amb la sequera. De les altres 1.400, les que s’abasteixen d’aigua procedent d’aqüífers o fonts naturals es troben “per sota de la seva capacitat”, segons explica a l'ACN Jordi Castellví, sotscap del GRAF dels Bombers. 

Adverteix que “si no plou aviat alguna bassa podrà no estar operativa per agafar aigua de mitjans terrestres o aeris”. A més, especifica que els hidrants forestals que es nodreixen d’aquests recursos “tampoc estan al 100%”.

Tot i que diu que “no cal ser alarmistes”, el responsable d'aquest grup d'elit dels Bombers admet que “la sequera posa més tensió al sistema”. Reconeix que la reducció de recursos hídrics pot afectar “l’efectivitat” del cos i fa un “crit d’atenció al conjunt de la societat per minimitzar al màxim el consum d’aigua”.

Un bomber revisa el seu material al parc de Cerdanyola del Vallès.

Un bomber revisa el seu material al parc de Cerdanyola del Vallès. / Norma Vidal / Arnau Martínez / Albert Segura

L’aigua dels mitjans aeris arribarà

Per la seva part, Francesc Serra, cap de Mitjans Aeris de Bombers, vol llençar un missatge de tranquil·litat i afirma a l'ACN que el fet que dos pantans es trobin inoperatius no tindrà conseqüències en les tasques d’extinció. Reconeix que en cas que es produeixi un incendi en àrees de Catalunya properes a la Baells o de la Llosa del Cavall, “l’aigua dels avions trigarà una mica més a arribar” perquè “hauran d’anar-la a buscar a altres embassaments més allunyats”. Amb tot, insisteix: "L’aigua arribarà sempre”. 

Així mateix, explica que a banda dels avions que només poden carregar els seus dipòsits en embassaments, el cos també disposa d’helicòpters uns vehicles que poden arribar a transportat mil litres d’aigua i que desenvolupen un paper essencial a l’hora d’apagar els incendis forestals.

"És cert que els avions tenen una capacitat superior, de 3.000 litres, però també ho és que mentre aquests mitjans fan la seva rotació, els helicòpters poden haver anat i tornat de carregar a les basses tres cops”, comenta Serra. I és que els mitjans d’ala rotatòria tenen la particularitat que poden carregar “a qualsevol dipòsit que estigui preparat i sigui prou profund i ampli per operar de forma segura”.

Així mateix, explica que cada any, abans que comenci de forma oficial la campanya d’incendis -la previsió és que el tret de sortida sigui l’1 de juny-, el cos duu a terme una sèrie de proves per avaluar l’estat d’aquests punts de càrrega. “Aquest any ens hem avançat, perquè habitualment les fèiem al maig i ara ja hem començat a fer-ne”, relata el cap de Mitjans Aeris, que ha dit que aquests controls inclouen tasques de reconeixement del terreny i pràctiques de llançament d’aigua.

Enguany, però, aquests darrers exercicis es limitaran, de forma que no s’agafarà aigua de les basses que estan en municipis on hi ha restriccions per la sequera. “Les comprovacions les farem igualment”, indica Serra, que ha remarcat que, en tot cas, els recursos hídrics s’extrauran d’altres punts o es tornaran a deixar caure al mateix dipòsit d’on s’han agafat”, conclou.

Resposta tècnica, priorització i protecció de grans massissos

Jordi Castellví ha explicat que des del cos de Bombers s’ha optat per potenciar la resposta tècnica a l’hora de gestionar els grans incendis. “Busquem els grans eixos de contenció enlloc d’anar fent el perímetre del foc i combatre’l amb línia d’aigua”, comenta el cap del GRAF, que assegura que el que es fa “és esperar que l’incendi arribi a pistes per confinar-lo”. Amb aquesta estratègia s’elimina la capacitat d’ignició de les flames i es poden alliberar recursos per actuar en d’altres serveis habituals com incendis d’habitatges o accidents de trànsit. 

Material dels bombers preparat per al seu ús al parc de Cerdanyola del Vallès.

Material dels bombers preparat per al seu ús al parc de Cerdanyola del Vallès. / Norma Vidal / Arnau Martínez / Albert Segura

“És prioritari que no es produeixi un col·lapse del cos de Bombers”, explica Castellví, que ha dit que s’ha de poder atendre el dia a dia i també un foc forestal. ”Això passa per fer una bona priorització, discriminar quins incendis tenen més potencial o poden afectar persones i moure el recursos cap un lloc o cap un altre”, apunta.

En aquesta línia, explica que des de l’administració s’estan potenciant especialment els plans de protecció de grans massissos i que inclouen estratègies per limitar la connectivitat entre ells. “Ens hem d’assegurar que un incendi a les muntanyes de Prades no passi al Montsant”, diu. Així, s’està treballant amb el Departament d’Acció Climàtica per definir quins punts del territori els donen una oportunitat en aquest sentit.

També s’està col·laborant amb el sector primari, ja que els camps de conreu que es troben al voltant dels massissos tenen un paper clau per evitar la proliferació del foc. “Hem de dotar la pagesia de les eines perquè puguin fer la seva feina i potenciar els valors ecosistèmics”, assenyala.

El sotscap del GRAF explica que tot i que les cremes controlades s’han deixat de fer per motius de seguretat, sí que s’estan fent tasques de prevenció a les basses i s’estan generant zones segures, garantint l’accessibilitat als camins amb eines mecàniques i manuals i generant zones segures. “Hem hagut d’avançar moltes d’aquestes tasques”, explica Castellví, que diu que ja no es pot parlar de campanya d’estiu d’incendis perquè s’ha “desestacionalitzat”. 

Punts negres i incendis de sisena generació

Castellví admet que Catalunya presenta “els ingredients necessaris” perquè s’hi desenvolupi un incendi de sisena generació o extrem. Tot i això, es mostra molt optimista i diu que tot i que “no és descartable, és poc probable”. En qualsevol cas, assegura que els Bombers estan preparant-se per fer front a qualsevol episodi d’aquestes característiques. “Estem aprenent de les experiències dels nostres veïns per poder-hi respondre amb les màximes garanties”, assegura.

Pel que fa als punts més conflictius, apunta que els que presenten més risc són els massissos amb elevada càrrega forestal i en especial les zones de l’interior de l’Anoia, el Bages, la Conca de Barberà o el Priorat, també alguns punts del litoral i prelitoral que davant de vents extrems poden estendre’s a Terres de l’Ebre i Girona. “En resum, on hi ha més risc és a la Catalunya Central, el Tarragonès, les Terres de l’Ebre i Girona”, conclou.

La Campanya Forestal de 2022 va disposar de prop de 5.000 servidors públics; una quarantena de Mitjana Aeris, en concret 24 helicòpters, 10 avions de vigilància i atac i 2 hidroavions, i 1.200 mitjans terrestres. A banda, el cos d’Agents Rurals hi va aportar 16 drons.