Salut impulsa la primera unitat per tractar adults amb trastorns alimentaris complexos

 Dona resposta al repte de la cronicitat, que és especialment greu en casos d’anorèxia, amb situacions de fins a vint i trenta anys d’evolució

Amb seu a Martorell, també s'hi podran acollir pacients gironins, per tal de tenir continuïtat assistencial

Dues pacients ateses a la nova unitat.

Dues pacients ateses a la nova unitat. / Departament de Salut

Laura Teixidor

Laura Teixidor

El Departament de Salut ha impulsat la primera unitat per tractar població adulta amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) d’alta complexitat i llarga durada, ubicada a l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries a Martorell. Es tracta d’una iniciativa que ofereix un model innovador d’atenció a la cronicitat i que s’emmarca en el pla de xoc per millorar l'atenció, la detecció, el diagnòstic i la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, que s'han vist agreujats els darrers anys i especialment després de la pandèmia. La unitat es va posar en marxa el passat mes de desembre i atén pacients de tot Catalunya i facilita la continuïtat assistencial amb la xarxa d’unitats de TCA del país. En el cas de les comarques gironines, hi ha una unitat a Salt dirigida a persones de 12 a 25 anys.

Aquest recurs assistencial dona servei a tot Catalunya i és gestionat de manera conjunta per l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i l’Hospital Universitari de Bellvitge, que és el responsable de la seva direcció assistencial i científica. Es diferencia de les unitats de TCA (UTCA) pel fet d’oferir a persones adultes amb TCA una hospitalització de mitjana estada (de 3 a 4 mesos).

El 40 % de les persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen

“La cronicitat és el gran repte en TCA actualment; més rellevant fins i tot que la gravetat simptomatològica és la durada del trastorn alimentari”, segons explica el doctor Fernando Fernández-Aranda, cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Universitari de Bellvitge i catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Segons l’expert en TCA, avui dia, les unitats que ofereixen un ingrés a un hospital d’aguts per aquesta tipologia de pacients ho fan compartint el mateix espai amb altres pacients psiquiàtrics. “El fet que les persones usuàries del nou dispositiu tinguin el mateix trastorn mental afavoreix la seva recuperació”, destaca. “Això fa que sigui un recurs únic a l’Estat i innovador en l’àmbit internacional”, afegeix.

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, més de 85.000 catalanes i catalans declaren tenir un TCA. Des del desconfinament de la covid-19, s’ha detectat un augment molt significatiu dels casos diagnosticats, fins al punt que el 2022 van ser ateses als centres de salut mental (CSM) de Catalunya 5.050 persones (4.702 dones i 348 homes) amb diagnòstic principal de TCA, un 82,4 % més que el 2018. Aquest augment ha estat més acusat en dones adolescents i joves.

En termes generals, l’anorèxia nerviosa té una mortalitat del 5%, fet que la converteix en el trastorn mental amb més mortalitat. El Dr. Fernández-Aranda destaca que quatre de cada deu persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen o només ho fan de manera parcial, per la qual cosa es produeix una tendència a la cronificació de la malaltia en aquests casos.Actualment, a les unitats d’adults de TCA hi ha un 15% de persones que tenen més de 40 anys, algunes de les quals van debutar amb la malaltia en l’etapa infantojuvenil , i un 25% dels pacients presenta una durada del trastorn de més de deu anys.