Catalunya retira més restriccions per sequera: "Sortim d'una situació catastròfica"

Totes les ciutats proveïdes pels rius Ter i Llobregat passen de la fase d'excepcionalitat a la fase d'alerta

Els municipis que reben aigua de l'embassament Darnius Boadella continuaran en emergència, però passen de l'estat d'emergència 2 a emergència 1

El riu Ter al seu pas per Susqueda.

El riu Ter al seu pas per Susqueda. / Gerard Vilà

Guillem Costa

"M'alegra portar bones notícies", comentava el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, abans d'iniciar la seva intervenció. Aquest dimarts, més de 15 mesos després, el Govern ha anunciat la retirada de la fase d'excepcionalitat per sequera per als gairebé 6 milions de persones que beuen dels rius Ter i Llobregat.

S'eliminen més restriccions i ara passen a estar en la fase d'alerta del pla especial de sequera. "L'augment de les reserves, després de les pluges, ens permeten sortir d'una situació catastròfica", ha afirmat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

Aquesta decisió suposa l'eliminació de diverses restriccions que es mantenien vigents per a l'agricultura i la indústria. A partir d'ara, totes les ciutats proveïdes pels rius Ter i Llobregat passen a estar en la fase d'alerta del pla especial de sequera. "L'augment de les reserves, després de les pluges, ens deixa sortir d'una situació catastròfica", ha afirmat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. A ple estiu, una època normalment seca, les mesures antisequera activades seran mínimes per a Barcelona, el Vallès, la Catalunya central, el Garraf, el Penedès, Girona, el Maresme i la Selva.

"Manegem les dades de consum dels últims estius. Si realitzem la despesa habitual, no hi haurà problema durant l'estiu. Però encara que no plogués tampoc a la tardor, tenim aigua de sobres per a no entrar en emergència una altra vegada durant l'any vinent", ha defensat Mascort.

Zones vermelles

No obstant això, els dirigents catalans han avisat que l'escassetat d'aigua persisteix. “Mai ens sobrarà aigua”, ha advertit Plaja. Mascort ha posat el focus a Tarragona i el seu entorn, on han caigut poques precipitacions. En aquesta regió, si no fos pel ‘minitrasvase’ de l'Ebre, que subministra aigua procedent d'aquest riu, l'escenari seria molt més complex.

L'executiu català està treballant en un projecte d'emergència per aportar aigua regenerada al pantà de Riudecanyes, segons ha assegurat Mascort. A l'Alt Empordà, també millora la situació: els municipis que reben aigua de l'embassament Darnius Boadella continuaran en emergència, però passen de l'estat d'emergència 2 a emergència 1, una fase una mica menys restrictiva.

Obres pendents

De moment, pesi a l'increment de les reserves, Catalunya continuarà produint aigua regenerada i aigua dessalinitzada al màxim. "Així, en cas que no plogui, trigarem molt més a entrar en emergència. No ens podem permetre deixar de fer-ho", ha detallat el conseller, que ha aprofitat per posar pressió al Ministeri per a la Transició Ecològica, sobre la licitació de la nova dessalinitzadora de Blanes (Tordera II).

"Estem pendents que licitin les obres i no sabem per què estan trigant tant, esperem que accelerin", ha etzibat Mascort. Segons el seu punt de vista, és imprescindible mantenir tots els plans al voltant de noves infraestructures. A més de les dues futures dessalinitzadores fixes, el Govern segueix obstinat a construir una dessalinitzadora flotant en el port de Barcelona per a fer front a l'emergència, en cas que les coses es torcin.

En paral·lel, la gran assignatura pendent, és la potabilització del riu Besòs, a través de noves plantes i desplegant un sistema d'aigua regenerada semblança al qual existeix en el riu Llobregat, on l'aigua residual se sotmet a tractaments extres per a barrejar-la amb el cabal del riu i després potabilitzar-la perquè arribi a les llars. Mascort sosté que el nou Govern s'haurà d'encarregar que tot continuï en marxa i que no es pari cap projecte, com va ocórrer després de la sequera de 2008.