El Suprem pregunta a les parts de dos processos per aldarulls sobre la conveniència de portar al TC la llei d’amnistia

La sala penal diu que la llei vulnera la igualtat de tracte i la separació de poders i genera inseguretat jurídica

Archivo - Fachada del Tribunal Supremo

Archivo - Fachada del Tribunal Supremo / Carlos Luján - Europa Press - Archivo

ACN

ACN

El Tribunal Suprem (TS) ha donat deu dies a les parts de dos procediments perquè opinin si cal presentar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) contra tota la llei d’amnistia. El TS considera que la llei permet amnistiar els desordres públics i els atemptat contra l’autoritat en dues causes contra tres manifestants independentistes per participar en aldarulls l’octubre del 2019 a Barcelona i Girona. No obstant, promou una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei, i no només contra l’amnistia del delicte de desobediència com va fer l’1 de juliol en la causa principal del ‘procés’. El TS considera que la llei pot ser discriminatòria per, entre altres motius, vulnerar el dret a la igualtat davant la llei.

Per a la sala penal, les objeccions de constitucionalitat “consisteixen a entendre que la referida norma, en la mesura que vincula l'amnistia a que els actes tipificats com a delicte sobre els quals opera s'haguessin comès en el context de l'anomenat 'procés independentista català', estableix un tractament molt rellevant i evidentment desigual dels delictes comesos i dels seus autors i partícips, exclusivament determinat en funció de la seva ideologia o dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori”.

Segons la sala, això resulta inconciliable amb el dret a la igualtat davant la llei, i no troba cap fonament que pogués justificar aquest tracte discriminatori “que constituiria una decisió legislativa arbitrària”. Per al tribunal, també s'ha pogut conculcar el principi de seguretat jurídica, “en la mesura que, si es considera acomodat a la Constitució aquesta manera de procedir, qualsevol futura amnistia de nous delictes comesos sota l'impuls d'aquesta mateixa ideologia o de qualsevol altra, només que els seus promotors o partidaris arribessin a majories parlamentàries suficients per a l'aprovació d'una llei orgànica, o un nombre de diputats suficients per contribuir a la formació d'aquesta majoria, també s'hauria d'entendre d'acord amb la Constitució, amb la inseguretat jurídica que així es generaria i amb els innegables efectes criminògens que pogués comportar”.

A més, considera que es pot veure erosionat el principi d'exclusivitat jurisdiccional proclamat davant dels altres dos poders de l'Estat --executiu i legislatiu-- en no comptar l'amnistia, a diferència de l'indult, amb el suport constitucional que habiliti per a tal ingerència.

Aquest mateix dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va al·legar arguments similars per no amnistiar l’expresident de la Generalitat Quim Torra, l’exconseller i exalcalde d’Agramunt Bernat Solé i l’exregidor de Lleida i exdiputat Pau Juvillà. L’alt tribunal català també ha donat un termini a les parts perquè al·leguin si cal presentar una qüestió al TC o fins i tot al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Per això, trasllada a les parts i al ministeri fiscal perquè en el termini de deu dies facin al·legacions sobre l'oportunitat de plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat. Tant defenses com fiscalia havien demanat l'amnistia.

Les dues interlocutòries dictades aquest dijous, molt similars, responen a la pregunta que va fer el tribunal a les parts sobre l'aplicació de la llei d'amnistia en dos recursos de cassació que té pendents contra decisions de tribunals catalans. En una de les causes, van ser condemnats dos ciutadans per delicte de desordres públics en uns fets ocorreguts a Girona després de la sentència del Suprem a la causa del ‘procés’.

En l'altra causa va ser condemnada una persona, també per les protestes contra la mateixa sentència però a Barcelona, inicialment per delicte d'atemptat a l'autoritat, i després de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per delicte de desordres públics, encara que la fiscalia acusava pel primer dels delictes.