La Fiscalia demana aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont

La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que apliqui l'amnistia a l'expresident català Carles Puigdemont en manifestar que no es van emprar fons europeus ni va haver-hi enriquiment personal, com sosté el jutge Pablo Llarena, qui va fer una interpretació "sorprenent" i "artificiosa" de la norma.

Ho ha fet en una vista pública per revisar els recursos de l'expresident i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió de Llarena, que va rebutjar perdonar-los el delicte de malversació i va acordar mantenir vigents les ordres nacionals de detenció que pesen contra ells. A aquesta tesi s'hi han sumat també l'Advocacia de l'Estat i els lletrats dels processats.

La tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, ha demanat estimar els recursos. "La norma és clara", ha dit la fiscal, que ha acusat Llarena i la Sala de fer una anàlisi diferent de la malversació d'aquell que va recollir la sentència del 'procés'.

En la seva opinió, "dir que els actes van ser conduïts a obtenir un benefici patrimonial és si més no sorprenent" perquè "ningú va dir que fos encaminat" a això. "No pot defensar-se que els qui van anar a la presó ho van fer per enriquiment personal".

Ha arremès contra la "nova interpretació" del Suprem, que ha determinat "una erràtica aplicació de la llei", ja que "ni tan sols aquesta nova interpretació de l'alt tribunal s'arriba a afirmar que el propòsit fos l'enriquiment personal", per tant és un argument que "no pot ser considerat amb serietat".

A més, en contra del criteri del jutge i de la Sala, "no han estat emprats fons europeus de la UE"i "no s'ha produït cap minva en el pressupost europeu", que era un altre dels arguments per no aplicar l'amnistia als líders del 'procés', ja que "els fons pertanyien exclusivament a la Generalitat i això està acreditat".

L'advocat de Puigdemont diu que l'amnistia és competència del TSJC

Gonzalo Boye, lletrat de Puigdemont i Comín, ha tornat a qüestionar que el Suprem sigui el tribunal competent per aplicar l'amnistia, perquè "aquesta facultat i deure aplicació de la llei correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no a la sala segona del TS" ja que "Puigdemont va ser triat diputat pel TSJC" en les últimes eleccions autonòmiques i Comín no disposa de l'acta d'europarlamentari, per tant, no estarien aforats davant de l'alt tribunal.

Ha dit que "a hores d'ara no és necessari entrar en un gran debat sobre l'aplicació o inaplicació de la llei", en recordar el vot particular de la magistrada Ana Ferrer qui, a diferència de la resta del tribunal que va jutjar el 'procés', es va mostrar favorable a aplicar la norma, perquè aquesta era la intenció del legislador.

També ha discrepat que el 'procés' afectés els interessos financers de la UE i ha assegurat que "les mesures cautelars (ordres nacionals de detenció) havien d'haver estat aixecades immediatament, amb caràcter previ a l'aplicació de l'amnistia".

Igualment, el lletrat de l'exsecretària general d'ERC Marta Rovira ha qüestionat que l'alt tribunal sigui competent per aplicar la norma perquè, en la seva opinió, el Suprem ha dit fins en tres ocasions que la desobediència, un delicte que està "inqüestionablement" inclòs en la llei, és competència del TSJC.

Íñigo Iruin ha respost així a les al·legacions de Vox, que va recórrer la decisió del jutge Llarena de declarar amnistiable el delicte de desobediència contra Marta Rovira.

Vox, que exerceix l'acusació popular, ha deixat clar que "la llei no és aplicable als recurrents", una norma que en la seva opinió "vulnera principis fonamentals de l'Estat de dret".

A més, ha respost a Boye en assenyalar que venir a qüestionar novament la competència del Suprem "és carregar-se l'article 71 de la Constitució, l'aforament i les resolucions del TJUE".

És improbable que el tribunal estimi els recursos, ja que la Sala penal va elevar una qüestió d'inconstitucionalitat a la cort de garanties en la qual va expressar els seus dubtes sobre la llei d'amnistia.

Per això, en cas que la sala rebutgi els recursos, Puigdemont tindrà via lliure per recórrer al Constitucional, que ja ha admès a tràmit els primers recursos d'empara de condemnats per l'1-O als qui no se'ls va aplicar l'amnistia, com l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa.