Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Aragonès no assisteix a la cloenda del Congrés d'ERC en desacord amb una 'comissió de la veritat' que buscava "divisió"

L'expresident creu que les conclusions de la investigació de Tardà atacaven companys i no afavorien la unitat interna

L'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, amb l'expresident del Parlament, Ernest Benach, i la també expresidenta del Parlament Carme Forcadell

L'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, amb l'expresident del Parlament, Ernest Benach, i la també expresidenta del Parlament Carme Forcadell / ACN

Bernat Vilaró (ACN)

Barcelona

L'expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha declinat assistir aquest diumenge a la cloenda del 30è Congrés Nacional d'ERC. Sí que va anar a la primera sessió, ahir a Martorell, on Joan Tardà va llegir les conclusions de la 'comissió de la veritat', i que explicava que Aragonès va rebutjar comparèixer a la investigació de l'estructura B del partit. Fonts coneixedores han explicat a l'ACN que Aragonès ha decidit no assistir a la cloenda, en desacord amb unes conclusions que buscaven "divisió" i enfrontar i atacar companys d'ERC. L'expresident considera que la comissió no tenia ni garanties ni transparència". I ha decidit no avalar, amb la seva participació al congrés, una manera d'actuar que creu que "no afavoria" la unitat del partit.

Aragonès tenia previst assistir a la cloenda del Congrés, aquest diumenge a Martorell. Però finalment no ho ha fet per discrepàncies amb la 'comissió de la veritat' i la direcció del partit. L'exadjunt a la presidència d'Esquerra remarca que des del primer minut s'ha posat "al servei" del partit, i que ara cal recosir-lo amb "honestedat" i "visió de futur".

En aquest sentit, Aragonès considera que ahir no es tenia aquest objectiu sinó que les conclusions de la comissió política de Tardà buscaven dividir, barrejar coses, confondre i tractar d'enfrontar una part del partit contra l'altra, atacant companys i companyes i sense transparència. Aragonès, a més, critica que no s'haguessin donat disculpes ni a Ernest Maragall ni a la seva família.

El qui va ser president de la Generalitat creu que es va utilitzar el seu mateix nom de forma "injusta i interessada". A més, apunta que la 'comissió de la veritat' ja sabia que ell no era coneixedor dels fets al voltant de l'estructura B d'ERC, que no en tenia cap informació, i que tampoc podia aportar res. Aragonès defensa que així ja ho havia comunicat i no havia obtingut cap resposta.

L'expresident del Govern manté que cal buscar la veritat dels fets, i que sempre ha defensat que cal arribar fins on calgui. Però que hi ha malestar perquè creu que s'han utilitzat les conclusions d'una comissió "sense garanties ni transparència" per dividir i buscar enfrontaments.

Hi ha diverses persones que han declinat assistir a les compareixences de la 'comissió de la veritat'. Algunes d'elles han mostrat interès a participar-hi, però, per motius d'agenda, no han pogut anar-hi el dia que estaven citades. I, quan han demanat noves dates, Tardà no els ha respost, segons diverses fonts consultades.

ERC tanca "políticament" la investigació

La direcció d'ERC va donar ahir per tancada "políticament" la investigació de l'estructura B, i apunta al departament de comunicació i estratègia del partit com a responsable (Sergi Sabrià i Marc Colomer). Així ho va expressar el vicesecretari general de comunicació, Isaac Albert, després de la presentació de Tardà de l'informe de la 'comissió de la veritat' sobre les suposades estructures paral·leles al partit.

ERC ha admès que hi ha persones que han estat "injustament acusades i assenyalades públicament" (com Tolo Moya) i que la investigació ha demostrat que no van ser "partícips" dels fets. El text presentat al plenari no aclareix quants diners es van destinar per executar les campanyes. En tot cas, ERC ha demanat perdó i ha assegurat que treballaran perquè aquests fets no es repeteixin.

Segons ha pogut saber l’ACN de fonts coneixedores de la intervenció de Tardà dins del plenari, aquest ha afirmat que “va existir un poder autònom” amb característiques “d’una estructura paral·lela als òrgans de govern del partit”, que estava “conformat per persones que participaven dels òrgans de presa de decisió del partit i d’altres que no”.

També ha conclòs que “aquest poder autònom comptava amb la participació del vicesecretari general de Recursos, Finances i Gerència, i els responsables de comunicació del partit”, i que “la secretària general en va acabar estant al corrent”.

Els corrents interns titllen l'informe "d'escarni"

La direcció nacional d'ERC no ha sotmès a votació l'informe sobre la comissió de la veritat davant el Congrés Nacional, sinó que només l'ha presentat a les bases. De fet, les principals veus dels corrents interns s'han oposat al contingut de l'informe. En una publicació a la xarxa social 'X', Helena Solà, candidata de Foc Nou ha assegurat que "esperava rigor, transparència i imparcialitat" de la comissió de la veritat "i no escarni".

Fonts de NEN consultades per l'ACN també apunten que alguns militants han sortit de la sala cridant "purga, escarni i judici polític" i que hi ha gent que es planteja "estripar el carnet" després d'aquestes conclusions.

Altres militants ja han avançat que portaran les conclusions de la comissió al canal ètic del partit i a la comissió de garanties. Per exemple, ho ha fet públic Isaac Peraire, que ha titllat la ‘comissió de la veritat’ de “farsa”, i “d’acte polític, espectacle i escarni lamentable, imprecís, de part, baixat, incendiari i irresponsable”.

Tracking Pixel Contents