El Pirineu català recupera la proposta d’alliberar exemplars de linx boreal

Fa gairebé cent anys que el linx boreal (Lynx lynx) va desaparèixer de Catalunya, principalment a causa de la persecució humana, la pèrdua d’hàbitat i la disminució de preses. L’últim exemplar conegut va ser abatut l’any 1930, i la seva pell va ser exhibida al Ripollès. Ara, dues entitats del territori proposen recuperar la iniciativa de 2016: alliberar exemplars d’aquest felí al Parc Natural de l’Alt Pirineu en una prova pilot per avaluar la viabilitat d’una futura reintroducció.

El linx boreal és un dels grans depredadors d’Europa. Tot i estar amenaçat, en els darrers anys s’ha expandit lleugerament. La població més propera a Catalunya és a França, al massís del Jura, on viuen prop de 150 exemplars.

Les entitats Amics del Parc Natural de l’Alt Pirineu i ADLO Pirineu volen aprendre de l’experiència fallida que no va prosperar fa nou anys al Val d’Aran. Segons ha pogut saber El Periódico, la seva proposta no consisteix a “deixar anar linxs sense fonament”, sinó a dissenyar un pla de viabilitat per estudiar quines conseqüències tindria la reintroducció d’una espècie que, com el linx ibèric, antigament habitava el territori català.

Mascles esterilitzats

La idea inicial és alliberar mascles esterilitzats —que podrien procedir de Romania, com ja s’havia previst el 2016— i monitoritzar els seus moviments i l’impacte sobre els ecosistemes pirinencs.

“L’objectiu és comprovar com la seva presència influeix en l’equilibri entre depredadors i preses”, explica Jordi Canut, membre de la plataforma Amics del Parc Natural de l’Alt Pirineu. “El linx boreal s’alimenta principalment de cérvols joves i cabirols, tot i que també pot caçar isards o muflons”, afegeix. En els últims anys, aquestes espècies d’ungulats han crescut notablement al bosc català.

A més de controlar les poblacions d’herbívors, el linx boreal també tendeix a desplaçar mesodepredadors com guineus, fagines o martres, que exerceixen una forta pressió sobre el urogall, un ocell en perill crític d’extinció als Pirineus. “La presència d’un carnívor com el linx europeu podria contribuir a millorar la supervivència dels polls d’urogall”, assenyala Canut.

El pla pilot seria, per tant, una alliberació i no una reintroducció plena, ja que es començaria amb exemplars sense capacitat reproductiva. “Hauria d’estendre’s durant un temps i analitzar al detall els resultats abans de valorar si convé introduir mascles fèrtils o femelles”, apunta l’expert.

Segons Canut, hi ha diverses zones d’alta muntanya dins del parc que podrien ser òptimes per a una primera prova, especialment àrees aïllades, amb presència d’urogalls i poca activitat ramadera.

El linx europeu no sol generar conflictes amb la ramaderia, però si es produís algun atac, s’hauria de compensar econòmicament. A les zones estudiades hi ha més vaques i cavalls que cabres, de manera que el risc de conflicte amb pastors seria mínim.

Un procés llarg i consensuat

El procés administratiu tampoc no és senzill. Segons explica Canut, una entitat hauria de redactar un esborrany del pla i presentar-lo al parc natural. Després, aquest el traslladaria a la Generalitat, que si hi dona suport, el Ministeri per a la Transició Ecològica en faria l’estudi final. Com passa amb el linx ibèric, el Ministeri no valorarà la proposta sense l’aval previ de la comunitat autònoma.

Després que la junta dels Amics del Parc Natural de l’Alt Pirineu hagi avalat la iniciativa, s’espera que en les pròximes setmanes es presenti formalment al comitè de direcció del parc.

La reintroducció del linx boreal a Catalunya encara es veu llunyana. Les entitats insisteixen en avançar lentament i amb avaluacions rigoroses. El context polític tampoc és menor: tot i la voluntat del Govern de reintroduir el linx ibèric a les comarques de Lleida, l’oposició d’una part del sector agrícola va bloquejar el pla, actualment aturat. El linx ibèric, a diferència del boreal, s’alimenta principalment de conills.

El linx boreal, en canvi, ocupava zones més muntanyoses i no compartia hàbitat amb l’ibèric, de manera que no hauria de generar la mateixa polèmica. Des d’ADLO Pirineu es recorda que el felí històricament present al Pirineu era el linx boreal, no l’ibèric, i es defensa la importància de mantenir aquesta memòria biològica en els projectes de restauració ecològica.

Curiosament, el linx ibèric anomenat “Secreto”, que va fer una incursió a Catalunya, es va deixar veure en una zona de muntanya amb hàbitat més propi del linx boreal. Fa sis anys, quan va néixer en captivitat un cadell de linx boreal al centre MónNatura Pirineus, la Generalitat ja va destacar que es tractava d’una espècie autòctona, tot i que extingida.