Una teràpia grupal i familiar per a menors redueix els símptomes depressius i els ingressos hospitalaris

Una teràpia amb menors i les seves famílies, basada en una intervenció multidisciplinària de diversos especialistes en salut mental durant quatre mesos, aconsegueix reduir dràsticament el nombre d’ingressos hospitalaris i de visites a urgències, i disminueix també els símptomes depressius i d’ansietat dels joves.

Així ho han exposat els autors de l’estudi, Violeta Suárez i Diego Padilla, psicòloga clínica i expert en teràpia cognitivoconductual, respectivament. La seva conclusió és clara: el tractament “aconsegueix una gran potència terapèutica” gràcies a les reflexions i experiències compartides entre les famílies.

El programa TAIMING

La teràpia es coneix com TAIMING (Tractament Ambulatori Intensiu Multidisciplinari en la Infància i Adolescència Grupal) i s’adreça a joves amb un trastorn mental greu durant la infància o l’adolescència.

Es duu a terme en un centre de salut mental —en aquest cas, a Majadahonda (Madrid)— per estabilitzar i reduir la problemàtica mitjançant una psicoteràpia psicodinàmica en què participen les famílies. Hi intervenen professionals de diverses disciplines (psiquiatra, psicòleg, infermera, treballadora social, entre d’altres) i s’aplica tant a nivell individual com grupal i multifamiliar.“Les reflexions i experiències compartides entre les famílies amplifiquen el poder terapèutic de la intervenció”,afirmen Suárez i Padilla.

Un treball exigent

Els investigadors subratllen que el compromís és alt: cal una reorganització familiar per assistir durant quatre mesos a les sessions grupals i entrevistes familiars, mentre que els adolescents han de comprometre’s a acudir setmanalment a la seva psicoteràpia individual. El seguiment es manté com a mínim durant sis mesos, amb sessions en grup (amb altres adolescents, amb la pròpia família o amb diverses famílies). També hi intervenen professionals de psiquiatria i infermeria, i es fan visites domiciliàries.

Conflictes dins les famílies

Aquest treball intensiu permet detectar problemes de fons en el nucli familiar. Suárez i Padilla descriuen casos de famílies rígides o desorganitzades, amb límits poc definits; famílies tancades davant una “maldat externa”; famílies narcisistes o amb secrets; pares o mares fusionats simbòlicament; o entorns on l’agressivitat és la forma habitual de relació. També s’hi inclouen pares amb manca d’afecte o mares que assumeixen el rol de cuidar el pare, així com famílies amb patologies no diagnosticades.“Si els adolescents ‘emmalalteixen’ dins les famílies i a causa d’elles, és també dins i a través d’elles que poden assolir un millor desenvolupament i salut”,recorden els autors.

Casos greus i objectius de les sessions

Els joves que participen en el programa parteixen de situacions molt greus: estructures de personalitat fràgils, autolesions, intents de suïcidi, empitjorament escolar i social, aïllament i relacions disfuncionals.

Les sessions busquen que els menors prenguin consciència de les seves dificultats i que les famílies s’impliquin activament. La base de la metodologia és que “les famílies són l’instrument fonamental per produir canvis”. A més, es treballa per fomentar l’esperança i reduir la culpabilitat, sense defugir la reflexió i la responsabilitat emocional.

Resultats significatius

Sis mesos després d’aplicar la teràpia, els resultats són clars:

• Els ingressos hospitalaris passen de 25 a només 3.
• Les visites a urgències es redueixen de gairebé 40 a 6.
• Els símptomes depressius baixen del 36% al 26%.
• Els símptomes d’ansietat, del 36% al 22%.

Els autors expliquen que les experiències compartides entre famílies multipliquen l’efecte terapèutic, ajuden a integrar la teràpia en el dia a dia i creen un espai segur perquè els adolescents puguin treballar necessitats emocionals no resoltes. També s’hi revisen rols familiars i es promouen patrons de relació més saludables, per afavorir “canvis positius” i una xarxa de suport mutu.