Un 34% del pressupost de concerts es destina a centres privats que perpetuen la segregació, segons la Fundació Bofill

Un 34% del pressupost de concerts es destina a centres privats que perpetuen la segregació. Això és el que apunta un informe de la Fundació Bofill, que denuncia que el sistema educatiu "no es pot permetre" destinar 402 milions d'euros públics a escoles que segreguen. "És un greuge per les escoles públiques i concertades més compromeses amb l'escolarització d'alumnat vulnerable", apunta l'informe. Segons l'estudi, la segregació s'ha reduït un 25% a Catalunya, però hi ha "diferencies importants segons el compromís real dels centres". L'alumnat migrant ha passat del 6% al 16% en 10 anys, però encara hi ha un 21% d'escoles considerades "elitistes" que té un o cap alumne vulnerable escolaritzat, per sota del mínim de dos que marca la norma.

L'informe, elaborat per l'experta en segregació escolar de la Fundació Bofill María Segurola, apunta que el 69% de l'escola concertada "ja és corresponsable" en evitar la segregació, però el 31% del sector encara segrega. Tot i l'increment de l'alumnat en situació de pobresa a la concertada, l'estudi avisa que l'equilibri socioeconòmic continua sent un "repte": a I3 i I4 els centres públics escolaritzen un 39% d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i els centres concertats un 23%, quan la mitjana és del 33%.

A més, mentre que a cada aula hi hauria d'haver uns quatre estudiants vulnerables, la mitjana a la concertada considerada elitista és d'un o cap, per sota del mínim de dos que marca la normativa. Es tracta de 105 escoles de localitats de més de 10.000 habitants que representen el 21% del total de la concertada i són centres grans ubicats especialment en barris amb poca vulnerabilitat socioeconòmica i que reben fons públics. L'informe apunta que aquests centres atrauen alumnat benestant d'altres zones i tenen "grans desequilibris" respecte a la composició social dels seus municipis. El 54% tenen, diu el text, altres centres amb més diversitat social a només 15 minuts a peu. El 8% són centres aïllats als quals cal arribar-hi en cotxe, i per això la Bofill proposa que siguin privats i no rebin fons públics.

El document també remarca que els centres més elitistes deixen vacants el 60% de les places reservades per a alumnes vulnerables.

A banda d'aquests centres considerats elitistes, l'informe remarca que també hi ha altres centres amb capacitat de millora. Es tracta de 49 concertats -un 10% del total- que tenen "certa diversitat social", però presenten encara "desequilibris importants".

Segons l'informe, les escoles concertades amb més alumnat vulnerable són les que han mostrat un compromís més ferm amb la reducció de ràtios: més de la meitat de les escoles que tenen un 30% o més de l'alumnat en situació de vulnerabilitat han reduït ràtios a nivells similars als de la xarxa pública. En canvi, només una de cada deu escoles amb aquests nivells de diversitat manté una ràtio de 25 alumnes per grup. Les considerades elitistes no abaixen ràtios i així eviten l'arribada d'alumnes vulnerables a mig curs, el que es coneix com a matrícula viva.

L'estudi també indica que les escoles concertades amb menys alumnat vulnerable tendeixen a oferir més línies per curs, amb fins a sis grups per nivell. En canvi, les escoles amb major complexitat social acostumen a ser més petites i tenir menys línies, per la qual cosa, diu l'informe, resulten més fràgils davant la davallada demogràfica.

Condicionar el concert a l'escolarització d'alumnat vulnerable

Amb la pròxima renovació dels concerts, la Fundació Bofill demana condicionar-la a l'escolarització d'alumnes vulnerables de l'entorn, a ajustar l'oferta al padró i a ser transparents amb el cobrament de quotes. També reclama que l'incompliment comporti la retirada dels concerts. L'entitat lamenta que actualment els acords de concerts "no són prou explícits ni exigents" i considera "imprescindible" revisar com s'ajusten a la normativa actual i establir acords "més concrets, exigents i vinculats".

Segurola també recorda que els alumnes vulnerables han de tenir l'escolarització gratuïta, també a la concertada, i que no els facin pagar preus excessius per activitats extracurriculars.

La Fundació Bofill insisteix que "l'excés" de places en l'oferta concertada genera segregació escolar perquè "manté oberta una oferta sobredimensionada al sector del concert", cosa que defensen "condiciona la tria". Alerta que "la xarxa pública perd pes al conjunt del sistema" en "un context de davallada demogràfica en què la corresponsabilitat hauria de ser compartida", remarquen.

L'autora de l'informe opina que si la voluntat política ha permès retirar els concerts educatius a les escoles que segreguen per sexe, també s'ha de poder fer amb la segregació socioeconòmica.

El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, veu com una bona notícia la reducció de la segregació i de les ràtios, però insta a treballar més per seguir avançant en l'equitat de tots els centres, ja que Catalunya segueix sent un dels territoris d'Europa amb més segregació i més pes de la concertada.