Salut no amplia els cribratges de càncer per falta de pressupostos i professionals

Catalunya no ha pogut ampliar aquest 2025 els cribratges de mama i de còlon –que es fan, cada 24 mesos, entre les persones de 50 a 69 anys– per la congelació dels pressupostos i per falta d’organització i de professionals, especialment radiòlegs: els professionals que interpreten proves d’imatge com les mamografies, segons fonts d’El Periódico. El Pla Director d’Oncologia de la Conselleria de Salut havia aprovat augmentar les franges d’edat en els dos cribratges a partir d’aquest any, una cosa que ja estaria implantada de no ser per la falta de dotació econòmica. Els pressupostos que continuen vigents a Catalunya són els de l’any 2023.

Com ja va avançar aquest diari en el seu moment, Salut es disposava a ampliar, a partir d’aquest any, els cribratges de mama i començar a fer-los entre dones de 45 i 74 anys (ara el programa va dels 50 als 69).

Malgrat el retard en l’ampliació de les proves poblacionals, cal assenyalar que Catalunya no registra fallades en els cribratges de mamografies com els d’Andalusia, segons diferents oncòlegs i radiòlegs consultats. A més, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) confirma que no ha rebut cap incidència procedent d’aquesta comunitat.

Sang oculta en excrements

Així mateix, Catalunya preveia també ampliar els cribratges de còlon –que consisteixen en un test de sang oculta en excrements– per la franja d’edat superior, és a dir, fins als 74 anys. Aquest augment de la població cridada a participar en els cribratges implica, al seu torn, un increment de recursos tant econòmics com humans que es fa impossible afrontar al no haver-hi un increment dels pressupostos.

El que va aprovat el Pla Director d’Oncologia de Salut segueix les recomanacions de la Comissió Europea, que aposten per ampliar les mamografies a l’espectre d’edat d’entre els 45 i 74 anys. Comunitats com Navarra o La Rioja ja les han avançat als 45 anys, i d’altres com Galícia i Múrcia les fan fins als 74.

En relació amb el càncer colorectal, el Ministeri de Sanitat va anunciar que el programa de cribratge de còlon s’ampliaria fins als 74 anys, però de moment només Castella i Lleó i el País Basc ho fan. Catalunya també preveia fer-ho aquest any.

Un problema "aguditzat"

Més enllà de la falta de finançament derivat de la pròrroga pressupostària, per fer més cribratges, assenyalen fonts sanitàries, també es requereixen més professionals. En concret, radiòlegs, que són els encarregats d’interpretar les mamografies. La carència és inferior quant als gastroenteròlegs, que fan les colonoscòpies derivades dels cribratges de còlon, que només es realitzen en aquells pacients que presenten sang als excrements.

"Els cribratges –en concret, els problemes que s’han vist a Andalusia— han posat en evidència la falta de radiòlegs en el sistema sanitari", denuncia Salvador Pedraza, president de la Societat Catalana de Radiologia i Diagnòstic per la Imatge, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Europa registra una mitjana de 127 radiòlegs per milió d’habitants, per 105 a Espanya. "Ens falten 22 radiòlegs per cada milió d’habitants. Aquest problema s’ha aguditzat en els últims 10 o 15 anys", afirma Pedraza. Segons ell, el problema és molt més gran als centres petits. "Però tots els hospitals tenim places lliures de radiòlegs i això és una cosa que no passava abans", afegeix.

Les proves d’imatge –eines bàsiques de la medicina moderna– com les mamografies poden diagnosticar precoçment neoplàsies (càncer). Però n’hi ha moltes altres (radiografies, TAC, ressonàncies magnètiques, ecografies, PET) que ajuden a detectar altres malalties, com malalties cardíaques. "Aquestes proves aporten molta informació", insisteix Pedraza, que creu que el problema és que no s’han format "prou radiòlegs". Fa cinc anys, Catalunya formava 27 residents en radiologia. Avui, en són ja 47 a l’any. "Però encara continuen sent insuficients", afegeix Pedraza.

Crivellar la població jove?

El càncer de còlon està augmentant en persones de menys de 50 anys als països industrialitzats. És una realitat ja contrastada, per exemple, als Estats Units. A Espanya encara no hi ha literatura científica definitiva ni concloent, però una investigació del doctor Jaume Galceran, director del Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l’Hospital Sant Joan de Reus (Tarragona) i president de la Xarxa Espanyola de Registres del Càncer (Redecan), indica una pujada del 14% en homes d’entre 20 i 29 anys a partir del 2005 i almenys fins al 2016, que és l’any en què finalitza l’estudi. Aquest increment no s’observa en dones, ni tampoc ho fa en la població d’entre els 30 i els 49 anys, però l’estudi precisa que aquest fenomen sí que podria observar-se en aquests grups de manera gradual i més tard que en altres països occidentals.

Davant aquesta realitat, cal preguntar-se si caldria augmentar aquests cribratges també per la franja inferior –és a dir, a partir dels 45 anys–, com amb els de mama. Els experts consultats coincideixen que no. "El risc de càncer de còlon augmenta amb l’edat. Hi ha molts més casos diagnosticats en gent gran que en jove, per això té més sentit augmentar els cribratges a persones de 70 a 74 anys", explica el gastroenteròleg Antoni Castells, director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona. Però Castells afegeix que "probablement s’ampliï [el cribratge de còlon] per sota, a partir dels 45 anys, més endavant". No és una cosa prevista a Catalunya de moment.

Tot i que el nombre absolut de casos de càncer colorectal d’aparició primerenca (això és, en menys de 50 anys) és baix, l’increment de la incidència en els grups d’edat més joves assenyala canvis en l’exposició a factors de risc i probablement anticipa un augment de la càrrega futura de càncer, tal com recull l’article del doctor Galceran, titulat Incidence trends of colorectal cancer in young adults in Spain i publicat a Clinical and Translational Oncology. "Aquest augment posa en relleu la necessitat de més investigació, diagnòstic, tractament, sensibilització pública i iniciatives de salut per reduir la creixent càrrega del càncer colorectal en joves, encara que per ara no justifica avançar l’edat d’inici del cribratge", precisa Galceran.

Subscriu-te per seguir llegint