L’envelliment de la població tensiona l’estat del benestar

Ens trobem a les portes d’una transformació demogràfica sense precedents. Avui, prop d’una cinquena part de la població té més de 65 anys, però en només quinze anys, representarà el 25%. Espanya, amb una de les esperances de vida més altes del món, s’enfronta a un repte que va més enllà de les estadístiques: com garantir que aquests anys extres es visquin amb salut, dignitat i participació social.

L’envelliment exerceix pressió sobre dos dels grans pilars de l’Estat del benestar: les pensions i la sanitat. Segons dades de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), la despesa en pensions podria arribar al 15% del PIB el 2050. A això s’hi suma l’augment en dependència, residències i atenció sanitària, que elevaria l’esforç públic total fins al 25,5% del PIB.

La sanitat tampoc queda al marge. Amb més pacients crònics, llistes d’espera més llargues i necessitat de més professionals, els hospitals i centres de salut hauran d’adaptar-se a un perfil d’usuari diferent: persones grans que requereixen atenció continuada, rehabilitació i cures de llarga durada.

L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) alerta que, amb l’arribada de la generació del baby boom a la tercera edat, el sistema d’atenció a la dependència requerirà una ampliació significativa: es calcula que caldran 80.000 places residencials noves i 26.000 professionals més d’aquí al 2035. Així ho recull un estudi socioeconòmic elaborat per l’entitat sobre la situació de la dependència a Espanya.

Actualment, Catalunya disposa de 63.213 places en residències i 20.177 places diürnes. Tot i això, ACRA denuncia una manca de personal i de recursos econòmics, i posa el focus en les dificultats de la integració sociosanitària, que segons l’entitat «no està funcionant» en l’àmbit residencial. «La coordinació real de la qual ens han parlat encara no està funcionant», ha afirmat la presidenta d’ACRA, Cinta Pascual, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies. Pascual també ha advertit sobre la manca d’infermeres i auxiliars.

L’informe preveu que el ritme de creixement de la població gran es duplicarà en els pròxims anys, amb un increment anual del 2,48% a causa de l’envelliment dels baby boomers. Catalunya, juntament amb Andalusia, Madrid i el País Valencià, és una de les comunitats amb més persones grans en termes absoluts, per la seva elevada densitat demogràfica. Segons les projeccions, les persones majors de 80 anys representaran el 6% de la població, una proporció que pujarà fins al 7,11% el 2035 i al 10,05% el 2050.

L’estudi destaca l’elevada llista d’espera que hi ha per accedir a les residències (veure destacat) i també apunta que el temps mitjà entre la sol·licitud de dependència i la resolució de la prestació és de 275 dies. A més, la llista d’espera per accedir al Pla Individual d’Autonomia (PIA), que determina el servei o prestació que correspon a cada usuari, arriba a les 38.002 persones, la xifra més elevada de tot l’Estat.

18.787 persones en llista d’espera per entrar a un residència a Catalunya

Segons Cinta Pascual, les residències estan travessant «un dels moments més difícils» des de la pandèmia de la covid. Ha explicat que tenen problemes per captar personal, ja que molts professionals, com infermeres i auxiliars, prefereixen treballar al sistema sanitari per les millors condicions laborals. Per això, ACRA proposa establir un conveni únic que permeti retenir el talent als centres residencials, així com agilitzar l’homologació de títols estrangers.

En relació amb la integració sociosanitària, Pascual ha denunciat que alguns CAP no estan donant servei a les residències i ha remarcat que l’atenció a les persones grans és una «responsabilitat conjunta» amb els centres d’atenció primària. «Tenim persones malaltes, al final de la vida, que necessiten molta atenció sanitària i necessitem metges i infermeres. És clau que funcioni molt bé aquesta integració o la fes directament Salut», ha insistit.

Atenció domiciliària

Davant l’envelliment accelerat de la població, ACRA considera que una de les vies a potenciar és l’atenció domiciliària, per tal de prolongar al màxim l’estada a casa. Segons l’informe, el servei d’atenció domiciliària a Catalunya dona cobertura a 67.316 persones, amb un índex del 4,3% entre els majors de 65 anys el 2023. Aquesta xifra queda per sota de l’estàndard europeu, situat en el 10,1%.

Tot i reconèixer que l’atenció domiciliària és una bona alternativa, la presidenta d’ACRA ha expressat la seva «preocupació» per la cobertura social que s’ofereix a casa. A Catalunya, la mitjana d’hores d’atenció domiciliària és d’unes quatre setmanals, mentre que en comunitats com Andalusia supera les deu.

Per això, des d’ACRA es reclama ampliar les hores d’atenció, tot advertint que «això vol dir finançament també», segons Pascual. A més, ha proposat regularitzar les cuidadores que es troben en situació administrativa irregular si es pot demostrar que fa temps que tenen cura de persones grans. «Per què no les legalitzem, els donem papers i poden cotitzar i treballar amb papers i pagar impostos?», s’ha preguntat.

Crida dels agents socials

D’altra banda, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha instat a desplegar un pla específic per impulsar la construcció de centres residencials i fomentar models d’habitatge pensats per a la gent gran, com ara espais amb serveis compartits o projectes de cessió d’ús. Aquesta proposta s’emmarca en el dictamen que l’organisme ha elaborat sobre la futura llei de la gent gran a Catalunya. El CTESC és un ens consultiu constituït per patronals i sindicats.

Una de les línies destacades del document és la necessitat d’identificar les persones grans que pateixen soledat, tant social com emocional, mitjançant un pla transversal que impliqui l’administració pública, els agents socials i les entitats que presten serveis. A més, el CTESC planteja revisar si l’edat de 65 anys ha de continuar sent el límit que defineix l’accés a les polítiques adreçades a aquest col·lectiu.

El dictamen també aposta per reforçar les mesures que permetin a les persones envellir al seu propi domicili. Entre les propostes hi ha facilitar l’adaptació de les llars, eliminar barreres arquitectòniques, ampliar els serveis de suport i cura a casa, i potenciar la teleassistència.

Pel que fa al model de cures, el CTESC defensa una aposta clara per l’atenció domiciliària. El document recomana diferenciar entre les cures formals i informals, reconeixent el paper fonamental de les famílies i les persones cuidadores en l’atenció a la dependència. També es proposa consolidar un sistema públic de residències basat en centres de petita i mitjana capacitat.

En aquest sentit, el dictamen suggereix que la Cartera de Serveis Socials inclogui programes de respir familiar, així com suport psicològic, formatiu i econòmic per a les persones cuidadores.

Una altra de les preocupacions recollides pel CTESC és la necessitat de prevenir i abordar el maltractament a les persones grans. Per això, es proposa desplegar protocols d’actuació específics i impulsar campanyes de sensibilització per combatre aquesta problemàtica.

Quant a la gestió dels serveis socials, el Consell reclama que tant els operadors socials com els mercantils puguin accedir en igualtat de condicions als mecanismes de provisió de serveis, com ara concerts, subvencions o licitacions públiques. També demana revisar de manera periòdica els costos reals dels serveis concertats i actualitzar anualment els mòduls econòmics de la cartera, tenint en compte l’índex de preus i el cost efectiu de cada servei.