La UpM i els científics del MedECC avisen que el Mediterrani és una de les regions més “crítiques” pel canvi climàtic

La Unió per la Mediterrània i la xarxa de científics MedECC avisa que el Mediterrani és “un dels principals punts crítics del canvi climàtic” al món. Grammenos Mastrojeni, secretari general adjunt de la UpM, i la professora Magda Bou Dagher Kharrat, membre de la xarxa MedECC, presenten aquest dijous a la COP30 del Brasil les “troballes científiques extretes de les últimes investigacions disponibles” sobre la situació al Mediterrani, que s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial i és “un dels mars amb més contaminació per plàstics del món”.

Com ja van constatar el primer informe de la xarxa MedECC, publicat l’any passat, uns 20 milions de persones hauran marxat de la costa mediterrània el 2100 a causa de l'augment del nivell del mar provocat per l'escalfament global del planeta. Barcelona, Venècia, Tunis o Alexandria estan en risc i poden patir “greus conseqüències” en les infraestructures, el turisme i el patrimoni cultural.

Ara mateix el nivell del mar puja 2,8 mm a l'any, però a finals del segle XXI pot haver augmentat un metre de mitjana, segons els experts de la xarxa MedECC. Un efecte directe de l’escalfament global del planeta, que al Mediterrani és especialment preocupant, avisen els experts.

La mitjana de l'escalfament a la regió mediterrània, respecte als nivells preindustrials, ja ha arribat als 1,5 °C aproximadament. Aquest és el límit marcat a l’Acord de París del 2015 per limitar l’impacte del canvi climàtic. De cara al 2100 els científics preveuen que se situï entre els 2,2 °C i els 5,6°, en funció de les emissions.

Es calcula que les precipitacions disminuiran entre un 10% i un 30%, cosa que agreujarà l'anomenat estrès hídric a l'agricultura, els sistemes energètics i les ciutats. La pèrdua de biodiversitat s'està accelerant tant als ecosistemes terrestres com als marins, agreujada per la creixent pressió de les activitats humanes. Aquesta xarxa de científica també assegura que els sistemes alimentaris pateixen "un descens en el rendiment de cultius tan emblemàtics com l'olivera, la vinya i el blat", mentre que la reducció de les poblacions de peixos augmenta la dependència de les importacions.

D’altra banda, la càrrega per a la sanitat pública va en augment a causa de les onades de calor cada cop més freqüents, la propagació de les malalties transmeses per vectors i el deteriorament de la qualitat de l'aire.

La xarxa MedECC està preparant el segon informe d’avaluació del Mediterrani i té previst publicar-lo a finals del 2026. Mentrestant, la UpM insisteix que cal reduir “més ràpidament” les emissions contaminants i emprendre una “adaptació a gran escala”, especialment a les zones costaneres.