Junqueras suggereix que Aliança Catalana és un «invent» dels serveis secrets i jutges espanyols

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha suggerit aquest diumenge que si els serveis secrets i jutges espanyols que, al seu parer, encara els persegueixen, haguessin d’«inventar alguna cosa contra Catalunya» aquest invent seria Aliança Catalana (AC), textualment. Ho ha dit durant un discurs en la Conferència Nacional del Jovent Republicà a l’Espluga de Francolí (Tarragona), en la qual també ha participat la secretària general de la formació, Elisenda Alamany.

Junqueras ha criticat veladament els entorns afins a AC per actuar com a «quintacolumnistes» a les xarxes socials i ha dit que, de la mateixa manera que no els fan por les presons espanyoles, tampoc els fan por els seus trols a les xarxes socials, en les seves pròpies paraules.

«Si ells es poden permetre fer burla d’aquells que han estat a la presó o d’aquells que han estat a l’exili és perquè saben que mai correran el risc d’anar a la presó o a l’exili perquè mai faran res», ha criticat.

El president d'ERC diu que l'extrema dreta catalana "mai anirà a presó": "Els protegeixen les togues"

«A ells els protegeixen els serveis secrets espanyols i a ells els protegeixen les togues que a nosaltres ens persegueixen», ha insistit, i els ha retret que, segons ell, siguin valents davant els febles i covards davant els poderosos.

D’altra banda, ha volgut recordar que aquesta setmana es compleixen 50 anys de la mort de Franco i ha remarcat que «el dictador va executar 140.000 persones i va tenir desenes de milers de catalans i catalanes tancats a la presó».

Alamany i un «franquisme que perviu»

En aquesta línia, Alamany ha criticat que, en el marc del 50è aniversari de la mort de Franco, el «franquisme encara perviu i l’extrema dreta, també».

Segons ella, aquesta extrema dreta «viu envoltada d’una bandera espanyola, però també d’una bandera catalana», i es nodreix, segons el seu parer, de la desorientació, la desesperança i la frustració social que provoca un model econòmic que empobreix i precaritza, textualment.

«Tenim així la nostra gent, la classe treballadora, la classe mitjana del nostre país, atrapada en una dura i obstinada realitat. Massa rics perquè les institucions els ajudin i massa pobres per sortir sols», ha afegit.

Així mateix ha assegurat que, en un estat que celebra la democràcia el dia de la mort del dictador de vell al llit, «no és casualitat que la política en majúscules estigui tan represaliada». Ha afirmat que tampoc és casualitat que «hi hagi senyors encara amb togues que diuen ser jutges i que no treballen per la llei ni per la justícia, sinó per la unitat d’Espanya».