Aliança Catalana es dispara a Girona en les eleccions al Parlament

Aliança Catalana seria la primera força en estimació de vot a Girona a les eleccions al Parlament, fet que faria que Junts pogués perdre l’hegemonia a la província. Segons va concretar ahir el director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Joan Rodríguez, en roda de premsa, «Aliança per primera vegada es faria amb la primera plaça, amb entre quatre i cinc punts percentuals de vots més que els seus perseguidors». L’impuls a Girona i Lleida contribuiria a situar la formació de Sílvia Orriols a l’alçada de Junts, amb un ascens del 3,8 % dels vots actuals fins a un 11-14 % en el conjunt de Catalunya. L’estudi apunta també que un 21 % dels votants juntaires del maig passat optarien ara per Aliança, mentre que només sis de cada deu mantindrien el suport al partit.

No obstant això, la dada anunciada pel director del CEO difereix del resultat final de la intenció directa de vot (la taula de la dreta) que mostra el Baròmetre. La diferència prové del fet que el CEO treballa amb dos indicadors: la intenció de vot i l’estimació de vot, coneguda com la cuina.

La intenció directa de vot és la resposta literal que dona cada persona enquestada quan se li pregunta a quin partit votaria demà. No redistribueix indecisos ni aplica cap model estadístic. En canvi, l’estimació de vot és un càlcul intern que pondera perfils sociodemogràfics, projecta comportaments electorals, assigna part dels indecisos i corregeix desequilibris de mostra. Per això un partit pot quedar en posicions diferents si es mira la resposta real dels enquestats o el model final del CEO.

Si es mira únicament la intenció directa de vot a Girona, les dades dels tres últims baròmetres del 2025 no situen Aliança al capdavant en cap cas.

A novembre del 2025, Aliança Catalana arriba al seu millor registre de l’any a Girona, amb un 11,76%, tot i situar-se encara per darrere d’ERC (16,58 %), PSC (14,97 %) i Junts (12,30 %).

A juny del 2025, el partit mostrava un suport més baix, del 8,29 %, molt per sota del PSC (17,13 %), Junts (13,81 %) i ERC (11,05 %).

I a febrer del 2025, inici d’any, es movia en valors encara més reduïts, del 4,23 %, lluny del PSC (19,05 %), d’ERC (11,64 %) i de Junts (12,17 %).

El PSC guanyaria les eleccions

Pel que fa al conjunt de Catalunya, el Baròmetre apunta que el PSC guanyaria les eleccions al Parlament amb entre 38 i 40 escons, un resultat lleugerament inferior als 42 del 12-M. Esquerra avançaria Junts al segon lloc (22-23), amb una lleu recuperació respecte als comicis de l’any passat. En canvi, el partit liderat per Carles Puigdemont pràcticament perdria la meitat dels 35 escons actuals i se situaria en els 19-20. Aliança Catalana, al seu torn, es dispararia i empataria amb Junts (19-20). Vox puja fins als 13-14 escons i superaria un PP a la baixa (12-13). Els comuns repetien els 6 escons actuals i la CUP es mouria entre els 3 i els 4.

L’independentisme no sumaria, ni comptant amb Aliança, i es quedarien en els 63-67

Així, un eventual tripartit d’esquerres entre PSC, comuns i ERC quedaria a la frontera de la majoria absoluta (66-69 escons), que se situa en els 68, la mateixa xifra que van obtenir conjuntament en les eleccions del 2023. L’independentisme tampoc arribaria a la majoria, ni tan sols sumant els escons d’Aliança: entre Orriols, ERC, Junts i la CUP acumularien 63-67 diputats.

Els socialistes encapçalen la estimació de vot, amb entre el 24 i el 27% dels sufragis, lleugerament per sota del 28% actual. El 80% dels seus votants mantindria la fidelitat al partit, mentre que un 7% aniria a ERC. El PSC seria primera força a Barcelona i Tarragona i fregaria el terç dels sufragis a cada circumscripció, mentre cinc formacions es disputarien el segon lloc.

Per franges d’edat, els autonomistes i els independentistes presenten proporcions semblants, excepte entre els joves de 18 a 24 anys: un 48 % prefereix mantenir Catalunya com a comunitat autònoma, un 25 % es declara independentista i un 9 % opta per un model federal. Destaca que només el 48% dels votants d’Aliança Catalana situen la independència com a prioritat; un 26% preferiria una Espanya federal i un 21% una comunitat autònoma.

Un hipotètic referèndum

Finalment, en la pregunta binària sobre la independència, un 39 % dels catalans votaria «sí» en un hipotètic referèndum i un 53 % ho faria en contra, percentatges que mantenen la tendència dels últims baròmetres sense assolir rècords en cap sentit.