Catalunya monitoritzarà els discursos d’odi a les xarxes socials amb una nova aplicació

Els discursos d’odi a les xarxes socials s’han disparat en els últims anys i afecten especialment les dones, persones LGTBI, migrants, racialitzades, amb discapacitat o pertanyents a comunitats religioses. Just la setmana en què el baròmetre del CEO ha sacsejat la política catalana apuntant que Aliança Catalana i Vox podrien arribar als 34 diputats al Parlament, el Govern de la Generalitat ha anunciat que incorpora una nova aplicació que li permetrà monitoritzar aquests discursos d’odi en línia amb la finalitat de mirar d’impedir que es viralitzin o quedin impunes.

La Generalitat disposarà d’aquesta eina gràcies a la firma d’un conveni de la Conselleria d’Igualtat i Feminisme amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i que li permetrà fer ús de la plataforma que utilitza a escala estatal l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE). Es tracta de la primera col·laboració que formalitza aquest ens amb una comunitat autònoma i que permetrà analitzar els discursos d’odi que es propaguen en català.

El que passa a les xarxes socials té translació en la vida real. No es pot tornar a repetir un Torrepacheco

Elma Saiz

— Ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions

«El que passa a les xarxes socials té translació en la vida real. No es pot tornar a repetir unTorrepacheco», ha assegurat la ministra Elma Saiz durant la firma del conveni. La titular del Ministeri d’Inclusió ha detallat que només l’últim mes s’han detectat 52.900 discursos d’odi a les xarxes com X, Instagram, Facebook, TikTok i Youtube i que, d’aquests, han aconseguit que un 42% fossin retirats.

Contra la impunitat

El Govern pretén ara seguir aquest mateix camí en una Catalunya on s’ha disparat el vot a partits d’ultradreta com Aliança Catalana. «No ens podem permetre que l’odi campi per les xarxes. Ignorar els seus efectes destructius seria una irresponsabilitat perdonable», ha defensat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha remarcat que es tracta d’un assumpte clau per preservar la cohesió social, la convivència i la democràcia. «Qui la fa, la paga: als barris, als carrers i a les xarxes. L’odi no és un concepte abstracte», ha advertit.

Qui la fa, la paga: als barris, als carrers i a les xarxes

Salvador Illa

— President de la Generalitat

Just aquesta setmana, amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, la Generalitat ha posat el focus en les violències masclistes digitals. Així ho ha recordat la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, que ha posat èmfasi en la proliferació dels casos de ciberassetjament en aquestes plataformes l’algoritme amplifica els missatges de l’extrema dreta. «Cal detectar i actuar», ha reivindicat, a més de desgranar que amb l’aplicació podran elaborar informes públics i determinar si aquests discursos poden ser un delicte penal o una sanció administrativa.

En tot cas, l’objectiu és que no quedin sense resposta, malgrat que les mateixes institucions admeten les dificultats que suposa que les plataformes no assumeixin responsabilitats o que la via judicial no doni una resposta eficient. Segons fonts de la conselleria, a principis de l’any que ve la plataforma podrà ja funcionar a ple rendiment. «Volem ser referents en la lluita contra els discursos d’odi perquè són l’avantsala dels delictes d’odi», ha conclòs la consellera.

Subscriu-te per seguir llegint