Un de cada tres catalans ha d'esperar més de cinc dies per aconseguir cita al CAP

El Departament de Salut ha publicado un informe detallat, amb 520 indicadors, 163 dels quals nous, que permet obtenir una radiografia completa del sistema de salut català i, per tant, de l’evolució sanitària de la població. L’estudi de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas) mostra un balanç globalment positiu, amb una millora de la mortalitat i d’alguns dels indicadors que mesuren l’assistència que s’ofereixen als CAP i hospitals, però amb importants reptes pendents, com les sempiternes llistes d’espera, l’ús creixent de fàrmacs i l’avenç de la diabetis i el sobrepès.

Per exemple, crida l’atenció que el 36% de la població hagi d’esperar més de cinc dies per aconseguir cita en un centre d’atenció primària (CAP), cinc punts més que el 2023 i 13 punts més que el 2022. D’aquests, dos de cada 10 han d’esperar més de 10 dies. A més, la percepció ciutadana ha empitjorat: el 37% considera que no és fàcil aconseguir cita, quatre punts més que el 2022.

En aquest context, cada català va realitzar el 2024 una mitjana de sis visites anuals a un CAP, un 10% menys que l’any anterior. Un 64% van ser presencials, però l’ús dels canals digitals es consolida: un 51% de la població va utilitzar La Meva Salut, el portal en línia, amb un augment del 5% respecte al 2023, cosa que segons l’informe significa que aquesta plataforma és "ben acceptada per la ciutadania. Per contra, les hospitalitzacions domiciliàries han crescut un 11% i el nombre de visites als centres de salut mental ambulatòria augmenten un 10%, però disminueix un 5% la prevalença de diagnòstics de trastorns mentals.

Augmenta lleugerament el consum d’antibiòtics, fàrmacs contra el colesterol i antidepressius

Les llistes quirúrgiques presenten clarobscurs. Els procediments amb un temps taxat es mantenen estables o milloren. Així, el 67% de les pròtesis de genoll, el 73,1% de les de maluc i el 84,6% de les de cataractes s’operen dins dels 180 dies. En canvi, les intervencions de menor complexitat i sense límit legal acumulen més persones i més dies en llista d’espera, en part perquè s’està prioritzant els que superen els temps recomanats, segons l’informe.

Així mateix, l’estudi mesura l’"adequació clínica"; és a dir, la reducció de procediments o proves innecessàries. En aquest indicador, destaca que s’ha reduït un 27% l’ús injustificat de la prescripció de vitamina D i un 16% l’ús inadequat d’antibiòtics en faringitis d’adults. A més, les cesàries en parts de baix risc baixen lleugerament (fins al 18,9%, però segueixen per sobre del 15% recomanat per l’OMS). En aquest àmbit destaca també que s’ha reduït el percentatge de pacients que passen més de 24 hores a urgències (15%) i creix lleugerament el percentatge de casos realment greus (40%), cosa que indica la millor utilització d’aquest recurs.

Més caigudes

En l’apartat seguretat del pacient, una de les dades més preocupants és que augmenten un 9% les caigudes de persones ingressades (fins al 2%), però es redueixen les infeccions per bacteris a través del catèter en hospitals. En atenció intermèdia, no obstant, creixen (un 25%) les infeccions en cures pal·liatives, que afecten gairebé la meitat dels pacients ingressats.

En termes generals, la mortalitat estandarditzada –ajustada a l’estructura d’edat– cau un 2,8%, fins a una taxa de 736 per 100.000 habitants, el valor més baix des del 2017. Així, la mortalitat intrahospitalaria millora en la majoria de patologies, però empitjora en insuficiència cardíaca, infart, pneumònia, fractura de fèmur i asma. A més, els grans factors de risc es mantenen relativament estables. Augmenta lleugerament la diabetis tipus 2 (un 6% respecte al 2018, fins a afectar el 6,9% de la població), i l’obesitat i el sobrepès (que afecten el 17,6% i 13,2% respectivament), però sense arribar als índexs del 2018.

Així mateix, augmenta lleugerament el consum d’antibiòtics (fins al 24,5%), així com de fàrmacs que ajuden a reduir el colesterol i els triglicèrids (12,3%), d’antidepressius (11,6%), antidiabètics (6,7%) i antipsicòtics (3,7%). Tot i així, el volum de prescripció d’antibiòtics se situa per sota dels nivells anteriors a la pandèmia. I als hospitals, destaca la millora de l’ús de fàrmacs biosimilars, i s’arriba als objectius marcats per al 2024.

Subscriu-te per seguir llegint