Salut demana fer un "bon ús" de les baixes laborals
La conselleria empapera els CAP amb fullets en una campanya publicitària sobre les conseqüències de l’augment d’incapacitats temporals entre els treballadors.

Un dels centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya.
Gabriel Ubieto
Un treballador que tingui una indisposició i acudeixi aquests dies a un centre d’atenció primària (CAP) per ser examinat pel metge de capçalera i sol·licitar la baixa es pot trobar el cartell següent penjat a la sala d’espera: "Catalunya té el 17% d’afiliats a la Seguretat Social de l’Estat espanyol, però acumula el 25% de les baixes laborals de tot l’estat. Fer-ne un bon ús és també la teva responsabilitat".
El cartell no és una iniciativa particular d’un grup de gestors o facultatius d’un centre concret, sinó una iniciativa dissenyada i coordinada per la Conselleria de Salut, que ha decidit llançar una campanya publicitària "amb l’objectiu de difondre informació sobre el bon ús de les prestacions d’incapacitat temporal", confirmen en la conselleria. És per això que ha empaperat els taulons informatius de nombrosos centres de salut amb fulls amb el missatge esmentat, i també ha publicat apunts a les xarxes socials. S’hi recorda que "la baixa mèdica és una decisió mèdica, no personal ni laboral" i que "quan fem servir la baixa laboral amb responsabilitat, reforcem la confiança, promovem la salut i contribuïm a una societat més justa i eficient". En el departament d’Olga Pané afirmen que tenen "l’obligació de vetllar pel bon ús d’aquestes prestacions" i "el deure de comunicar aspectes clau sobre el seu ús i gestió, perquè els ciutadans estiguin degudament informats sobre els drets, deures i altres qüestions rellevants".
"Exigim que la retirin. Un treballador no ha de fer un ús ni responsable ni irresponsable d’una baixa. És un dret i la concedeix un metge. Aquesta mena de missatges culpabilitzen els treballadors", replica el secretari de polítiques sindicals d’UGT de Catalunya, Òscar Riu. "És un missatge perillós, perquè pot inculcar a algú la idea que no està bé que vagi a cal metge i que abusa d’un dret i vagi a la feina malalt", afegeix.

Cartell penjat en un CAP / Imatge cedida
No és l’única iniciativa que prenen ni en la conselleria ni en altres àmbits del Govern sobre aquesta qüestió, a fi de controlar l’augment progressiu d’incapacitats temporals, fet comú a tot Espanya i una gran part d’Europa. Segons les últimes dades de l’INE, que únicament desagrega aquestes xifres en l’àmbit estatal, uns 962.000 treballadors falten cada setmana a la feina a tot Espanya a causa de malaltia. Representen el 4,3% del total d’ocupats. Fa cinc anys el volum d’absències justificades per aquesta raó era del 3,4% i fa 10 anys del 2,1%.
Diversos factors
Aquest increment de les absències s’explica mitjançant diversos factors. Algunes organitzacions, com la CEOE, que ha endurit el discurs referent a això, el vinculen a una falta de "cultura de l’esforç" i repeteixen que moltes d’aquestes baixes es produeixen "els dilluns i els divendres", segons va destacar recentment el seu president, Antonio Garamendi. En els sindicats apunten a l’allargament de les llistes d’espera, l’envelliment de la població treballadora o la visibilització dels problemes de salut mental, entre d’altres.
Més treballadors absents impliquen més recursos públics per costejar les prestacions per incapacitat temporal, fet que preocupa els gestors de la Seguretat Social. Segons un informe publicat enguany pel Banc d’Espanya, l’Estat inverteix uns 15.000 milions d’euros a l’any en prestacions per incapacitat temporal, aproximadament un 1% del seu PIB, pràcticament el mateix que gasta en defensa o els recursos que destina el pressupost comú de la Unió Europea.
En aquest sentit, Espanya s’ha convertit en el tercer país de la UE amb més proporció d’empleats de baixa, si bé inverteix menys en prestacions que Alemanya, els Països Baixos i Suècia, que destinen entre l’1,5% i el 2% del PIB.
Les patronals pressionen
La conselleria de Salut ja va intentar crear un plus salarial per als metges de l’atenció primària que donessin més altes mèdiques. Una proposta que va posar damunt la taula a principis de 2025 i que, després de la forta contestació social, va retirar. L’objectiu de fons és reduir la despesa pública i descongestionar uns serveis de vigilància mèdica col·lapsats.
Fins al punt que diverses associacions, sindicats i bufets d’advocats denuncien que l’ICAM, l’autoritat mèdica a Catalunya que supervisa les baixes, està donant altes automàtiques sense visitar els pacients, únicament confiant en els informes que els remeten les mútues d’empresa, part interessada en el procés, ja que costegen part de les prestacions que cobren els empleats malalts. Això provoca, en ocasions, que treballadors que continuen malalts siguin donats d’alta i hagin de reincorporar-se al seu lloc de treball o tornar a demanar una altra baixa al CAP.
No és culpa dels treballadors, la Seguretat Social hauria d’estar més a sobre de la gestió sanitària i reduir les llistes d’espera
Des d’altres àmbits també s’està maniobrant per intentar pactar mesures a favor de reduir l’augment de baixes. No debades, les patronals insisteixen des de fa temps i amb afany en aquest objectiu, atès que l’absència de treballadors els suposa problemes organitzatius i majors costos durant els primers dies de baixa. “No és culpa dels treballadors, la Seguretat Social hauria d’estar més a sobre de la gestió sanitària, reduir les llistes d’espera… i els sindicats haurien d’acceptar tractar aquest tema en la negociació col·lectiva, de la qual no volen ni sentir a parlar”, afirmava el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en la seva última entrevista amb aquest mitjà.
Organitzacions empresarials, com la catalana Pimec, fa temps que defensen un “gran pacte de productivitat”, pactat amb els sindicats i que inclogui mesures per reduir les absències, com endurir les sancions i augmentar els controls davant el frau per als treballadors que enganyin els seus facultatius perquè els donin la baixa. “Dona la sensació que l’únic que preocupa aquest Govern és reduir el nombre de baixes mèdiques, no reduir el nombre de treballadors malalts”, afirma la responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez.
Fins ara les centrals han rebutjat aquest marc, que barreja absències justificades, altres injustificades, vinculades amb vacances, malaltia, permisos per hospitalització i altres. Aquesta setmana, al Consell de Relacions Laborals de la Generalitat, s’ha creat un grup de treball específic per analitzar els motius de l’augment de les “incapacitats temporals” i sondejar possibles mesures al respecte. Des del CTESC, un òrgan col·legiat entre patronals i sindicats, també s’està preparant un estudi per analitzar les causes del fenomen.
Subscriu-te per seguir llegint
- La llevantada en directe: Preocupació a Girona per la crescuda de l'Onyar
- Girona demana als comerços propers a l'Onyar que tanquin i que els veïns pugin dels baixos pugin a plantes superiors per la llevantada
- L'alcalde de Blanes expulsa Rosa Aladern de l'equip de govern
- Localitzen el cos d’un home a l’interior del cotxe que ha arrossegat la riera a Palau-sator
- Can Sabata: el millor arròs de la Costa Brava segons una enquesta
- Protecció Civil demana restringir la mobilitat a peu i en vehicle a Girona en la zona més propera a l’Onyar
- La llevantada deixa prop de 200 litres en menys de 24 hores a punts del Baix Empordà
- Les imatges de l'Onyar i el Ter plens d'aigua