«Estem generant un efecte crida amb les baixes laborals»

Fins a quin punt està sent un problema l’absentisme laboral?

S’ha convertit en un problema molt important, perquè ja presenta un volum elevat i una incidència significativa. Afecta la salut de les persones i és, per tant, una qüestió social; també és un problema per a la competitivitat de les empreses i, en conseqüència, per al país. En aquests moments, la nostra estimació és que l’absentisme laboral té un cost aproximat del 10% del PIB, si tenim en compte els costos directes i indirectes que genera una baixa.

Segons les dades d’Idescat, a Catalunya cada treballador falta per incapacitat laboral un dia al mes de mitjana. És una incidència que s’ha duplicat en l’última dècada i ens trobem a la cua d’Europa, només superats per Noruega. Com s’explica?

Hi ha una raó estructural i n’hi ha una altra que és específica d’Espanya i Catalunya, que respon a un conjunt de factors multifactorials. Per una banda, hi ha una relació directa entre el nombre de baixes laborals i el creixement de l’economia. Si el PIB creix, les baixes creixen. És a dir, que a mesura que hi ha més riquesa, hi ha més baixes laborals. En aquest context, les persones tenen més estabilitat i poden tenir una major tendència a assumir les conseqüències d’agafar la baixa.

I els motius multifactorials?

El pitjor problema aquí el tenim en una baixa productivitat, la dificultat per cobrir vacants i el dèficit formatiu de molts treballadors. Quan no pots cobrir les baixes perquè no trobes gent, això t’impacta molt més.

Hi ha països que tenen poques baixes i una taxa d’atur relativament baixa…

Perquè tenen una bona protecció social.

No és el nostre cas…

Exacte. La baixa inversió que fem en el sistema sanitari té una relació directa amb el comportament de les baixes. Juntament amb Navarra, som les comunitats que menys dediquem a l’atenció primària. No responem ni amb la intensitat ni amb la celeritat que exigeix un procés de baixa. A més, la falta d’inversió genera una major pressió assistencial i els metges tenen poc temps per a cada pacient. Per tant, a mesura que endarrerim l’atenció especialitzada, la inversió en mitjans i les proves diagnòstiques, endarrerim l’alta.

Pot posar un exemple?

Un jove va al metge i li diu que li han de donar la baixa perquè ahir la nòvia el va deixar. Argumenta que està trist i té pensaments de fer qualsevol cosa. El metge, que està format en salut de família, per criteri lògic ha de donar-li la baixa, ja que no és expert ni en psicologia ni en patologies del comportament. A aquesta situació, suma-li que només disposa de cinc minuts per atendre’l perquè té vint pacients més al darrere.

Quines mesures proposa per gestionar millor l’absentisme per incapacitat temporal i la infraestructura sanitària?

Per començar, les farmàcies. Ja les vam fer servir durant la pandèmia i va funcionar perfectament amb els tests de la covid. Una altra mesura per alleugerir la pressió assistencial territorial a la qual hauríem d’acollir-nos més són les mútues promogudes per la Seguretat Social, perquè tenen la infraestructura. A la Catalunya central en tenim una d’arrelada que, de moment, estem preservant: la Mútua Intercomarcal. Les cotitzacions socials les paguen aquestes entitats i també gestionen les baixes. Haurien de poder donar les altes i les baixes no només en els accidents de treball i les malalties professionals, sinó també en la malaltia comuna. Després, hi ha els complements a les empreses…

Expliqui’s, si us plau.

A Catalunya, el 76,7% de les empreses disposen de convenis amb complements a la malaltia comuna. Es tracta de 2,6 milions de treballadors, el 73,3% del total. En diferents percentatges, alguns són del 100%, perquè la Seguretat Social paga el 60 o el 75% a través de l’empresa. Pràcticament el 85% dels treballadors estan coberts per algun conveni, tant sectorial com d’empresa.

I això és just?

Això és pagar a gent que no va a treballar. Pot ser just o no, però estem generant un efecte crida perquè, quan algú no va a treballar, tot i que estigui malalt, no té cap conseqüència en la seva retribució.

Entenem que deu passar més en el sector públic?

Sí. Hi ha més incidència perquè tenen més estabilitat.

Darrerament, estan proliferant en el mercat laboral català, també a casa nostra en empreses com Maxion Wheels o Iberpotash, bonificacions condicionades a l’assistència o no de part dels seus treballadors al centre de treball, les clàusules antiabsentisme. Quin impacte estan tenint?

Tenen un impacte positiu perquè es col·loquen límits a les cobertures que hi ha en aquests moments i les empreses, tant grans com petites, tenen un millor comportament de l’absentisme. Algunes paguen un suplement per no faltar a la feina, altres redueixen la cobertura dels complements si la baixa supera una data determinada. Però també hi ha empreses que adopten mesures pràctiques, tot i no ser obligatòries. Aquest és el cas d’aquelles companyies que fan una assegurança mèdica per als seus treballadors o les que contracten un metge que visiti l’empresa un cop a la setmana. Només per això ja s’estalvien molts diners.

Coneixes casos reals?

Sí. Una empresa del sector logístic en què hi havia molta gent amb mal d’esquena va contractar un fisioterapeuta que feia massatges un dia a la setmana. La primera setmana no hi va anar ningú; la segona, dues persones; la tercera, quatre… Ara ha hagut de duplicar i hi va dues vegades a la setmana. El que inicialment era un cost s’ha convertit en una inversió perquè ha reduït per deu el nombre de baixes.

Què m’en diu del component generacional, sobretot tenint en compte l’envelliment del mercat de treball i la tardana incorporació dels joves?

Hi ha una relació directa entre l’edat i la salut. A mesura que tens més edat, t’has desgastat més. Però les dades ens indiquen que la incidència és més alta entre les persones joves. Són més propenses a agafar la baixa.

Quins són els motius?

En són dos. Per una banda, la cultura generacional envers la feina. La concepció sobre el treball ha canviat molt entre el jovent, que pensa més en gaudir de la vida i treballar menys hores. D’altra banda, el cost d’oportunitat que significa una baixa. Els joves tenen més estabilitat, menys compromisos i menys obligacions econòmiques, especialment els menors de 24 anys, que viuen amb els pares. Aquestes circumstàncies fan que no els importi tant agafar una baixa. En canvi, una persona que paga una hipoteca i té quatre fills s’ho pensa dues vegades perquè l’impacte econòmic és més important.

I els autònoms?

Els autònoms tenen una incidència cinc vegades menor que la gent que treballa per compte d’altri. La raó és que l’autònom té la sensació que no té estabilitat mai i que, si deixa d’anar a la feina o al negoci, potser ha de tancar o contractar algú per substituir-lo. Per tant, aquella llegenda urbana que diu que, si vols salut, fes-te autònom, és real. Ara bé, igual que amb la gent gran, quan l’autònom agafa la baixa, la durada és tres vegades superior a la del règim general.

Els sindicats què hi diuen de tot plegat? Sobretot pel que fa a les clàusules que penalitzen les baixes

Quan els convenis consten de clàusules que castiguen o limiten el complement, les tenim signades amb els sindicats. Tot i així, s’ha de dir que és complicat, perquè costa discernir com dissenyar-les i moltes vegades ho fem d’una manera molt complexa.

Per què?

T’has de preguntar, per exemple, com limitaries el complement: per baix, per davant o per darrere? És a dir, li pots pagar al treballador el complement durant tres mesos. Però si aquest treballador està realment malalt, pot arribar a ser injust. En canvi, et trobes amb un altre empleat que agafa la baixa de forma continuada i no està tan malament. A més, també hi ha persones amb malalties cròniques amb processos de baixa de dos o tres dies: Crohn, diabetis, dolor menstrual… En aquests casos, aquests treballadors mai cobraran el complement per no haver faltat cap dia. Els hem de protegir. Però he de dir que totes les clàusules que tenim estan sempre signades amb el comitè d’empresa dins les limitacions que estem negociant.

S’estan efectuant controls efectius de les baixes amb inspeccions?

No. La inspecció mèdica està col·lapsada, no rutlla. Els mecanismes de control, tant per activa com per passiva, tampoc. No hi ha prou dotació de recursos. Les baixes no poden durar més de 540 dies, a no ser que el sistema estigui fallant i, per tant, endarrerint la prova de valoració de l’equip encarregat. El 68% d’aquests casos a Espanya es concentren a Catalunya, ja que és on més falla el sistema.

Pel que fa a la situació econòmica, canviant de tema, l’atur està en mínims des de fa 17 anys, però la percepció entre els espanyols, segons el CIS, és que l’economia va malament. Com s’explica?

L’economia és compartida per treballadors i empreses. La majoria de companyies consideren que la situació econòmica, pel que fa a ingressos i creixement, és favorable. El problema no és la venda, sinó el marge, perquè els costos s’han incrementat. Amb els treballadors passa el mateix: tenir feina i que et pugin el sou és relativament fàcil, però arribar a final de mes no ho és tant.

Ha estat recentment en un dinar amb una quarantena d’empresaris i empresàries del Bages. Quin és el seu major problema actualment?

Tots han expressat la dificultat de trobar persones per treballar tot i tenir l’atur més alt d’Europa. Algú em deia que, si trobés gent, obriria una altra nau. És un problema estructural. Primer, cal trobar la persona adequada i formada; després, aconseguir que no agafi la baixa; i finalment, abordar com enfoquem la cultura del treball.

L’automatització i la digitalització de les empreses, fruit de la intel·ligència artificial i les noves tecnologies, tindran una gran repercussió en el mercat laboral?

En aquests moments, almenys en el teixit empresarial de la regió, no hi ha encara un impacte rellevant de la intel·ligència artificial. Som a la primera fase incipient del seu potencial. El factor diferencial és la velocitat d’implantació i l’abast. Fins ara, s’ha introduït sobretot en grans tecnològiques.

Quin serà el gran repte?

Reubicar les persones a causa del desplaçament que es produirà a curt i mitjà termini. Aconseguir que transiti gent d’un sector a un altre en poc temps. Caldrà identificar on es generen les oportunitats i la riquesa. Tot i això, soc optimista: si una màquina pot fer una tasca millor que una persona és perquè li manca el valor afegit de l’ànima humana. Ara bé, cal fer la feina ràpid, perquè els processos acceleradors són determinants.

Subscriu-te per seguir llegint