La meitat dels catalans no arriben a final de mes: un de cada tres no podria costejar despeses imprevistes de 900 euros

El 47,3% dels catalans declara tenir dificultats per arribar a fi de mes. És l’última dada que dona l’Enquesta de Condicions de Vida del 2025 que, com cada any, ha fet pública aquest dijous l’Idescat en coordinació amb l’INE. La xifra suposa una lleu millora respecte al 2024, quan el percentatge era del 47,6%. Tot i així, gairebé un de cada deu catalans (9,2%) asseguren que arriben amb molta dificultat a cobrir les despeses mensuals.

Aquesta dada és conseqüència, en part, d’un augment generalitzat de la pobresa a Catalunya, que ha augmentat 0,8 punts percentuals des del 2024 per situar-se en el 24,8 %. Així, pràcticament un de cada quatre catalans és pobre. Aquest augment suposa el final d’una tendència a la baixa que s’estava registrant des del 2020. L’any de la pandèmia la taxa es va situar en un 26,7% i va caure gradualment fins a situar-se en el 24% del 2024. Sigui com sigui, els números continuen sent superiors als registres previs a la pandèmia, quan la taxa va arribar a situar-se en el 23,6 %.

{"zeta-highlight":[]}

Sigui com sigui, les dades finals que dona l’estudi depenen en gran mesura de les transferències socials. De fet, la taxa de risc de pobresa és del 40,4% abans que s’emetin aquestes ajudes, quan la taxa baixa fins a un 23,9%. En conjunt, sis de cada deu llars catalanes han rebut algun tipus de prestació social el 2025, de les quals un 57,5% han sigut pensions per vellesa i supervivència i un 29,7% han sigut subsidis per l’atur.

Una de les expressions més crues d’aquests números és la pobresa infantil, que també continua en augment. A diferència de les marques de pobresa general, la que afecta els menors de 16 anys ha anat creixent els últims anys. Així, l’exclusió social ja colpeja 36,1% d’aquesta població a Catalunya, pràcticament mig milió de nens i nenes. Save the Children recorda que és una de les taxes més preocupants a la Unió Europea, que també considera especialment preocupant la situació de privació material i social severa que afecta el 13,4% dels menors.

{"zeta-highlight":[]}

Immigrants i aturats

La pobresa continua afectant especialment les persones de nacionalitat estrangera. Pràcticament, la meitat (el 48,6%) es troba sota el llindar de la pobresa, cosa que representa un augment de sis punts percentuals respecte al 2024. És una taxa que contrasta significativament amb la pobresa dels ciutadans espanyols a Catalunya, que se situa en el 17,2% i es redueix en quatre punts percentuals respecte a l’any anterior.

{"zeta-highlight":[]}

La pobresa també s’ha estès significativament entre la població que es troba a l’atur. Més de la meitat de les persones que no tenen feina (el 55,2%)estan en situació d’exclusió social. La xifra representa un augment de 5,7 punts percentuals respecte al 2024.

Sí que descendeixen lleugerament, d’altra banda, les persones que declaren que no poden permetre’s una setmana de vacances a l’any (un 29,4% dels enquestats) i les que asseguren que no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada (16,8%). Sí que augmenten, d’altra banda, les persones que asseguren que no podrien fer front a una despesa imprevista de 900 euros (35,5%).

{"zeta-highlight":[]}

Tant l’Idescat com l’INE mesuren la pobresa a partir de la taxa AROPE, un conjunt d’indicadors estandarditzats a nivell europeu que es basa principalment en la taxa de risc de pobresa, la baixa intensitat a la feina i la privació material i social severa.

Cost de la vida

El president de la Taula del Tercer Sector, Xavier Trabado, ha lamentat que les dades publicades aquest dijous per l’Idescat tornin a Catalunya als nivells de pobresa de «després de la pandèmia». «El fet és que malgrat que les famílies disposen de més recursos, l’increment del cost de la vida està fent que sigui molt difícil arribar a final de mes», ha seguit Trabado que ha reclamat que les prestacions econòmiques creixin al mateix ritme que l’IPC.

El president de la taula de representació de les entitats socials ha assegurat també que en el conjunt de l’Estat, «només el 21% de la gent que té dret a l’ingrés mínim vital (IMV)» acaba accedint a l’ajuda».

És un diagnòstic que comparteix la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, que ha assegurat estar treballant per agilitar la renda garantida de ciutadania (RGC) catalana i perquè arribi a totes aquelles persones que opten a les prestacions. Això, «sumat al traspàs de l’IMV que assumirem pròximament, ha de ser la columna vertebral del futur sistema de garantia d’ingressos», ha defensat la titular de Drets Socials.

Per a la consellera, les dades donades a conèixer aquest dijous tenen «llums i ombres». «La renda mitjana augmenta a Catalunya, cosa que indica que l’economia creix i els salaris mitjans augmenten; però les rendes més baixes no creixen al ritme de l’economia i això fa augmentar la taxa de pobresa», ha explicat Martínez Bravo durant una visita oficial a Tordera.

En concret, segons les dades de l’Idescat, la renda mitjana per persona a Catalunya ha augmentat un 4,3% respecte al 2024, fins als 17.262 euros. Malgrat l’augment, la distribució de la renda continua sent molt desigual i, de fet, l’índex de Gini –un indicador que mesura la desigualtat de renda– ha augmentat una dècima fins al 29,1%. Això es tradueix, per exemple, que el 20% de les llars més riques de Catalunya acumulen 4,7 vegades més ingressos que el del 80% més pobre. L’augment de la renda també es tradueix en un augment del llindar de pobresa, que puja 4,1% punts percentuals fins als 13.862 euros a les llars unipersonals.

Satisfacció global

Així doncs, la satisfacció global amb la vida dels enquestats és d’una mitjana de 7,2 punts sobre 10, exactament el mateix número que el 2024. Tot i que, això sí, les persones que se situen en risc de pobresa redueixen la nota fins a un 6,9. Curiosament, tot i que les xifres de pobresa colpegen, en general, més els joves que la gent gran, són aquests últims els que declaren estar menys satisfets amb la vida (set sobre 10). Els joves de 16 a 29 anys, d’altra banda, són els que més contents estan (7,5 sobre 10).