Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els usuaris de Rodalies es preparen per denunciar un servei que ha “tocat fons”

Aquest dissabte, una manifestació demanarà "un canvi radical en la gestió del sistema ferroviari” a Catalunya

Un usuari de Rodalies corre per poder agafar un tren.

Un usuari de Rodalies corre per poder agafar un tren. / ACN

ACN

ACN

Barcelona

Els usuaris de Rodalies sortiran al carrer dissabte en una manifestació convocada de manera unitària per denunciar el “neguit” i la “incertesa” que provoca un sistema que ha “tocat fons” i que “no és gens fiable”. Així ho expliquen a l’ACN els portaveus d’algunes de les 20 entitats convocants, que compten amb el suport de més d’un centenar d’associacions que s’han adherit al manifest. Aquest demana un “canvi d’escala en la inversió i un canvi radical en la gestió del sistema ferroviari”. Els portaveus reclamen “certesa i seguretat”, “un servei digne i fiable” i que “els trens funcionin”, alhora que creuen que la mobilització serà un “revulsiu” per generar “canvi absolut”. La manifestació començarà a les 17 h a l’estació de França de Barcelona.

Sota el lema ‘Sense trens no hi ha futur’, la manifestació està convocada per una desena de plataformes d’usuaris i una desena de sindicats i organitzacions, entre les quals destaquen Òmnium, CCOO, UGT, el Sindicat de Llogateres o Unió de Pagesos, i serà la segona del dia, després de la mobilització organitzada al matí per l’ANC i el Consell de la República.

Els cartells de la manifestació del 7 de febrer a Barcelona.

Els cartells de la manifestació del 7 de febrer a Barcelona. / ACN

Per la plataforma Dignitat a les Vies, una de les entitats convocants de la manifestació de la tarda, la prioritat és "parlar de trens". "Hem tocat fons, És un servei pel qual s'hi ha d'apostar i que hauria de ser capdavanter al país; i ja no és que no funcioni, és que l'estem deixant morir i, fins i tot, rematant", ha apuntat la portaveu de l'entitat, Anna Gómez. Respecte la convocatòria, la principal preocupació que tenen és com hi arribarà la gent, a causa de les incidències a la xarxa ferroviària. "És el que més em pregunta la gent: com hi anem? La gent que conec agafarà el cotxe", ha apuntat. 

Respecte la doble manifestació, Gómez assegura que la del matí "és ideològica", mentre que la de la tarda "és sectorial, per parlar de trens". "Ells creuen que la independència és la via per enfortir les nostres vies. Però si demà hi ha independència, passat demà els trens no aniran bé; són projectes de futur", ha exposat. Amb tot, ha afirmat que els manifestants del matí "per descomptat que són benvinguts".  

Amb els que no han volgut establir relacions són amb Vox i Aliança Catalana. "Ens hem mullat amb els partits d'extrema dreta perquè ells tenen des del primer moment polítiques que diuen qui ha de pujar al tren. La resta de partits m'agradaran més o menys, però els hem de respectar", ha finalitzat. 

Un "cop d'efecte" per canalitzar la ira i la resignació

Una altra de les plataformes implicades en la convocatòria de dissabte és l'associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), que espera que la mobilització serveixi de "cop d'efecte" perquè algunes coses comencin a canviar. "Estem cansats de perdre les nostres vides als trens i a les andanes", explica a l'ACN un dels seus membres, Carles Garcia. 

Els usuaris, expliquen des de la PTP, viuen entre la ira i la resignació davant "un servei que ja no funciona" i que cada matí els genera neguits i incertesa: "No sabem ni a quina hora passarà el tren, ni quant trigarà, ni quan arribarem o si hi haurà un servei substitutori que pugui enllaçar-nos o quedarem tirats a mig camí". 

Des de l'entitat veuen Rodalies com un servei que "no és gens fiable" i reivindiquen uns "mínims" de "certesa i seguretat". En aquest sentit, reclamen als gestors que prenguin les mesures necessàries per minimitzar imprevistos com esllavissades, esfondraments o caigudes del servei. 

 "Volem que els trens funcionin, que ens agafi al matí per portar-nos a les nostres destinacions i ens torni a casa a la tarda. És l'únic que volem", resumeix Garcia, que considera que la manifestació és "política no partidista" i la desmarca de la protesta que dissabte mateix organitza l'ANC en reivindicació pels serveis públics. 

Les mateixes reivindicacions fan els usuaris de la línia R11, que agrupats en el grup de WhatsApp 'Ja n'hi ha prou' reclamen un servei ferroviari "digne i fiable" que permeti arribar a temps a la feina, al metge o als exàmens sense l'angoixa constant dels retards i cancel·lacions. L'administrador del grup, Joan Puigmartí, denuncia la degradació del servei, amb manca de maquinistes, infraestructures envellides, vandalisme i robatoris freqüents als trens sense seguretat adequada. 

Els usuaris exigeixen als conductors "estar al lloc i hora a treballar", que hi hagi treballadors de substitució en cas d'urgència i canals de comunicació "eficients". També volen que a les hores punta es garanteixi que hi hagi trens amb més vagons per cobrir la demanda i que es reforci la vigilància per evitar robatoris de motxilles i maletes als combois. 

Puigmartí critica el caos de les darreres setmanes i afirma que la recuperació del servei ha estat una "presa de pèl", que ha sumat encara més incertesa entre els viatgers. "És horrorós i n'estem molt farts", diu. Tot i que crida a participar en la manifestació, admet que n'espera "poc" i tem que els partits polítics s'apropiïn de la marxa i restin força a la veu dels "usuaris reals", que són els afectats pels talls en el servei. 

"Molts anys picant pedra" a l'Empordà

Des del 2007, la plataforma a Defensem el Tren Empordà denuncia "la falta d'inversions evident" a la xarxa i carrega perquè s'ha prioritzat la construcció de la línia d'alta velocitat, en detriment del servei de Rodalies. El portaveu de l'entitat, Pep Gou, assenyala a l’ACN que l'R11 té actualment dinou punts detectats entre Barcelona i Portbou on els maquinistes han de reduir la velocitat per precaució.  

"Fa molts anys que piquem pedra. Ja fa quinze anys que ens mobilitzem i aquesta és una situació que només podia anar a pitjor i és el que està passant. Tot ve d'anys de no fer inversions, és tan senzill com això", denuncia Gou. 

Des de la plataforma posen com a exemple de "mala gestió" la voluntat de l'Ajuntament de Figueres de traslladar l'estació de trens del centre de la ciutat, on està actualment, a Vilafant, conjuntament amb la de l'AVE. Una proposta "faraònica" a criteri de la plataforma, que proposa fer una "trinxera soterrada" com la que es va fer al seu moment a Vic. "És desesperant perquè veus que inverteixen els diners amb coses que no tenen cap sentit", carrega el portaveu de l'entitat. 

Retards a l'alta velocitat

Els usuaris de l'Avant entre Figueres, Girona i Barcelona també faran sentir la seva veu a la manifestació. El portaveu de la plataforma, Daniel Blay, exigeix principalment una millora en la puntualitat dels trens que, segons les dades recollides pels mateixos usuaris, han acumulat més de 1.600 retards en un any. Blay destaca que la situació s'ha agreujat pels problemes "crònics" a Rodalies, que deriva molts usuaris cap a l'Avant sense augmentar freqüències ni places. Això, assenyala, està provocant una saturació del servei i sovint es veuen obligats a reservar amb setmanes d'antelació. 

Els usuaris de l'alta velocitat reclamen que es creï un tren llançadora que cobreixi el trajecte entre Figueres i Barcelona, i que "eviti els retards acumulats procedents de recorreguts llargs" dels AVE. De la manifestació, Blay creu que és el moment de "fer pressió" per exigir les inversions necessàries que garanteixin el servei. 

D’altra banda, la plataforma d'usuaris Avant Catalunya fa temps que demana ampliar les freqüències i garantir que els trens arribin a l'hora prevista. El seu portaveu, Kevin Bruque, assenyala que "des de Lleida, Girona, Tortosa i Tarragona reivindiquem poder arribar a Barcelona, que és on tenim la feina la majoria, a una hora correcta i que no perdem la vida mentre anem en tren". A més, el col·lectiu denuncia que amb el nou PaseVía el cost del bitllet s'ha encarit i que això, sumat als retards, fa que alguns usuaris se'n tornin al vehicle privat. 

La plataforma està pendent de reunir-se amb Adif per tractar les vibracions que es produeixen entre l'Espluga de Francolí i el Camp de Tarragona. "En funció del tren, es noten moltíssim, fins al punt que l'aigua surt dels lavabos o salten els portàtils. Genera molta sensació d'inseguretat", constata el portaveu. 

Pel que fa a les comarques de Lleida, la plataforma reitera la necessitat d'implementar un tren Avant a les 6 del matí per poder arribar més d'hora a Barcelona, ja que ara el primer no surt fins passades les 7. El col·lectiu també constata que els trens Regionals no són una alternativa per als usuaris de Ponent. "Si fem servir l'Avant és perquè el servei regional no és prou bo. Encara que pugui ser més barat, no és tolerable que es trigui tres hores per arribar a Barcelona", denuncia Bruque. 

Els ànims “encesos”

Des de la plataforma d'usuaris de l'R3, 'Perquè no ens fotin el tren', admeten que s'arriba a la manifestació de dissabte amb "els ànims encesos". El seu portaveu, Marc Janeras, explica que l'actual crisi de Rodalies "no és problema d'un accident ni d'un dia" sinó que és el resultat d'una "deixadesa sostinguda durant dècades" que ha deixat el servei "absolutament ineficaç, insegur i inadequat pel que necessita el país".  

La sensació que tenen, després de 13 anys denunciant les deficiències de la línia, és que "per fi, sembla que el global de la societat obre els ulls i s'assumeix". És per això que fan una crida a tota la societat a mobilitzar-se dissabte. Per Janeras, "ja no és només un tema d'usuaris, de perdre temps o de manca la fiabilitat, és el país que hi està perdent, l'economia se'n recent i les activitats que hi ha més enllà de la mobilitat". A més a més, també adverteixen que la pressió haurà de ser "molt sostinguda" en el temps perquè no es resoldrà en pocs dies i caldrà "exigir" a les administracions competents que "no es desviïn del camí".  

La plataforma també es mostra molt crítica amb la gestió que ha fet Renfe i Adif, "ha estat descoordinada i deslleial entre ells", diuen-. Reclamen "un canvi absolut en la gestió de Rodalies" i desconfien dels acords presos fins ara perquè no hi veuen una "governança clara" ni una Generalitat "empoderada" al capdavant per agafar les regnes.

En el cas concret de l'R3, reclamen amb urgència que es restableixi el tren des de Centelles fins a la Tor de Querol-Enveig perquè el sistema alternatiu per carretera "està mal resolt", amb augments importants de les distàncies, retards i descoordinació d'horaris. Recorden que aquest tram no està afectat per les obres de desdoblament entre Parets i la Garriga, però des de l'accident a Gelida també s'ha suspès.

La manifestació, un “revulsiu”

La plataforma Trens i Transport Dignes Terres de l'Ebre i Priorat confia que la manifestació tingui una resposta contundent i hi hagi una "reacció social" important al caos ferroviari de les últimes setmanes. La portaveu de l'entitat, Cinta Galiana, defensa que la manifestació d'aquest dissabte "és una oportunitat per a pressionar l'administració". "Veiem que, últimament, la gent no s'implica massa en qüestions socials, però si no fem tots pinya i intentem que la gent reaccioni i participi, tindrem poca força", lamenta Galiana. 

A l'Ebre fa anys que es protesta per la situació de l'R16 i l'R15, dues de les línies amb més incidències de la xarxa catalana i de les més "descuidades, sense manteniment" i amb "els viatgers més maltractats", sobretot la línia nord R15. Tot i els retards diaris, les avaries constants, les freqüències perdudes i la negativa de Renfe a oferir trens ràpids cap a Tarragona i Barcelona, Trens Dignes ha trobat poc suport social en les protestes convocades darrerament. 

Trens i Transports Dignes espera que el col·lapse general que s'ha produït al servei ferroviari català sigui un "revulsiu" i una oportunitat per a l'Ebre. A més, la portaveu assenyala que el transport per carretera que està substituint el servei ferroviari a l'Ebre no és sostenible. "Si anem subvencionant el transport concertat, aquests recursos deixen d'anar al transport públic", ha recordat Galiana. L'Ebre fa dècades que reclama un servei digne de transport ferroviari de mitjana i llarga distància, "com fan tots els països europeus i més desenvolupats", i un servei d'autobusos que garanteixi la capil·laritat territorial, sobretot a les comarques ebrenques interiors. 

Tracking Pixel Contents