El Parlament reprova Paneque i demana que sigui cessada pel caos de Rodalies

Sílvia Paneque va anotar ahir una segona reprovació en el seu expedient pel caos de Rodalies. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va ser objecte de crítiques de l’oposició i del seu soci, ERC. Els republicans van censurar la seva gestió de la crisi, però no en van sol·licitar oficialment el cessament. Van votar a favor que sigui apartada davant les propostes d’altres partits, mentre que els Comuns i Aliança Catalana s’hi van abstenir i el PSC hi va votar en contra.

En el ple d’ahir, alterat pels avisos de vent, es van votar quatre mocions sobre la gestió de la crisi de Rodalies. Van tirar endavant les de Junts i la CUP, que demanaven la reprovació i el cessament de la consellera; també va prosperar la d’ERC, amb el suport dels Comuns, que reclamava "responsabilitats polítiques" al Govern i la dimissió del ministre de Transport, Óscar Puente. Els postconvergents van aprovar la seva proposta de cessament de Puente i demanar al Govern que denunciï Adif i Renfe "per delictes de responsabilitat civil i penal criminal". Aquest punt es va aprovar amb el vot a favor de Vox, la CUP i Aliança Catalana, el no del PSC-Units i els Comuns i l’abstenció d’ERC i el PP. En canvi, es va acabar rebutjant el text dels populars contra la consellera.

La petició de dimissió de Paneque no té efectes vinculants perquè només el president pot prendre la decisió de cessar-la, una cosa que fonts del Govern descarten que faci, almenys, fins que se superi aquest col·lapse i es reprengui el servei amb normalitat. Aquesta reprovació es dona en plena negociació dels pressupostos entre el Govern i els Comuns, converses a les quals encara no s’ha afegit ERC, soci indispensable perquè tirin endavant uns nous comptes per al 2026. La posició dels morats i els republicans no complica les converses, segons fonts dels tres partits, perquè s’assumeix que, per complir els acords d’investidura, calen més fons i pressupostos actualitzats.

Durant el debat parlamentari, la republicana Ester Capella va llançar tota la culpa de la situació actual de la xarxa ferroviària al Govern central i va retreure al ministre Puente i al president Pedro Sánchez no haver viatjat a Catalunya durant la crisi. "El problema té noms i cognoms: el responsable és Madrid", va afirmar Capella, tot i que també va acusar el Govern de no haver sabut "plantar cara" a l’Executiu central. Lluís Mijoler, dels Comuns, va defensar que Catalunya necessita "que els trens funcionin", més que canvis en el Govern, tot i que no van descartar demanar dimissions en el futur.

En canvi, Junts va decidir elevar el to per carregar contra el Govern i va tornar a reclamar "fer fora Renfe" de Catalunya. El diputat Salvador Vergés va demanar a l’Executiu que no utilitzi "excuses" i que es rescindeixi el contracte amb l’operadora perquè l’assumeixi Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Davant l’argument de l’Executiu que no es pot rescindir el contracte perquè no existeix i perquè es deixaria Catalunya sense trens, Vergés va negar la major i va etzibar: "Diuen que no hi hauria trens, però si ara tampoc n’hi ha", afirmació que ha enfadat el Govern.

El postconvergents van demanar a ERC fer un "front comú a Madrid" per renegociar el traspàs de Rodalies. "No fem un traspàs fake. Fem un traspàs de veritat. Tenen l’oportunitat de demostrar si són al costat dels ciutadans o al costat de Renfe", va expressar. Capella, lluny de recollir el guant, ha acusat Junts de vendre "receptes màgiques". "Que Ferrocarrils pot assumir el servei de forma immediata és la mentida més gran que s’ha dit en aquest faristol", ha afirmat la diputada i exconsellera de Territori, visiblement molesta. També el diputat Jordi Riba, del PSC, ha carregat contra Junts i els ha acusat d’haver prioritzat el ‘procés’ en lloc de Rodalies quan estaven al capdavant de la Generalitat i del departament.

El PP va acusar el Govern de viure en una "realitat virtual" i de vendre una "Catalunya de teletubbies", mentre "els serveis públics estan col·lapsats". "La responsabilitat és únicament de [Óscar] Puente i Paneque, d’Illa i de [Pedro] Sánchez", va defensar el diputat Juan Fernández, que va rebutjar que els dèficits en infraestructures siguin atribuïbles al Govern de Mariano Rajoy, vuit anys després de la seva destitució.

Durant el debat, el diputat de la CUP Dani Cornellà va sostenir que el seu partit no demana la dimissió de la consellera per "la deixadesa i el deteriorament de la xarxa", una cosa que va reconèixer que no és atribuïble a l’actual Govern, sinó per la "gestió" posterior del caos.

Petició d’unitat

En una interpel·lació dels Comuns, abans de la votació sobre la seva reprovació, Paneque va defensar que de totes les crisis en surten "oportunitats" i que de la de Rodalies s’emporta la lliçó de treballar "de manera unitària", demanant suports per a un pacte de país en matèria de transport ferroviari que incorpori tots els agents econòmics i socials, els partits i el món local.

La consellera va aclarir que continua treballant al capdavant de la conselleria perquè continuï el desplegament "inèdit" d’inversions d’urgència i es converteixi en un equip estructural amb les 30 places que ha obert Adif sols per a Catalunya per solucionar els punts crítics.

No és el primer cop que el Parlament es pronuncia en contra de la gestió del departament de Territori. Paneque ja va ser reprovada al març per la gestió dels trens.

Subscriu-te per seguir llegint