Un vendaval històric provoca milers d’incidències a Catalunya i deixa un mort

Feia almenys 15 o 20 anys que Catalunya no vivia una jornada tan huracanada i, sobretot, tantes incidències causades pel vent. El pas de la borrasca Nils va desencadenar ahir un vendaval històric que, per primer cop, va fer que s’apliquessin mesures com el tancament total de les escoles i universitats, a anul·lar l’activitat sanitària no urgent i demanar a la ciutadania prioritzar el teletreball i limitar al màxim els seus desplaçaments. La força del temporal va fer caure arbres, murs i tota mena de mobiliari urbà en ciutats com Barcelona, Badalona i l’Hospitalet, on es van registrar ratxes de més de 100 km/h. Es van comptabilitzar més de 80 ferits i almenys nou persones hospitalitzades, dues d’elles en situació crítica i tres amb pronòstic greu.

Més enllà de l’impacte del temporal, que sobretot va colpejar l’àrea de Barcelona, la gestió de l’emergència va ser qüestionada per alcaldes i empresaris que van trobar a faltar un enfocament territorial més quirúrgic, ja que l’alerta i les restriccions es van aplicar de la mateixa manera en comarques amb diferent afectació.

Les imatges dels efectes de la ventada a les comarques gironines

Veure Galeria

Des que va començar el 2026, Catalunya ha viscut el pas de 10 borrasques de gran impacte que han deixat nevades, pluges torrencials, inundacions, temporals marítims i forts vents a tot el territori. Però res comparat amb el vendaval desencadenat pel Nils. Segons els experts, aquesta borrasca "altament activa i dinàmica" va crear un "passadís de vents" amb una força inèdita. En zones de muntanya, com a Puig Sesolles (Vallès Oriental) i Espot (Pallars Sobirà), es van produir ratxes d’entre 140 i 160 km/h. Però la situació més preocupant es va viure en poblacions que ahir es van veure colpejades per ratxes de fins a 120 km/h a Portbou, 104 km/h a Mataró i 101 km/h a Badalona.

A la ciutat de Barcelona, fins i tot a l’empara dels edificis i de les grans infraestructures, el vent també va desfermar la seva fúria. A la zona del port es van registrar ratxes de 105 km/h, entre les més altes observades durant l’última dècada a la ciutat. I al Raval hi va haver ratxes de fins a 90 km/h, una xifra que es perfila com la segona més alta des que hi ha registres. Als voltants de l’aeroport del Prat va bufar per sobre dels 92,5 km/h durant diverses hores i va obligar a cancel·lar un total de 101 vols i a desviar una desena de trajectes. Hi va haver retards durant bona part del matí.

Hospitalitzats i una mort

Les incidències es van comptar per milers. Salut va informar que 86 persones van requerir assistència sanitària. Se’n van hospitalitzar almenys nou, dels quals dos crítics i tres greus. A primera hora, però, s'ha sabut que un dels dos ferits crítics ha mort, segons ha informat el Departament de Salut. La víctima és una dona de 46 anys que va ingressar a l'Hospital Vall d'Hebron després que li caigués a sobre part del sostre en una nau industrial a Barcelona. L'altre ferit crític és un voluntari de Protecció Civil de 22 anys a qui li va caure un arbre a sobre a Sant Boi de Llobregat i que està ingressat, estable, a l'Hospital de Bellvitge. Al mateix centre hi ha un company seu de 23 anys, ferit greu, però fora de perill.

En el mateix incident de Sant Boi van resultar ferits dos voluntaris més, de 23 i 35 anys, però en estat lleu. Aquests dos ferits han rebut l'alta.

A l'Hospital Vall d'Hebron, a banda de la dona que ha mort, continua ingressada una altra persona de 68 anys en estat greu, amb fractura de pelvis i fèmur, més traumatisme toràcic, després que li caigués a sobre un fanal a Barcelona.

El tercer ferit greu és un operari de la construcció de 56 anys, a qui li va caure a sobre una paret a Sant Pau de Segúries en la que estava treballant. Està ingressat a l'Hospital Josep Trueta de Girona.

Per últim, hi ha dos ferits menys greus a l'Hospital d'Olot. Tenen 54 i 51 anys i estaven treballant traient un arbre a Ribes de Freser, quan els hi va caure a sobre.

Revisió de patis i escoles

Segons l’últim balanç proporcionat pels serveis d’emergència, el 112 va rebre ahir un total de 4.558 trucades derivades de la meteorologia adversa i, en total, es van atendre 3.912 incidents relacionats amb el vent, un miler a Barcelona. També es van notificar 250 incidents a Terrassa, 218 més a l’Hospitalet i 2.004 a Mataró. La majoria estaven relacionats amb caigudes d’arbres, de mobiliari urbà, afectacions en façanes, murs i altres elements vençuts pel vent. Els primers balanços també apunten que el temporal ha causat "destrosses" en almenys 40 centres educatius a les comarques del Barcelonès, Maresme i Baix Llobregat. A Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni va dir que es revisarien els patis i els centres educatius per comprovar que avui "puguin obrir amb normalitat".

A més del centenar de vols cancel·lats, el vent també va provocar el caos en la mobilitat terrestre. A les carreteres es van registrar desenes de talls i desviacions com a conseqüència del temporal, com per exemple per la caiguda d’un cartell en plena C-31 a l’altura del Prat. A la xarxa ferroviària, durant tota la jornada es van registrar diversos talls en el servei de Rodalies a causa de la caiguda d’arbres a les vies i fins i tot es va decretar el tancament d’estacions com Malgrat de Mar, Premià de Mar i Barberà del Vallès. Al corredor d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid també es van produir retards de fins a dues hores per una incidència a Tarragona i es van cancel·lar els trens en direcció a França. Una vintena de línies d’autobusos de Barcelona van haver d’alterar el recorregut i el metro va tancar diversos accessos temporalment.

Debat sobre les mesures

Davant l’arribada de la borrasca Nils, la Generalitat va enviar dimecres a la tarda un ES-Alert a tots els mòbils de Catalunya per demanar una paràlisi gairebé total del territori davant la previsió d’un vendaval històric i potencialment perillós. La mesura, no obstant, va ser criticada per empresaris i alcaldes de Girona, les Terres de l’Ebre i el Pirineu, ja que en aquestes zones el temps no va ser especialment advers i tot i així van haver de parar la seva activitat.

Els efectes del temporal de vent a la ciutat de Girona

Veure Galeria

A Girona l'alcalde, Lluc Salellas, va explicar que no té "cap crítica" sobre la decisió que es va prendre dimecres de suspendre classes i activitats arreu del país dijous. "Però un cop ens hem despertat i s'ha vist que hi havia llocs del territori que clarament no estaven en alerta vermella i on la situació era més calmada, allò que cal és ser més quirúrgics i que no estiguem tots pendents del que passa a Barcelona", va afirmar Salellas.

Per un altre costat, l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, va retreure que "el país estigui governat des de i per a Barcelona" i això ha provocat que "hi hagi tot el país paralitzat". En aquest sentit, Masquef critica que s'hagi suspès tota l'activitat tant a la ciutat com a la comarca quan "no es mou ni una fulla". Per a l'alcalde això provoca frustració, ja que hi ha molts veïns que han vist com suspenien "visites al metge o intervencions quirúrgiques" per un vent que és més que habitual a la comarca. "Quan fa vent, hem de sortir de casa amb pedres a les butxaques", reafirma Masquef. A més, l'alcalde retreu que la decisió de la Generalitat hagi "lligat de mans i peus" als consistoris i remarca que l'anul·lació de l'activitat per la possible ventada emesa pel Govern adverteix que "l'incompliment de les mesures pot comportar sancions". Això vol dir que deixa "els ajuntaments sense marge de maniobra" per prendre decisions més flexibles en funció de la realitat de cada població.

La plaça de Catalunya de Figueres orfe del mercat dels dijous per l'alerta de ventada

El Govern, per la seva banda, va defensar la seva actuació i va argumentar que l’alerta general va contribuir a evitar "accidents més greus" davant uns pronòstics meteorològics "incerts" i potencialment canviants.

La calma sembla que no durarà gaire. Després del pas d’aquesta borrasca Nils, els models apunten que a partir d’aquesta tarda arribarà un altre front que tornarà a activar avisos. Segons adverteix l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), a partir avui s’espera l’arribada de l’Oriana. Es tracta de la 15a borrasca des que va començar la tardor i l’11a des que va començar aquest 2026.

Subscriu-te per seguir llegint