"Ja hi ha famílies amb el tercer fill i l’institut encara és en barracons"

L’Institut Salvador Sunyer de Salt afronta el 21è curs en barracons, una situació que la direcció descriu com cada cop més difícil de sostenir. Aquest dijous, el centre ha rebut la visita de la diputada gironina dels Comuns Júlia Boada i de la presidenta del grup al Parlament, Jéssica Albiach, en el marc de l’acord que la formació ha tancat amb el PSC pels pressupostos de la Generalitat del 2026. El pacte incorpora la construcció del nou edifici del Salvador Sunyer, però encara necessita el sí d’ERC per tirar endavant. En aquest context, la directora, Pilar Figueras, resumeix el desgast acumulat: “Portem 21 anys en barracons i, evidentment, tenen les seves mancances”.

Figueras posa exemples concrets del deteriorament dels mòduls. “A part del soroll típic que tenen els barracons, l’únic porxo que hi ha està ple de forats; hi ha portes que ja no encaixen, que o bé no tanquen”, explica. També assenyala que els problemes van més enllà del manteniment i afecten el funcionament diari del centre: “Hem d’estirar d’equipaments que tenim a la vora per fer educació física, per qualsevol cosa, perquè si no no tenim un espai”. “Estem realment apretadíssims”, remarca.

La directora subratlla que la manca d’espais es fa encara més evident quan el temps obliga a reorganitzar l’activitat al pati. “Avui, per exemple, que plou… res, tothom ha d’estar al porxo. No hi ha res més”, diu.

"Reivindicar l'acord"

En la visita a Salt, la diputada dels Comuns Júlia Boada defensa que l’acord de pressupostos amb el Govern socialista té un retorn concret per a les comarques gironines, amb l’educació com un dels principals eixos. “Reivindicar tots aquests aspectes positius que té aquesta negociació per a les nostres terres, sobretot amb quatre grans blocs: educació, mobilitat, habitatge i també drets socials”, afirma. Boada situa el Salvador Sunyer com un dels casos que volen desencallar: “Us hem convocat aquí a Salt, precisament, perquè hem de visitar l’Institut Salvador Sunyer, que després de vint anys, aquests pressupostos recullen la possibilitat de la creació de l’edifici, que deixin d’estar en barracons”. També esmenta l’Escola Balandrau de Girona i el projecte de Sant Joan de les Abadesses.

Boada afegeix que el pacte preveu actuacions en altres àmbits. En drets socials, esmenta “la construcció d’una residència pública a Sant Feliu de Guíxols”, i en habitatge, la recuperació “d’un edifici públic per a lloguer públic a Planoles”. I, en mobilitat, remarca diversos estudis de viabilitat: “Es faran diversos estudis de viabilitat dels trens trams, tant el del tram de Lloret i Blanes, també el de Banyoles i Girona”.

“Catalunya el que necessita són pressupostos”

Per la seva banda, la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, insisteix que el país necessita comptes i no solucions temporals. “Catalunya no necessita suplements de crèdit, Catalunya el que necessita són pressupostos”, afirma, i insta el Govern i ERC a arribar a una entesa. Albiach també qüestiona l’opció que els pressupostos s’acabin presentant a l’estiu perquè, recorda, “els pressupostos són anuals” i, si s’aprovessin al juliol, “només ens quedarien uns cinc mesos d’execució”. A més, adverteix que l’any vinent “encara serà més complicat” aprovar comptes “en un any electoral” i defensa que “els catalans i les catalanes es mereixen aquest esforç”.

Des del centre, Figueras evita entrar en lectures partidistes i insisteix que l’objectiu és que el projecte avanci, vingui d’on vingui l’impuls. “Nosaltres, tot el suport que tinguem, sense mirar el color que sigui, serà ben rebut”, afirma. I posa el focus en el factor temps: “Fa tant de temps que la comunitat espera que la cosa es mogui i tiri endavant… anant molt, molt bé, estem aquí quatre o cinc anys”. En aquesta línia, avisa que el centre podria arribar als 25 anys en barracons.

La directora tanca amb un exemple que, diu, resumeix el cansament de moltes famílies: “Ens trobem famílies que tenen el tercer nen al centre pensant que el primer acabaria tenint edifici, i ja ha passat el tercer fill, i continuem així”, exposa. I remarca que el que necessiten “són actes materials”.

Subscriu-te per seguir llegint