Noelia Castillo mor per eutanàsia després d’una batalla legal que ha arribat fins a Estrasburg

Noelia Castillo Ramos, barcelonina de 25 anys, ha mort per eutanàsia cap a les 6 de la tarda al centre sociosanitari de Sant Pere de Ribes (Garraf), on havia estat ingressada els últims mesos de la seva vida. Després de gairebé dos anys de batalla legal contra el seu pare, representat per Abogados Cristianos, la seva mort ha suposat el triomf del dret a una mort digna, recollit en la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE), vigent a Espanya des del 2021.

Abogados Cristianos ha portat l’assetjament fins al final i aquest dijous a la tarda s’han concentrat a les portes del centre on era Castillo. José María Fernández Abril, de la Fundació Abogados Cristianos i advocat del pare de la jove, ha assegurat que la Noelia “no estava capacitada” per prendre aquesta decisió i que “faltaven proves objectives” sobre el dany i el sofriment de la pacient. Des que va demanar l’eutanàsia, l'abril del 2024, fins ara, la noia s'ha mantingut sempre ferma en la seva decisió, i la comissió de l’eutanàsia que la va valorar, formada per 18 membres de diferents àrees, va dictaminar que sí que era conscient de la gravetat de la seva petició i que el seu patiment era “greu, crònic i incapacitant”, sense possibilitat de millora.

La mort de Noelia suposa el triomf del dret a la mort digna, recollit en la llei de regulació de l’eutanàsia, vigent a Espanya des del 2021

Noelia Castillo va quedar tetraplègica el 2022 a conseqüència d’un intent de suïcidi arran d’una agressió sexual grupal. La jove, que es va criar en centres d’acollida des dels 13 anys —edat en què va començar a rebre tractament psiquiàtric—, arrossegava un llarg historial de problemes de salut mental: va tenir diversos intents de suïcidi, va estar ingressada en unitats especialitzades i tenia un trastorn obsessiu compulsiu (TOC) i un trastorn límit de la personalitat. S’havia autolesionat tota la vida. La lesió medul·lar del 2022 la va deixar en cadira de rodes i amb forts dolors neuropàtics, així com incontinència.

Grups ultracatòlics com Abogados Cristianos —que representaven el pare de la jove i que van aconseguir paralitzar l’eutanàsia durant més de 20 mesos— i d’ultradreta s’han estat manifestant aquesta tarda davant del centre sociosanitari on ha mort. El centre feia dies que estava blindat davant el circ mediàtic i social generat els últims dies al voltant del cas. La Noelia va sol·licitar l’eutanàsia per primera vegada l’abril del 2024, i al juliol la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) la va acceptar per unanimitat.

Noelia, en la seva entrevista a 'Y Ahora Sonsoles' / ANTENA 3

L’1 d’agost del 2024, en vigílies de la intervenció, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona la va suspendre cautelarment a petició del pare de la noia, que va al·legar que la seva filla no estava en condicions de decidir. A partir d’aquí va començar un periple legal que va aconseguir paralitzar la mort digna de la Noelia durant gairebé dos anys, fins que finalment s’ha pogut practicar aquest dijous. Aquest periple —després de passar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Tribunal Constitucional i el Suprem— va acabar aquest mes a Europa, al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va rebutjar paralitzar l’eutanàsia de Noelia.

Un cas incòmode

Noelia representa un cas incòmode per dos motius. Primer, la seva joventut. Segon, que era una pacient de l’àmbit de la salut mental. Només l’1,38% de les eutanàsies aprovades a Catalunya corresponen a malalts psiquiàtrics, segons dades de Dret a Morir Dignament. Des del 2021, any en què es va aprovar la llei de regulació de l’eutanàsia (LORE) —que inclou el sofriment psíquic provocat per malalties mentals—, només s’han practicat, en territori català, cinc eutanàsies a pacients psiquiàtrics. Noelia és el sisè cas.

Al voltant de la Noelia, a més, s’han difós moltes notícies falses. El primer, que va patir l’agressió sexual múltiple en un centre d’acollida. Segons la mateixa Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), Castillo sí que va estar tutelada i acollida en dos centres residencials des del 3 de juliol del 2015 —quan tenia 13 anys— fins a l’11 de febrer del 2019, quan va complir 18 anys i “va sortir voluntàriament del sistema”. Durant aquest temps, “no consta cap incident d’agressió sexual”, afirmen fonts de l’organisme.

A Noelia tampoc no se li va practicar l’eutanàsia “per depressió”. La llei de l’eutanàsia no valora malalties, sinó “els contextos eutanàsics”. No especifica patologies, sinó el sofriment de la persona. La comissió de l’eutanàsia ha d’acreditar —com va passar en el cas de Noelia— que hi ha “un sofriment greu, crònic i incapacitant”, que la malaltia és “greu i incurable” i que s’han esgotat totes les possibilitats terapèutiques. En el cas de Noelia, hi havia també un quadre agut de dolor sense marge de millora.

“Sempre m’he sentit sola”

“Sempre m’he sentit sola. Mai m’he sentit compresa, mai han empatitzat amb mi. Sempre he tingut problemes de convivència”, deia la Noelia en una entrevista gravada al programa ‘Y ahora Sonsoles’, d’Antena 3. Relatava que des dels 13 anys seguia tractaments psiquiàtrics sense èxit. Que veia el futur “molt fosc”. Que va intentar suïcidar-se almenys cinc vegades, de diferents maneres. Que sempre s’havia autolesionat —“Mai he deixat d’autolesionar-me”, admetia.

Des que va demanar l’eutanàsia l’abril del 2024 —i malgrat tot el periple legal i el rebombori mediàtic—, Castillo es va mantenir ferma en la seva decisió fins al darrer moment.