Sánchez i Xi situen la Xina i Espanya "en el lloc correcte de la història"

Pedro Sánchez sempre enalteix que el seu Govern està "en el costat correcte de la història" per la seva defensa dels drets humans i del dret internacional i perquè està contra els que inicien conflictes que considera "il·legals". Ahir, a Pequín, el president xinès va destacar que Espanya i la Xina estan "en el costat correcte de la història" davant la "llei de la selva". Els dos països s’han trobat en aquest "lloc correcte de la història" després que Ucraïna els distanciés en les visites anteriors de Pedro Sánchez a Pequín. Les tossudes reclamacions a Xi perquè embridés Putin, nascudes en uns càlculs optimistes sobre la influència xinesa en la política exterior russa, han sigut rellevades per cants al multilateralisme. Sobre les violacions de la llei internacional d’Israel i els Estats Units a Gaza, l’Iran o el Líban no hi ha dissensió entre Madrid i Pequín.

En aquesta harmonia va discórrer la quarta cimera presidencial en quatre anys. Amb banderes espanyoles a la plaça de Tiananmen, on hi ha el Gran Palau del Poble, Sánchez va explicar al seu interlocutor que "la Xina i Espanya són països de principis que actuen amb rectitud moral i estan disposats a situar-se en el costat correcte de la història". També el va animar a enfortir el dret internacional quan està sent "soscavat de manera recurrent i perillosa". Xi va remarcar la defensa urgent del "veritable multilateralisme", la pau i el desenvolupament mundial i el rebuig de "la llei de la selva".

Les amenaces de Trump

No van esmentar els Estats Units ni falta que va fer. Sánchez va repetir que acostar-se a un país no significa allunyar-se d’un altre, però la seva visita difícilment pot sostreure’s de les amenaces de Trump. L’ampliació pressupostària de l’OTAN i la guerra a l’Iran han arruïnat la sintonia. Espanya ha trobat esbargiment a la Xina, víctima de les envestides comercials nord-americanes, que ha criticat l’ús dels aranzels.

"Espanya té una posició coherent i de sentit comú que no pot ofendre ningú. Defensa el dret internacional i un ordre nascut després de la Segona Guerra Mundial que és d’interès per a totes les nacions. Els que alcem la veu contra les violacions del dret ens veiem sotmesos a amenaces, però continuarem defensant el que és just", va afirmar Sánchez.

Aquest acostament obert a la Xina hauria sigut suïcida temps enrere, però la irrupció de Trump ha canviat l’escenari. Les enquestes mostren que la Xina ja desperta més simpaties que els Estats Units en molts països. En el passat va ser descrita com una dictadura comunista, però el seu paper internacional ha virat el judici: defensa la llei internacional, la pau, no agreuja conflictes, lluita contra el canvi climàtic i fomenta el progrés global amb el comerç. En canvi, al cantó de Trump s’hi acumulen el proteccionisme, el menyspreu ambiental i les crítiques a l’ONU.

Pequín i Madrid també coincideixen en el "veritable multilateralisme", que busca una nova arquitectura global més equilibrada. Així s’expliquen els esforços per potenciar els BRICS o l’Organització de Cooperació de Shanghai amb països del sud global. Sánchez va parlar d’un ordre "més inclusiu i representatiu" i va assumir que Occident hauria de cedir poder.

"A Hongria guanya Europa"

Sobre les eleccions a Hongria, Sánchez va afirmar: "Va guanyar Europa i la democràcia". També va reivindicar el paper de la UE, mentre alguns a Brussel·les critiquen la seva relació amb la Xina. Tot i això, molts líders europeus continuen visitant Pequín.

Subscriu-te per seguir llegint