Illa defensa una Catalunya «compromesa amb Europa i oberta al món» en l’entrega de les Creus de Sant Jordi
20 personalitats i 10 entitats reben el reconeixement de la Generalitat en la cerimònia celebrada a la Sala Oval del MNAC, amb actuacions de Marc Parrot & Quartet Brossa, Ginestà i més de 60 membres de l’Agrupació Coral Flors d’Urgell i de la Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà, que van interpretar un imponent «Els segadors»

El president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull; i la consellera de Cultura, Sònia Hernández, encapçalen la fotografia de família de les Creus de Sant Jordi 2026 / Guillem Roset / ACN / ACN
Ramón Vendrell
Inici i final musicals va tenir la cerimònia de lliurament de les Creus de Sant Jordi 2026, a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) aquest dimarts a la tarda. L’obertura va anar a càrrec de Marc Parrot & Quartet Brossa amb «On és l’amor?», peça del seu recent disc conjunt «El frec i la bala». Cançó d’autor amb sensibilitat pop i música de cambra en mode agosarat. La cloenda va ser cortesia de membres de l’Agrupació Coral Flors d’Urgell i de la Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà, una aliança de més de 60 veus que va oferir una interpretació imponent d’«Els segadors».
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va indicar que les Creus de Sant Jordi, que la Generalitat lliura des del 1981, no només reconeixen «els nostres referents», sinó que simbolitzen valors com «la humilitat, la perseverança, el respecte i el compromís», que contribueixen al «progrés del país». Existeix, va prosseguir Hernández, «una xarxa real i viva» de persones i entitats que treballen per construir una Catalunya «més pròspera i humana».
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va lliurar a continuació la Creu de Sant Jordi, en forma de placa, a les entitats Agrupació Coral Flors d’Urgell, Banda de Música de Benissanet, Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà, Fundació Ernest Lluch, Fundació Pau Casals, Grup Cultural de la Dona de Solivella, Pastorets de Calaf, T’acompanyem i Universitat de Barcelona, fundada el 1450 i una de les institucions més antigues de Catalunya.
En nom de les entitats premiades, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, també president de la Fundació Pau Casals, va citar el músic per assenyalar que els reconeixements rebuts «augmenten la responsabilitat dels mateixos actes». Gasch va desitjar que l’ambient de «cohesió social» que es respirava a la cerimònia no es quedés al MNAC.
Després de l’actuació de Ginestà, que va interpretar «Les coses senzilles», Illa va penjar al coll la Creu de Sant Jordi a Ramon Alberch (arxiver i historiador), Carmen Armengol (emprenedora social), Victòria Camps (filòsofa), Maite Carranza (escriptora i guionista), Maria Àngels Domingo (artista plàstica que signa com a «Madola»), Joan Foncuberta (artista i teòric de la imatge), Salah Jamal (metge, historiador i escriptor), Enric Majó (actor), Roser Marcé (dissenyadora de moda), Miquel Martí (empresari del sector del transport col·lectiu), Sílvia Munt (actriu i cineasta), Julia Otero (periodista), Maria Lluïsa Solà (actriu de doblatge), Ernestina Torelló (empresària vitivinícola), Miguel Agustín Torres (empresari de la vinya i el vi), Anna Vallès (empresària compromesa amb la cultura i la societat) i Ignasi Vila (investigador en Psicologia i Educació). Així mateix, van ser guardonats a títol pòstum Enric Morist (educador i activista social), Fermí Puig (cuiner i gastrònom) i Josep Rius (teòleg).
Maite Carranza, en nom de les personalitats premiades, va destacar que totes elles han aportat «la seva singularitat» a la societat catalana, «on han deixat empremta». L’escriptora i guionista es va mostrar orgullosa de representar un col·lectiu que ha estat «bàsic per construir un imaginari col·lectiu català». Carranza va reclamar polítiques culturals, educatives i socials que permetin als joves «tenir esperança en el futur», que va considerar més aviat negre a causa de la crisi de l’habitatge, les guerres, la intel·ligència artificial i la cultura de l’individualisme, l’ambició i la competitivitat.
En el seu parlament, el president de la Generalitat va agrair als premiats «el seu exemple». «Totes les persones que viuen i treballen a Catalunya» mereixen l’oportunitat de «participar amb el seu talent a fer un país millor», va afegir. Illa va defensar una Catalunya amb «la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat», així com «compromesa amb Europa i oberta al món». Illa va subratllar que «un país es construeix amb la generositat de tothom, donant i rebent».
Subscriu-te per seguir llegint
- Crim masclista a Figueres: un home mata la seva exparella a ganivetades en ple carrer
- «Joel, no jugues sol»: Les Planes es mobilitza per un nen de 12 anys amb una campanya de donants de medul·la
- Miguel Benito, advocat: «Per poder jubilar-te a Espanya només cal complir tres requisits; ell desconeixia el tercer»
- El 40% dels alumnes que sortiran del Bell-lloc i Les Alzines han demanat plaça en un centre públic de Girona
- El detingut per la mort violenta de Figueres va ser condemnat ahir a sis mesos de presó per maltractar la víctima
- Cau amb patinet a Roses, pateix un fort cop al cap i a la cara i acaba a la Vall d’Hebron
- Roben una quinzena de mòbils durant un festival a Cassà de la Selva
- El BOE ho fa oficial: adeu als ciclistes als vorals de les carreteres després de la nova normativa viària