El Parlament planteja blindar les multes per discursos d’odi

L’atac del diputat de Vox, Alberto Tarradas, a la parlamentària d’ERC, Najat Driouech, a l’afirmar des del faristol de l’hemicicle que "de moment" no la deportarà, ha marcat un punt d’inflexió en la gestió dels discursos d’odi al Parlament. Per primera vegada, la Mesa ha enviat d’ofici el cas a la comissió de l’estatut del diputat per investigar si va vulnerar el codi de conducta i, a més, ha obert la porta a portar-lo als tribunals, després d’acordar per unanimitat a l’òrgan rector format per representants del PSC, Junts i ERC demanar als serveis jurídics que estudiïn la seva possible "recorregut judicial".

Trobar la fórmula per aturar les expressions d’odi continua sent una assignatura pendent en una Cambra on l’extrema dreta ha anat elevant el to al compàs del seu auge a les enquestes, sense que s’hagi imposat, ara per ara, cap sanció. Per això, els partits de la Mesa van decidir explorar la via judicial, però també, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, estan ultimant una proposta de reforma del reglament que blindi les sancions per vulnerar el manual de comportament i preservi ja no només el decòrum, sinó els drets dels parlamentaris.

El principal escull que té l’arquitectura actual és que les sancions previstes no estan blindades jurídicament. El codi de conducta que recull el règim sancionador no té rang legal, cosa que complica la seva aplicació si acaba recorreguda la sanció davant els tribunals. Per això, fa gairebé un any que PSC, Junts i ERC es van proposar treballar conjuntament en una reforma de la llei interna del Parlament que resolgués aquesta qüestió, tal com va explicar aquest diari, incorporant les sancions dins del text del mateix reglament. El retoc, en qualsevol cas, s’haurà de votar en el ple, on les tres parts tenen majoria.

Després de mesos d’intercanvi de propostes, les tres parts van encarrilar les negociacions durant les últimes setmanes, amb la previsió de presentar i aprovar la reforma abans que acabi aquest període de sessions, és a dir, abans de l’agost. La intenció és evitar que la modificació coincideixi amb la precampanya de les eleccions municipals del 2027 i pugui convertir-se en munició política per a l’extrema dreta.

El codi de conducta contempla sancions per discriminar per raó de "gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia o llengua". La falta de blindatge legal limita el seu abast en cas que es decideixi recórrer. Aquest és precisament el punt que els partits volen resoldre. La idea és incorporar la guia de decòrum al reglament com a annex, com ocorre al Parlament Europeu, o bé introduir-la com un article dins del reglament perquè passi a formar part del text normatiu i donar cobertura a la decisió que pugui prendre la Mesa.

La proposta que és sobre la taula planteja altres millores en el redactat actual. Entre aquestes, tipificar amb més precisió les sancions que poden imposar-se en cas de vulneració del codi de conducta i acotar millor els supòsits que poden considerar-se discurs d’odi.

Subscriu-te per seguir llegint