L'espectacular pati amagat en un hotel d'1 estrella de Barcelona
Des de 1876, es manté viu aquest pati d'època, un oasi verd que ha acollit rodatges de pel·lícules, desfilades de moda i concerts

El pati més viral de TikTok és el de l’Hotel Peninsular, oasi modernista amb 60 plantes penjants. / Elisenda Pons / EPC
Ana Sánchez
La primera impressió és encara més xocant que al veure parlar Florentino Pérez. «Ningú s’ho espera», diu el director d’aquest hotel viral. Estàs passejant pel Raval, a Barcelona, i de sobte acabes en un pati d’època verd pastel amb 60 plantes penjants. Oasi modernista amb efecte ‘wow’. Habitual dels rànquings «amb encant». Es veuen cascades de potos fins on arriba a la vista. Taules de marbre, sòls hidràulics, sostre vidrat, gent sense presses. Per aquí s’han passejat actors, artistes,celebrities». Han fet anuncis, passis de moda, alguna pel·li de Netflix, fins i tot s’ha cantat òpera.
Els tiktokers el coneixen més que els barcelonins. Fa anys que és un secret a crits a les xarxes. «El pati més viral de TikTok». Es guanya el títol dia a dia amb la suor delsinfluencers’. Hi ha molts vídeos que descobreixen aquest racó «màgic», «únic», «preciós», «singular». Els adjectius es queden curts. A l’hivern, sense els tendals, es pot veure el cel estrellat.
Si aquest pati parlés, aniria directe al programa d’Ana Rosa. Porta més temps dret que Jordi Hurtado. Allà segueix des de 1876 a l ’Hotel Peninsular (Sant Pau, 34). Abans va ser convent, fonda, hotelazo amb carruatges. A la web es veuen anuncis en blanc i negre d’habitacions a «14 pessetes». «Hi ha històries aquí...», el director posa cara de ‘thriller’. En l’època del seu pare va aparèixer fins a una carnfreda. «Mort natural», treu de seguida qualsevol tuf a ‘Crims’.
Ara és un hotel d’1 estrella. Senzill, sense gaires luxes – reconeix Àlex –, però ets al cor. Al costat de la Rambla, just darrere del Liceu. Fa temps que els agradaria muntar un ‘rooftop’ a peu de claraboia per aprofitar l’ estrebada viral. Amb vista al pati i a Barcelona. «Està pendent», esbufega incapaç de posar data. No li dona la vida.
Alejandro Herrero. Àlex. És el nom que més es pronuncia de bon matí en aquest hotel. És el director. L’home per a tot. «Multiusos», riu. Ell i la seva cosina Silvia Catalán són la tercera generació al capdavant del Peninsular. «A veure si la quarta vol seguir», s’encongeix d’espatlles. Té un fill de 20. «Tant de bo – esbufega –, però això és molt sacrificat». I més al Raval. «Ho tens al costat del Gòtic i del Born, però està bastant deixat».
«La irreductible llogarret gal del Raval», així el va rebatejar fa anys la periodista Natàlia Farré. I continuen sense caure en la temptació immobiliària. «Fa poc va venir un inversor i li vam dir que no –explica l’Álex–. El barri es va perdent. Ja no queda res familiar». Ell segueix sobretot per la seva mare. «Ella va treballar molt aquí». Per ella i pels clients. Són dels que repeteixen.
El mateix topes amb un escorredor de roba del XIX que amb una antiga banyera. «Aquesta la vaig reciclar jo», treu pit l’Àlex. A ell de petit el banyaven al safareig, va recordant mil facècies. Pràcticament es va criar aquí. Amb 14 ja feia torn a recepció. Una vegada el van amenaçar amb una pistola. «¡Ensenya’m la pasta!». Ell mateix va desarmar el lladre. «Va venir tres anys després a disculpar-se».
«A Lasse Hallström li va encantar el pati». És el director d’‘Hachiko’, la pel·li del perro fidel de Richard Gere. Va rodar aquí ‘El mapa que em porta a tu’ (Prime Video). Han circulat entre els polos des d ’Alain Delon fins a Maribel Verdú, explica el director. L’artista alemanya Rebeca Horn, pionera del ‘performance’, va capgirar el 1992 a les habitacions del quart pis. «Va posar els llits al sostre –recorda l’Àlex–. Era una crac».
Ara no hi ha dia que no entrin hordes de tiktokers a posturejar. A recepció deixen passar tot el que es digna a preguntar abans de desenfundar el mòbil. És l’únic que demana el director: «Una mica d’ educació».
Una botiga amb un secret de postal
La botiga Guess de passeig de Gràcia, 63 amaga un altre secret viral de postal. S’ha de travessar el local, parar-se davant d’alguna penjador per cortesia. Les dependentes ja estan acostumades al tragí amb mòbil. La porta del fons dona accés a un oasi amb palmeres, tauletes amb coixins que conviden a parar-se a agafar aire i ocellets cantant. Només falta Blancaneu buscant els set nans. Fa anys que és destí de pelegrinatge ‘influencer’.
«És un espai màgic al centre», resumeix Kelvin Liscano. Ell treballa a l’altre costat del jardí, al Saló Toro (Passatge de Domingo, 2). Aquest és el passadís ocult en format selva que connecta els dos locals. «Pots oblidar que ets a Barcelona».
A aquestes altures virals, ja hi ha patis que amaguen fins a fonts de vi negre d’estiu : és a La Barcelonesa (passeig de Sant Joan, 77). Proliferen per Barcelona molts patis inesperats. El Massimo Dutti de passeig de Gràcia, 96 amaga una terrassa interior amb vista a la Pedrera. Si et faràs les ungles a Le Manicure, pots acabar en un pati d’aire grec. Els oasis amb llibreria són ja un clàssic: Laie (Pau Claris, 85), el Decameron de La Central del Raval (Elisabets 6), Llibreria Finestres (Diputació, 249). A l’Eixample es pot desaparèixer fins i tot en un pati parisenc.
Aquesta és la Fàbrica Lehman (Consell de Cent, 159). El més semblant a un forat de cucemporal. El passadís dona a un pati empedrat d’aire irreal. Era una antiga fàbrica de nines de porcellana. Allà continua intacta la xemeneia de 25 metres on es coïen. «Espai creatiu», anuncia ara un cartell a l’entrada. Per aquí dins campa molt taller artesà, l’ editorial Comanegra, All Those preparant les seves ‘food markets’. L’olor de fumat ve del Rooftop Smokehouse. Aquí té obrador i botiga. No et podràs marxar sense la seva addictiva mantega fumada.
«L’ambient amb els altres artesans és superinspirador», assegura Awil, ceramista rere la marca Et Mains. Es pot venir fins i tot a practicar ioga. Pujant les escales hi ha Bronsa. I hi ha tallers artístics sostenibles a l ’Espai l’artesana. «A partir de 0 anys», garanteix Ana Delgado. Ella és una de les veteranes, portarà aquí 15 anys. Si el tires de la llengua, potser et parli de quan va veure en aquest mateix pati un noi menjant-se un cor. «Això – somriu – és una bombolla».
- Els Bombers treballen amb la hipòtesi que el menor desaparegut a Roses és a l’aigua, «enfonsat o flotant»
- Genís Rovira, creador d'Hort de Butxaca: 'Molta gent no utilitza l'hort com un espai terapèutic, sinó per saber d'on ve el que menja
- Llei de costes ho prohibeix: aquestes són les sancions per a les persones que extreguin sorra, petxines o pedres de la platja
- Carta d'una lectora: 'Fa mesos que vivim en un bucle insostenible d'ocupacions conflictives
- L'espectacle de la Sagrada Família es va preparar en secret als voltants de Celrà
- Dos homes detinguts a Girona per pagar a menors a canvi de sexe
- Aquest és el nou anunci d'Estrella Damm amb presència de diversos espais de la Costa Brava
- Olot desempadrona 1.300 persones en un any per cometre frau i per "ajustar els serveis municipals" a la població