Metges de Catalunya amplia als CAP la campanya per deixar de fer hores extra i pressionar el Govern a negociar millores

El sindicat Metges de Catalunya amplia a l’atenció primària la campanya per deixar de fer activitat addicional i voluntària com a mesura de pressió al Govern per negociar millores laborals per al col·lectiu, sobretot davant la sobrecàrrega assistencial. El sindicat va endegar fa uns dies la campanya ‘Ni un minut més’, a la qual s’han adherit fins ara 121 serveis de 34 hospitals, i que ara adapta a l’organització dels CAP. El sindicat fa temps que acusa el Departament de Salut de no voler negociar amb els metges, mentre que, en un comunicat, la conselleria nega haver estat “absent del diàleg” i reivindica els espais de treball amb els professionals sanitaris i “acords i inversions” en els últims anys per millorar les condicions dels metges.

Metges de Catalunya ha anunciat aquest dimarts que llança una extensió de la campanya impulsada fa uns dies, sota el lema ‘Ni un minut més, ni una visita forçada més’. En el document d’adhesió, els metges adverteixen que han d’assumir “agendes tensades” i “tasques no programades, sovint sense el temps clínic mínim imprescindible ni el reconeixement corresponent”.

El sindicat indica que els metges d’atenció primària que s’adhereixin a la campanya deixaran de fer “tota l’activitat forçada però no obligatòria, així com tot allò que sobrepassi l’establert a l’acord de sortida de vaga del novembre del 2018”.

Conretament, assenyala, deixaran de fer visites forçades a l’agenda; visites programades a la mateixa hora; valoracions de propostes de prescripció sense temps clínic assignat; tramitacions o revisions d’incapacitats temporals no programades; contratorns, doblatges o prolongacions de jornada de manera continuada per pal·liar mancances estructurals de l’equip i l’assignació de més pacients addicionals al contingent individual, calculat segons l’estudi de càrregues que es va fer el 2018.

Amb aquesta mesura, el sindicat vol sumar esforços perquè el Departament de Salut s’obri a negociar per pactar “solucions estructurals per a l’atenció primària i per al conjunt del sistema sanitari públic”.

La conselleria reconeix la necessitat de canvis i defensa que els està abordant

Per la seva banda, en un comunicat enviat aquest dimarts, el Departament de Salut reconeix en les reivindicacions dels metges la “necessitat d’abordar canvis” per millorar les condicions laborals dels professionals del sistema sanitari però no comparteix la idea que “hagi estat absent del diàleg” i sosté que els darrers anys “han estat marcats per acords, inversions i mesures orientades precisament a millorar les condicions laborals i professionals del col·lectiu mèdic”.

Salut assegura que Catalunya ha estat “una de les comunitats autònomes que més esforços ha fet per millorar les condicions laborals d’aquest col·lectiu en els darrers anys” i posa com a exemples el III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS), signat per SATSE, UGT, CCOO i Metges de Catalunya i que va comportar “millores substancials en matèria de jornada, descansos i complements retributius, com l’increment superior al 30% del preu de l’hora de guàrdia”, indica en el comunicat.

Amb tot, la conselleria admet que persisteixen situacions de “preocupació” entre els professionals, com “la pressió assistencial, l’organització de les guàrdies, la dificultat per conciliar la vida professional i personal o la necessitat de reforçar l’autonomia clínica”.

El departament diu que té “la mà estesa” per treballar amb els professionals, les direccions dels centres, els sindicats i les patronals per millorar-ne les condicions laborals, però reitera que les meses de negociació “expressen la representació democràtica” dels sindicats als centres de treball i que són l’“única via efectiva de negociació de condicions de treball” en els convenis col·lectius.

En aquest sentit, la conselleria destaca el grup de treball per trobar alternatives a les guàrdies de 24 hores, on hi ha convocats els sindicats i les patronals però en què Metges de Catalunya “ha declinat participar-hi”, puntualitza Salut.

El departament també assenyala que des de l’any passat s’han celebrat més d’una vintena de reunions de la Taula de treball de la professió mèdica, amb participació del sindicat i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, per tractar aspectes propis del col·lectiu.

A més, recorda que actualment hi ha oberta la mesa de negociació del quart conveni col·lectiu del sistemsa sanitari concertat (Siscat) i defensa que és “una oportunitat” per traslladar-hi propostes de millora de les condicions.

A més, el Govern reivindica la creació del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) i del projecte dels Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR) per “transformar els models organitzatius”, “reduir la burocràcia” i “generar entorns laborals més atractius i sostenibles”, així com la inversió en polítiques sanitàries dels nous pressupostos.

Una campanya que fa aflorar l'activitat extra, sobretot de quiròfans i proves amb sedació

La campanya impulsada pel sindicat Metges de Catalunya fa una crida a deixar de fer activitat voluntària planificada fora de la jornada ordinària i les guàrdies i segueix les petjades de la iniciativa que van començar professionals d’Anestesiologia de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid i que han replicat metges d’arreu de l’Estat.

El col·lectiu denuncia amb aquesta campanya que el sistema sanitari s’aguanta “amb el seu sobreesforç” i el Servei Català de Salut (CatSalut) ha reconegut que afectarà les llistes d’espera, ja que calcula que pot tenir un impacte a curt termini d’entre un 15% i 20% sobre l’activitat. Els serveis que s'hi han adherit, molts dels quals són d'Anestesiologia, van anunciar que deixarien de fer aquestes hores extra a partir de l'1 de juny.

Els impulsors de la campanya apunten que sobretot pot afectar les operacions i les proves que necessiten sedació i que es programen fora de la jornada ordinària per reduir les llistes d'espera.