Catalunya té encara gairebé 122.000 teulades d‘uralita, amb una superfície equivalent a tot el municipi de Tossa de Mar

El Parlament ha aprovat aquest dimecres per unanimitat la llei per a l’erradicació de l’amiant, amb l’abstenció de Vox i PPC en alguns dels punts. Es tracta d’una llei que va iniciar el govern de Pere Aragonès, però que va decaure per l’avançament de les eleccions. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va destacar que és una llei «pionera» a Europa que enceta «l’etapa definitiva» per eliminar aquest material. «És una eina que ens proporciona els instruments necessaris per continuar avançant i fer allò que estigui al nostre abast perquè aquest material contaminant passi a la història del nostre país», va afegir Paneque. La consellera va fer valdre que el govern d’ERC i, especialment, l’expresident Pere Aragonès va posar els «fonaments» d’aquesta norma de país.

Segons el cens de cobertes amb fibrociment, Catalunya té 121.982 teulades amb presència d’amiant, que representen més de 683.000 tones d’aquest material i que, si se’n posessin una al costat de l’altra, ocuparien una superfície de 38,6 km², aproximadament com tot Tossa de Mar. La Generalitat ja va presentar el cens de cobertes amb fibrociment fa dos anys com una guia per als ajuntaments en l’erradicació del material. Respecte a les xifres que es van donar, el cens registra ara 500 teulades afectades menys, però segons fonts de Presidència, les dades no són plenament comparables per canvis en la metodologia del recompte.

Als teulats de Catalunya encara s’hi acumulen prop de 700.000 tones de cobertes amb fibrociment que conté amiant. Un tipus d’instal·lació que va quedar prohibida l’any 2001, però el material continua present en milers d’edificis arreu del país.

El mapa que es dibuixa a partir del cens de la Generalitat mostra una gran concentració a Barcelona i la seva àrea metropolitana, les zones més densament poblades. També hi destaquen diferents punts d’altres demarcacions com una important àrea de Ponent, amb Lleida com a epicentre, el Delta de l’Ebre i el Camp de Tarragona.

A les comarques gironines, tot i que la situació és més moderada que en altres zones, diversos municipis acumulen encara una quantitat significativa d’aquest material, sent l’àrea de la Selva la comarca que registra més presència de fibrociment en teulades.

Ciutats amb més tones

En termes absoluts, el rànquing de ciutats amb més tones d’amiant en coberta de la demarcació l’encapçala Figueres amb més de 2.700 tones de material, amb presència de fibrociment en 275 cobertes. Girona (2.558), Olot (1.651), Banyoles (1.939) i Salt (1.102) també se situen a la llista de municipis amb més de 1.000 tones, per davant de ciutats com Blanes i Lloret.

Més amiant per habitant

Mentre que les principals ciutats concentren més tones de fibrociment pel pes demogràfic, són diversos municipis amb menys població els que destaquen en quilograms de fibrociment per habitant. És el cas de Vilademuls, Llagostera, Peralada o Cornellà del Terri, que encapçalen aquest rànquing a la demarcació.

Vilademuls registra 256 cobertes amb fibrociment, amb una superfície total de 74.529 metres quadrats que, en relació amb la població, representen 1.469 quilograms de fibrociment per habitant. També destaca Cornellà del Terri, amb 453 cobertes que ocupen 130.043 metres quadrats, traduint-se en 953,9 kg per habitant.

A Peralada amb 203 cobertes, ocupen 82.347 metres quadrats i acumula 698,39 kg. Llagostera, per la seva part identifica 419 cobertes que sumen 99.077 metres quadrats, amb una ràtio de 206,5 kg per habitant. Aquestes dades situen els tres municipis molt per sobre d’altres que contenen molta més població.

Llei per erradicar l’amiant

Amb l’aprovació definitiva de la llei, Catalunya entra en una nova fase per a l’erradicació de l’amiant de tots els edificis i instal·lacions, amb una convocatòria, dins els pressupostos vigents, de 10,5 milions d’euros en subvencions per accelerar-ne la retirada, a l’espera de l’aprovació dels nous comptes, que haurien de permetre assolir els 20 milions anuals.

A més, la norma estableix l’obligació per a les administracions d’identificar, gestionar i retirar l’amiant dels béns mobles i immobles dels quals siguin titulars. També preveu que les empreses i professionals dedicats a la retirada d’aquests materials garanteixin la protecció de la salut laboral, i que la resta d’empreses i la ciutadania comuniquin a l’administració la ubicació d’espais on es detecti presència d’amiant, així com el manteniment dels immobles de titularitat «lliures d’aquest material».

La nova normativa crea també diversos instruments de seguiment, com la Comissió Catalana per a l’Erradicació de l’Amiant, encarregada d’impulsar l’aplicació de les mesures i fer-ne el seguiment i l’avaluació, així com el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant, el Cens català de materials que contenen amiant i els censos municipals amb la mateixa finalitat.

Per aquells que no segueixin les normes, també es fixa un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada.