El partit d’Orriols busca fitxatges en antics espais ultres

Aliança Catalana té un problema per aconseguir arribar al que les enquestes li auguren, perquè, si bé registra una alta intenció de vot, també es troba amb la dificultat de fitxar candidats sòlids en el mapa municipal.

És per això que, a més d’incorporar persones independents, el partit també pesca exregidors del PSC, Junts o ERC per a les seves llistes i obre la porta a exdirigents de l’ala contrària a la independència de Catalunya, com demostra el recent fitxatge de Xavier Capelles a Vic, excàrrec de Societat Civil Catalana, amb passat a Fuerza Nueva –un partit d’extrema dreta i d’ideologia ultraconservadora i neofeixista –. Aquest moviment ja ha obert una crisi en l’estructura d’Osona, on ha dimitit el secretari d’organització a l’entendre que aquesta incorporació va en contra de l’"esperit" del partit.

Alhora es mou en entorns de la ja dissolta Plataforma per Catalunya i de les seves derivades, com el Front Nacional Català, d’on ve Orriols, i fins i tot de l’antiga Convergència i Unió (CiU).

"Entrar en política"

"Tot partit nou al qual les enquestes auguren bons resultats es converteix en un pol d’atracció per a votants i afiliats, però també per a persones que veuen una finestra d’oportunitat per entrar en política", explica a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, Xavier Torrens, sociòleg i politòleg de la Universitat de Barcelona, autor del llibre Salvar Catalunya, que explica la gènesi del partit.

Aquesta finestra d’oportunitat l’aprofiten tant membres d’altres formacions, fins i tot lluny de l’independentisme, com ara persones independents que ja han generat polèmica. L’últim exemple recent és l’expulsió de l’alcaldable a Figueres, Arnau Liesa, al conèixer-se que tenia una relació amb una menor. Però abans n’hi ha hagut d’altres, com la sortida del que va ser líder municipal a Ribera d’Ondara, Albert Puig, per comentaris homòfobs.

Torrens també apunta que aquesta varietat no necessàriament és una cosa negativa per a Aliança Catalana, ja que, com a partit de "dreta radical nacionalista", el seu calador de vots és tan transversal com ho han de ser els seus candidats, cosa que explica la seva ràpida expansió territorial i el seu auge demoscòpic, que beu de totes les sigles, des de Vox fins a la CUP.

Tot i que Capelles va defensar un "Estat català lliure" i va justificar la maniobra com una "evolució" de la seva ideologia, Orriols manté una aposta clara per prioritzar com a alcaldables persones amb un discurs dur contra la immigració i amb missatges contundents sobre seguretat i civisme, per sobre de l’eix independentista. Per Torrens, la diversitat de candidats respon a la mateixa pluralitat de votants que es plantegen aquesta opció a les urnes i que, majoritàriament, valoren d’Aliança Catalana la mà dura en immigració, tot i que procedeixin d’espais diferents: des del votant conservador del PP, Vox o Junts fins a l’antisistema atret per Orriols, passant pel votant tradicional d’esquerres que creu que la immigració és un problema, el de Vox que li prestarà el vot a Catalunya o l’independentista decebut pel procés. Cinc perfils diferents que poden refugiar-se en unes mateixes sigles.

Votant del PP i Vox

De tots ells, crida l’atenció que el votant de Vox o del PP pugui acostar-se a Orriols sabent que és independentista. A Aliança Catalana, comenten diversos experts consultats per aquest diari, li interessa atraure aquest electorat, motiu pel qual flirteja amb gent d’aquesta òrbita per a les que seran les primeres eleccions després del seu auge –les municipals–, ja que manté que no es presentarà a la cita electoral de les generals.

Subscriu-te per seguir llegint