Hi ha risc d’ingovernabilitat a Catalunya? Té fre Aliança Catalana? Cinc claus de l'enquesta del CEO

Resolts els problemes administratius que van retardar la publicació, el primer baròmetre del 2026 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat va arribar en el millor moment de la legislatura per al president Salvador Illa. Amb els pressupostos aprovats sota el braç, el PSC té prou oxigen per arribar al 2028 tot i que als seus socis d’ERC i els Comuns no els convingui ratificar uns nous comptes el 2027, any d’eleccions municipals i generals. El desenllaç d’aquesta doble cita amb les urnes és el factor que pot alterar més el calendari d’un Govern que, segons el CEO, manté una valoració digna d’esment en aquests temps de desafecció política. No obstant, l’esperada enquesta també permet atalaiar en l’horitzó cert perill que les pròximes eleccions catalanes donin un escenari d’ingovernabilitat. Per què?

La majoria de la investidura trontolla

L’erosió dels socialistes no és gaire accentuada (de 42 a 36-38 diputats), però va creixent sondeig rere sondeig, cosa que indica que Illa no capitalitza l’estabilitat que reflecteix el Govern, ni el vot de la por de l’extrema dreta. El PSC perdria entre quatre i sis escons, per la qual cosa bona part de les opcions de revalidar la investidura dependrien d’una ERC que confirma la seva gradual remuntada després d’haver tocat fons el 2024. Però podria no ser suficient amb els republicans, i ni tan sols amb els Comuns, que tornen a demostrar resistència.

Els ajustats 68 diputats que sostenen avui Illa es mourien en una forquilla de 64 a 69 parlamentaris, cosa que deixaria el ‘tripartit’ d’esquerra amb més probabilitats de perdre la majoria a l’hemicicle que de conservar-la. En cas de perdre-la, la governabilitat quedaria a expenses de dues aliances que avui semblen inviables: que un quart partit facilités la investidura d’Illa (descartats el PP i Vox, només quedarien Junts o la CUP), o que ERC, Junts i la CUP acceptessin els vots d’Aliança Catalana per formar un Govern independentista. Tot molt difícil, sí; però, ¿impossible?

Duel Aliança-Vox

És la primera vegada en un baròmetre del Govern que Aliança Catalana supera en vots i escons Junts, que es desploma de 35 a 16-18 diputats. Un ‘sorpasso’ que no sorprèn el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, perquè observa «continuïtat en les tendències». De fet, a l’enquesta anterior, del novembre del 2025, el partit de Carles Puigdemont ja queia fins als 19-20 escons i empatava amb la formació d’extrema dreta independentista que lidera l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, que ara multiplicaria per 12 la seva representació al Parlament, de 2 a 23-25 diputats. Però la novetat d’aquest sondeig és que els ultres, que fins ara pescaven vots a diversos caladors, consoliden dues grans fonts de suport: Junts i Vox.

La transferència de votants de Junts a Aliança s’ha ampliat del 21% al 28%, però Orriols també capta el 23% dels que van triar la papereta de Vox el 2024. En concret, segons Rodríguez Teruel, el flux de vot de Vox a Aliança es triplica i permet parlar d’una «competició oberta» entre les dues formacions per atraure electors preocupats per la immigració, amb un «pensament conspirador», que «qüestionen l’statu quo» i volen un canvi de Govern. Dit d’un altre model, Orriols concentra en aquests moments el vot anti-Illa, cosa que agreuja Junts. En menor mesura, Aliança també rep vot d’ERC (8%), PP (8%), el PSC (4%), CUP (2%) i Comuns (1%).

ERC, el fre a Orriols

Si Aliança capitalitza el vot contra Illa, ERC es converteix en el principal destinatari dels votants que volen frenar l’alcaldessa de Ripoll. De fet, el partit de Junqueras és el que atrau percentatges de vot més alts de la majoria d’electorats. A més de retenir set de cada deu votants propis, absorbeix el 15% dels electors dels Comuns, al 13% dels del PSC, a l’11% dels d’Aliança, a l’11% dels d’Aliança, al 10% dels de Junts.

D’alguna manera, els republicans estan sent el refugi del votant d’ esquerra descontent amb el Govern (al qual ERC sosté) i del votant independentista espantat pel missatge d’Orriols i pels flirtejos de Junts amb aquests mateixos postulats. L’inconvenient per a Esquerra és que no té prou força per liderar una majoria alternativa a Illa si no vol pagar el peatge de pactar amb qui ha promès no fer-ho: Aliança.

¿Pot remuntar Junts?

El gran damnificat de sondeig, Junts, té una papereta molt complicada per davant. L’estudi demostra que la seva estratègia d’entrar al cos a cos amb Aliança, endurint el to en carpetes com la inseguretat i la immigració a un any per a les eleccions municipals, no deixa de proporcionar aire al seu rival. El CEO no desglossa per províncies la intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’), però, segons el seu director, Lleida i Girona es confirmen com a epicentre de la gran batalla entre les dues formacions.

Preguntats per quina seria la seva segona opció de vot, els electors de Puigdemont escullen majoritàriament ERC (42%) davant Aliança (24%), una cosa que Rodríguez Teruel interpreta com una pista que l’electorat més fidel a Junts és el que defensa posicions més moderades. El possible retorn de l’expresident si la justícia europea li dona la raó la setmana vinent pot ser l’últim agafador per intentar la remuntada.

Estabilitat malgrat tot

Malgrat que el factor Aliança convida a pensar el contrari, el Govern supera amb bona nota l’examen de l’opinió pública. Illa és el líder preferit per presidir la Generalitat (18%), més de 10 punts per sobre de la resta, i 6 de cada deu catalans aproven la gestió de l’Executiu, que es manté en nivells màxims des de l’inici de la legislatura i rep el grau de confiança més gran des del 2017. La situació política de Catalunya obté la millor valoració des del 2019. I la preocupació per les relacions entre Catalunya i Espanya cau a mínims històrics, amb tot just un 2% de mencions, i se situa set punts per sota del nivell registrat a l’inici del mandat.