El Parlament decidirà la setmana vinent si sanciona Orriols, Garriga i Calvet per discursos d'odi

El Parlament mou fitxa per resoldre, després de nou mesos parat, els quatre expedients obertsper presumptes vulneracions del codi de conducta arran d’expressions utilitzades en seu parlamentària per Joan Garriga (Vox), Júlia Calvet (Vox) i Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el president de la comissió de l’estatut del diputat, Antoni Castellà (Junts), convocarà per a la setmana que ve una sessió en la qual es presentaran els dictàmens d’aquests casos, que hauran de ser avalats pel quòrum de la comissió, formada per un diputat de cada grup parlamentari.

Els dictàmens, elaborats a partir de les audiències amb els afectats de cada episodi i treballats amb Castellà; el portaveu adjunt d’ERC, Jordi Albert, com a secretari de la comissió; i els serveis jurídics de la Cambra catalana, recullen un relat dels fets i una proposta de sanció –o d’arxi – que, en última instància, haurà d’avalar la Mesa. Les sancions poden anar des d’una amonestació pública fins a una multa de 12.000 euros i, en els casos considerats molt greus, es pot proposar al ple la suspensió temporal de la condició de diputat.

En paral·lel, el PSC, Junts i ERC treballen en una reforma del reglament del Parlament per incorporar el codi de conducta que preveu aquestes sancions i dotar-lo de plena seguretat jurídica, a més d’actualitzar-lo. Fonts dels partits que piloten les negociacions expliquen a EL PERIÓDICO que la intenció és registrar la proposta abans del 31 de juliol.

Els quatre episodis

En qualsevol cas, aquesta reforma no afectaria la resolució dels casos que hi ha a sobre de la taula. El primer expedient el va impulsar ERC l’abril del 2025 contra Sílvia Orriols per l’ús, segons els republicans, d’expressions «reiterades» i «vexatòries» contra la diputada Najat Driouech. En l’escrit remès a la Mesa, Esquerra recollia diverses intervencions en les quals la líder d’Aliança Catalana va acusar Driouech de fer «ostentació de la misogínia islàmica» per portar vel i el partit republicà de «blanquejar la discriminació i la submissió de les dones». La comissió haurà de determinar si aquestes afirmacions s’emmarquen en la llibertat d’expressió parlamentària o si vulneren els límits fixats pel codi de conducta.

Un mes després, el maig del 2025, el PSC va demanar investigar el portaveu de Vox, Joan Garriga, després que afirmés en un ple que els socialistes gastaven diners en «drogues i putes». La frase es va produir durant el debat d’una moció de Vox sobre els empadronaments a diversos ajuntaments catalans, després que la diputada socialista Elena Díaz retragués al partit d’extrema dreta que presentés iniciatives que fomentaven «la intolerància, la xenofòbia i l’odi». Garriga va respondre amb una intervenció en la qual va al·ludir de forma velada al cas Koldo, cosa que va fer que el president del Parlament, Josep Rull, li cridés l’atenció i l’advertís que aquella «no era la manera» d’expressar-se a la Cambra.

El tercer expedient afecta la diputada de Vox Júlia Calvet, també a instàncies del PSC, per responsabilitzar directament la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, de la «corrupció» a la DGAIA. La intervenció es va produir el juliol del 2025, durant una comissió parlamentària, quan Calvet va acusar la consellera de «liderar un dels casos de corrupció més grans de la història d’aquest Parlament». En aquest cas, el dictamen haurà de valorar si les paraules de la diputada queden emparades per la crítica política o si traspassen els límits del codi de conducta.

El quart expedient es va obrir contra Garriga pels seus atacs a l’expresident Lluís Companys. ERC, els Comuns i la CUP van promoure la investigació després que Vox pengés cartells amb la frase «Companys assassí» durant l’ofrena floral organitzada pel Parlament al president afusellat pel franquisme l’octubre passat. Posteriorment, en la junta de portaveus, Garriga va reiterar les seves acusacions contra Companys i va tornar a anomenar-lo «assassí», una expressió que ha repetit en diverses ocasions des d’aleshores. Aquest va ser el cas que va motivar que la comissió es reunís i acordés començar a investigar el conjunt d’expedients pendents.

Un procés dilatat

Tot i que els dictàmens d’aquests casos estan acabats des de fa mesos, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la tramitació final s’ha anat allargant. La intenció inicial era resoldre’ls al maig, però una absència temporal de Castellà per motius mèdics va retardar la convocatòria de la comissió, que només pot activar ell –o, si escau, el president del Parlament, que no ho va fer–. En tot cas, aquest òrgan, encarregat de vetllar pel compliment del codi de conducta, arrossega des de fa temps dificultats per reunir-se amb regularitat. El primer episodi es remunta a l’abril del 2025, però la investigació no es va obrir fins a l’octubre d’aquell any, quan ja hi havia quatre casos acumulats.

En aquell moment, la comissió es va convocar per la pressió de diversos grups, principalment el PSC, ERC, els Comuns i la CUP, que van atribuir a Junts una voluntat de dilatar el procés per discrepàncies sobre com s’havia d’abordar el discurs d’odi al Parlament. En un primer moment, la presidenta de la comissió era Judith Toronjo, però posteriorment va ser substituïda per Castellà, un relleu que Junts va utilitzar per justificar part del retard. En aquests últims mesos, el procés s’ha anat paralitzant al temps que el PSC, Junts i ERC ultimaven una reforma del reglament.

Nous casos pendents

Més enllà dels quatre expedients, la comissió té a la cua dos casos més sobre els quals ha de decidir si obre investigació. Un és el recent episodi protagonitzat per Alberto Tarradas (Vox), que va insinuar la possibilitat de deportar Driouech i posteriorment es va disculpar. Malgrat això, la Mesa va decidir, de manera inèdita –ho solen demanar els grups parlamentaris–, elevar l’assumpte a la comissió.

L’altre cas afecta el també diputat de Vox Rafael Villafranca, que fa uns mesos va dir «delinqüents» als diputats de la CUP. Els anticapitalistes, a més, van registrar una petició per comentaris masclistes de diputats del PP i Vox contra Laure Vega, tot i que aquesta iniciativa encara no ha sigut derivada formalment a l’òrgan.