El TJUE dictamina aquest dijous sobre la llei d'amnistia i podria obrir la porta al retorn de Puigdemont

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) farà públiques aquest dijous al matí les decisions sobre les qüestions prejudicials plantejades sobre la llei d'amnistia en matèria de terrorisme i de despeses públiques del 'procés'. Si el TJUE avala la llei, faltarà encara que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui la mitja dotzena de recursos d'empara dels líders del 'procés', cosa que s'espera de cara a la tardor, tot i que ja ha avalat genèricament el text en una vintena de sentències. Després el Tribunal Suprem (TS) hauria de retirar l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont perquè aquest pugui retornar a Catalunya.

En concret, el TJUE ha de resoldre, just un any després de les vistes, una prejudicial de l'Audiència Nacional sobre el cas de terrorisme de l''Operació Judes' contra els CDR, i la prejudicial del Tribunal de Comptes (TdC) sobre les despeses públiques del 'procés' i en projecció exterior contra una trentena de polítics i exalts càrrecs, entre ells, els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Puigdemont o el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Alguns d'ells estan inhabilitats per a càrrec públic, i el possible aval ara del TJUE i finalment del tribunal que correspongui a la seva causa judicial, els habilitaria per tornar-se a presentar-se a les eleccions o tenir càrrecs oficials o funcionarials.

Després de la resolució del TJUE i del TC serà el torn del Suprem, però no es descarta que aquest alt tribunal, que s'ha oposat fermament a l'amnistia fins i tot vinculant el delicte de malversació a un suposat enriquiment il·lícit dels líders del 'procés', presenti les seves pròpies qüestions prejudicials a Europa per endarrerir encara més el procediment.

En una prejudicial, Societat Civil Catalana és acusació popular en la causa al Tribunal de Comptes (TdC), on hi ha una trentena d’encausats, entre ells els principals líders del 'procés': Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín o Lluís Puig, així com altres alts càrrecs al Govern de l’època. Puigdemont, Comín i Puig esperen la futura decisió del Suprem a l'exili, mentre Junqueras, Romeva, Bassa i Turull són a Catalunya però amb inhabilitació per a càrrec públic.

En el cas de l’Audiència Nacional per l''Operació Judes', a l’acusació hi ha Vox, l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), l’Associació Dignitat i Justícia, l’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil (AEGC) i l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC). Hi ha dotze encausats que s’exposen a penes d’entre vuit i onze anys de presó per delictes de terrorisme.

Interessos financers de la UE

La majoria de qüestions prejudicials presentades pel TdC giren entorn de l’afectació dels interessos financers de la UE per les despeses vinculades a l’1-O i a la promoció exterior, però també plantegen dubtes sobre l’aixecament de mesures cautelars en el cas de les despeses per l’1-O. En concret, pregunta si l’obligació que estableix la llei d’aixecar cautelars, com l’embargament preventiu de béns, és compatible amb la legislació europea, en tant que pot infringir l'efecte suspensiu de les prejudicials mentre el TJUE analitza la compatibilitat de la llei amb les normes europees.

A més, el TdC impugna la validesa del conjunt de la llei en qüestionar que respecti el principi d'igualtat dels ciutadans davant la llei. És a dir, si amb la norma s'està discriminant a aquelles persones que, en el mateix període de temps, van cometre actes similars en defensa d'altres ideologies.

Pel que fa al cas de responsabilitat comptable dels líders i alts càrrecs de l’època del ‘procés’, el TdC dubta si diversos articles de la llei són incompatibles amb la lluita "eficaç i dissuasiva" contra "el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE". Per això, pregunta si eximir de “responsabilitat comptable” per les despeses vinculades a l’1-O respecta les normes europees sobre interessos financers de la UE. En aquest sentit, demana al tribunal que aclareixi si el concepte “d’afectació dels interessos financers de la UE” s’estén també a “fons públics d’un estat membre que causin un perjudici actual o potencial en el pressupost de la UE”.

En cas que el TJUE faci una interpretació “restrictiva” d’aquest concepte, el TdC vol saber igualment si ha d’adoptar una decisió el termini de dos mesos, ja que considera que pot ser una “pressió externa” que vulnera el dret a un judici amb “garanties” en “un termini raonable” en cas que l’òrgan hagi de fer abans “una diligència probatòria final” sobre la justificació de l’origen (pressupost nacional o de la UE) dels fons públics utilitzats per “promoure la independència de Catalunya”.

Terrorisme

L'altra gran pregunta que han fet els magistrats espanyols a Luxemburg és sobre la compatibilitat de la llei d'amnistia amb les lleis antiterroristes de la UE. La llei d'amnistia exclou els actes de terrorisme definits com a tal per aquesta directiva europea i que, alhora, "hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, en particular" en casos de mort o tortures.

En el marc del cas contra els CDR de l'’Operació Judes', l'Audiència Nacional ha traslladat fins a nou preguntes al TJUE. Una de les més destacades és si la legislació europea permet distingir entre actes terroristes que hagin causat o no "greus violacions de drets humans". És a dir, si d’acord amb les normes europees, hi pot haver actes de terrorisme que no vulnerin els drets humans. L’AN suggereix que la llei pot estar vulnerant el principi de seguretat jurídica perquè considera que no "precisa" quins actes constitueixen aquestes violacions ni quin és el grau de gravetat que s'ha de superar per fer "inoperativa l'amnistia".

A més, els jutges del cas 'Judes' pregunten si el govern espanyol ha vulnerat la primacia del dret de la UE fent una amnistia que empara conductes que s'inclouen en la directiva europea sobre el terrorisme.

Terrorisme i malversació en la sentència del TC

La sentència del juny de l'any passat del Tribunal Constitucional (TC) que avalava la pràctica totalitat de la llei d'amnistia també considera que l'amnistia d'actes terroristes que no vulnerin greument els drets humans no vulnera ni la Constitució ni la legislació europea. La sentència deia que l'esment que la llei fa per amnistiar certs fets considerats terroristes, en concret els que no vulneren greument els drets humans, és constitucional, perquè justament "s'harmonitza la descripció" d'aquests fets a la descripció de terrorisme que en fa la directiva europea sobre la matèria.

En canvi, un dels tres punts que la sentència del TC sobre l'amnistia va matisar fa referència a l'arxivament de les causes que es troben al TdC. La llei d'amnistia estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades, com la Generalitat de Catalunya o el govern de l'Estat. Els magistrats afegeixen a aquest grup també les acusacions populars personades perquè hi donin el seu parer, com Societat Civil Catalana, acusació personada en la causa.

Advocat general

Al novembre, Dean Spielmann, advocat general del TJUE, va defensar que l’amnistia per les despeses del ‘procés’ i el cas dels CDR respecta el dret de la UE, però va posar objeccions de procediment perquè considera que algunes disposicions de la llei vulneren el dret a la tutela judicial efectiva. En resposta a les preguntes prejudicials del TdC, Spielmann deia que perdonar la responsabilitat comptable per l’1-O no afecta els interessos financers de la UE. Per contra, veu insuficients els terminis que la llei imposa al TdC per resoldre sobre l'aplicació de l'amnistia i critica que s'impedeixi la compareixença d'algunes parts.

L’advocat general assegurava que aquests actes no afecten els interessos financers de la UE perquè no hi ha “un vincle directe” amb la reducció “actual o potencial” dels ingressos postats a disposició del pressupost de la UE. En les conclusions, Spielmann afirmava que “els fons malversats no s’havien de posar a disposició del pressupost de la UE” i que “les parts demandades en el litigi” al TdC “no estaven encarregades de rebre’ls i posar-los a disposició d’aquest pressupost”. Per tant, negava cap afectació dels interessos financers de la UE.

El TdC també preguntava sobre aspectes de procediment que imposa la llei d’amnistia per decidir sobre la seva aplicació als casos concrets. Sobre això, Spielmann té algunes objeccions.

En primer lloc, diu que el termini màxim de dos mesos que exigeix la llei per dictar una resolució és “excessivament curt i vinculant”, amb la qual cosa pot vulnerar la independència dels tribunals per decidir sobre l’amnistia. Tot i això, Spielmann recordava que el govern espanyol ja va dir que el termini té caràcter “estrictament indicatiu”.

En segon lloc, l’advocat general avisava que la llei no preveu la compareixença de l’acusació particular durant el procediment per decidir si s’aplica l’amnistia en el cas del TdC. Per això, alertava que impedir que s’escolti a totes les parts vulnera el dret a la tutela judicial efectiva.

Per últim, Spielmann afirmava que és incompatible amb el dret de la UE obligar els tribunals a resoldre i aixecar mesures cautelars abans que el TJUE resolgui les prejudicials que se li han presentat sobre la llei d’amnistia. En aquest sentit, diu que el TdC ha de determinar si la llei es pot interpretar de manera que es garanteixi la “utilitat” de les respostes del TJUE per resoldre.

Pel que fa als CDR, veu compatible la llei amb les normes antiterroristes de la UE. La seva posició no és vinculant, però es té molt en compte pels magistrats. En unes conclusions no vinculants a part, l’advocat general també responia les qüestions prejudicials de l’Audiència Nacional, que porta la causa contra els CDR del 27-S o 'Operació Judes' per presumptes delictes de terrorisme.

Spielmann sosté que la llei d’amnistia és compatible amb la directiva europea de lluita contra el terrorisme perquè s’aplica a fets determinats, limitats en el temps i per la seva naturalesa. A més, estableix una “exclusió explicita” dels actes que hagin causat violacions greus dels drets humans, particularment del dret a la vida i a la integritat física. Segons ell, la norma dibuixa una “frontera prou clara” entre les conductes que es poden perdonar i les que no es poden amnistiar per la seva gravetat. En aquest sentit, respecta el principi de seguretat i de confiança legítima.

Per últim, Spielmann nega que la llei sigui una “autoamnistia”, com deia la Comissió Europea, i valida la legitimitat de la mesura per “donar resposta a una situació excepcional” que busca la “normalització institucional i la reconciliació” a Espanya.

L’advocat general negava que la llei sigui “un acte unilateral imposat per un poder autoritari” i defensa que és “fruit d’un procediment parlamentari regular tramitat en el si d’un sistema democràtic pluralista”. A més, està subjecte al control judicial, recordava.

Pel que fa a l’objectiu de la llei, Spielmann remarcava que s’aplica a “un conjunt determinat d’actes, circumscrits en el temps i vinculats a un període de tensió política, sense consideració de la condició pública o privada de les persones interessades. És a dir, “opera impersonalment”. Per tant, la llei no busca “protegir un règim polític o als seus representants” de la justícia, sinó “donar resposta a una situació excepcional amb un objectiu declarat de normalització institucional i reconciliació”.

Per últim, l’advocat general diu que els beneficiaris de l’amnistia no són “membres o representants del govern”, ni del “poder legislatiu que va promoure l’aprovació” de la llei. Així, negava cap “vincle directe entre l’exercici del poder polític i el benefici de la mesura.