«La finalitat de l’amnistia és afavorir la reconciliació política»: Les claus de la sentència europea i els seus efectes a Puigdemont i les causes del procés

La justícia europea ha començat a aclarir el futur de Carles Puigdemomt i la resta dels dirigents del procés. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dijous la llei d’amnistia aprovada el 2024 al complir la legislació comunitària i al considerar que la malversació és amnistiable. Amb aquesta decisió s’obre la porta al fet que l’expresident de la Generalitat, que viu a Bèlgica des del 30 d’octubre del 2017, tres dies després de la declaració unilateral d’independència de Catalunya, torni a Espanya. Però abans haurà de pronunciar-se el Tribunal Constitucional i després l’execució correspon al Tribunal Suprem.

El TJUE, amb seu a Luxemburg, ha resolt aquest dijous les qüestions prejudicials plantejades per dos òrgans jurisdiccionals espanyols. Una, formulada pel Tribunal de Comptes, que va manifestar dubtes sobre l’aplicació de la mesura de gràcia a la malversació, al considerar que l’organització del referèndum hauria pogut afectar els interessos financers de la Unió Europea. També l’Audiència Nacional va elevar una qüestió prejudicial a Luxemburg sobre l’encaix en el dret comunitari d’amnistiar delictes de terrorisme atribuïts a diversos membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR).

L’advocat en cap del TJUE va avalar el gruix de la llei d’amnistia. Així, va determinar que amnistiar tant els delictes de malversació com terrorisme no contravenien el dret europeu. A més, va rebatre l’advocat de la Comissió Europea i va defensar que «res permet qualificar la llei d’amnistia d’autoamnistia perquè «la llei en qüestió és fruit d’un procediment parlamentari regular tramitat al si d’un sistema democràtic pluralista», i «no és el resultat d’un acte unilateral imposat per un poder autoritari, sinó d’un debat i d’una votació democràtica a les Corts Generals». Aquest dijous, el TJUE ha avalat la llei d’amnistia en aquest mateix sentit perquè en el cas del procés no han resultat afectats fons europeus i en el supòsit dels CDR no s’ha acreditat que la seva acció hagi «causat de forma intencionada greus violacions de drets humans».

El TJUE ha volgut deixar clar que l’aprovació i l’aplicació d’una llei d’amnistia són competència dels Estats membres de la UE, per la qual cosa el control del tribunal es limita a identificar problemes de tutela judicial i a verificar l’observança de l’efecte útil de les normatives del dret de la Unió afectades, com la directiva relativa a la lluita contra el terrorisme (cas CDR) i la del procediment prejudicial. En les seves sentències, els magistrats no s’oposen a la llei d’amnistia, que «té per objecte reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació», ressalten.

Respecte a la qüestió plantejada pel Tribunal de Comptes, el TJUE indica que l’extinció de responsabilitats, com preveu la llei d’amnistia, no afecta els interessos financers de la UE. Remarca que «l’eventual incidència en el pressupost de la Unió no pot derivar-se d’un perjudici ocasionat únicament al pressupost nacional, a causa del fet que la contribució de l’Estat membre al pressupost europeu» podria veure’s afectada. «En concret», precisa, «no pot considerar-se que els interessos financers de la Unió es vegin afectats per la mera disminució de la renda nacional bruta que podria potencialment derivar-se de la secessió d’una part del territori nacional». La justícia europea dona via lliure al Tribunal de Comptes per eximir la devolució d’aquests 3,9 milions d’euros que reclamava als expresident Carles Puigdemont i Artur Mas pel procés secessionista.

I sobre els CDR, afirma que la llei d’amnistia respecta «l’efecte útil» de la directiva relativa a la lluita contra el terrorisme, ja que, en consonància amb els seus propis objectius, es limita a disposar, posteriorment, que no s’enjudiciïn certs delictes de terrorisme comesos exclusivament en el context particular del moviment en favor de la independència de Catalunya, a excepció dels actes que hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans. A més, destaca que la llei espanyola respecta els principis d’igualtat de tracte i de no discriminació, ja que, «en vista de la seva finalitat expressa d’afavorir la reconciliació política únicament en el context d’un moviment polític particular», no pot considerar-se que els delictes comesos en aquest context i els comeses en altres situacions «corresponguin amb situacions comparables».

A l’avalar la llei de l’amnistia, la sentència del TJUE pot permetre a Puigdemont esquivar el penúltim escull per a la seva tornada i rehabilitació política, tot i que l’anul·lació de l’ordre de detenció que el Tribunal Suprem va dictar contra ell en la causa del procés es faria esperar encara mesos. La decisió de la justícia europea condicionarà les resolucions del Tribunal Constitucional davant els recursos d’empara que van presentar tant Puigdemont com el líder d’ERC Oriol Junqueras, entre d’altres, contra la decisió del Suprem de no amnistiar-los el delicte de malversació, que en el cas del dirigent republicà afecta la seva pena d’inhabilitació.

El Suprem va afirmar que les despeses del referèndum unilateral de l’1-O queden fora de la llei del perdó perquè va suposar un benefici personal per als seus impulsors, a l’estalviar-se els costos d’una iniciativa que no responia a l’interès general, i que la consulta sobiranista posava en risc l’aportació d’Espanya a la Unió Europea. El TJUE considera, en canvi, que no s’ha perjudicat els fons que provenen de la Unió Europea. Amb la seva decisió, la justícia europea no només respon al Tribunal de Comptes i als CDR sinó que els seus arguments poden ser extrapolables a les causes penals per malversació en el procés, des de les que afecten Puigdemont i Junqueras a les dels excàrrecs d’ERC Josep Maria Jové i Josep Salvadó, el judici dels quals per organitzar el referèndum va quedar suspès a l’espera del dictamen del TJUE.

El Tribunal Constitucional, segons fonts jurídiques, no resoldrà sobre els recursos d’empara sobre Puigdemont fins al setembre o octubre pròxims, ja que els seus magistrats es volen donar temps per estudiar a fons la sentència de la justícia europea en una deliberació que es preveu àrdua. En el cas que el Constitucional resolgui que Puigdemont ha de ser amnistiat, la pilota tornaria al Tribunal Suprem, al qual correspon la seva aplicació a través d’una resolució que doni per arxivat el cas i aixequi les ordres de detenció que pesen sobre l’expresident català.

Amb la sentència favorable del TJUE, la defensa de l’expresident podria també sol·licitar mesures cautelars al Constitucional perquè revoqui l’ordre de detenció de l’expresident abans de dictar sentència i accelerar així la seva tornada. El tribunal, no obstant, ja va rebutjar aquesta possibilitat plantejada per l’advocat de l’exmandatari català el mes de gener passat, quan va presentar el seu recurs d’empara, i va acordar mantenir l’ordre de detenció, per deu vots a un. Ara falta saber si quan arribi l’assumpte al Suprem, aquest tribunal decidirà fer una nova acció o es limitarà a executar l’amnistia.