Catalunya impulsa una llei perquè els directius públics s'elegeixin per meritocràcia i no per afinitat política

El Govern ha aprovat aquest dimarts l’avantprojecte de llei de la direcció pública professional, una norma que busca despolititzar els principals directius de la Generalitat de Catalunya i de les seves empreses públiques. Des de sempre, la majoria d’aquests alts càrrecs té el carnet del partit que governa o la seva afinitat política és determinant per a la seva elecció. Del que es tracta, doncs, és que en el futur aquests directius s’escullin per criteris de meritocràcia i no per adscripció a un partit o un altre. La llei comença ara el seu tràmit al Parlament i haurà de trobar prou vots per ser una realitat.

Cada canvi de govern a Catalunya comporta la renovació d'entre 400 i 900 alts càrrecs de l'Administració, un procés que s'allarga durant mesos i que deixa la Generalitat en una situació de certa paràlisi. La nova norma busca acabar amb aquest relleu massiu després de cada canvi d’executiu i que, a partir d’ara, la designació d’aquests càrrecs se sotmeti a «principis de mèrit, capacitat, publicitat i idoneïtat». La idea és crear un «òrgan independent de qualificació» –amb representació paritària i format per persones de «reconegut prestigi»– que sigui l’encarregat de seleccionar el personal idoni.

La llei impulsada per la conselleria de Presidència d’Albert Dalmau planteja altres novetats destacades. Estableix que els mandats d’aquests directius siguin de set anys que es podran prorrogar en funció dels «resultats obtinguts». Per posar en perspectiva la mesura, això significa que un directiu que acabés ara el seu mandat hauria vist passar tres presidents de la Generalitat de diferent color polític: Quim Torra, Pere Aragonès i Salvador Illa. Aquesta longevitat és poc habitual amb el sistema actual.

Canvis en el sou

Hi ha altres canvis importants per tenir en compte. També es planteja, per exemple, que fins al 15% del sou d'aquests directius sigui variable, és a dir, que depengui del compliment dels objectius fixats. Ara mateix, aquests sous oscil·len entre els 50.000 i els 130.000 euros. A més, la llei elimina la possibilitat de cessar lliurement aquests càrrecs i només es podrà canviar a un directiu del sector públic quan se li acabi el mandat o si rep una «avaluació desfavorable». Una avaluació que, de nou, haurà de realitzar aquest òrgan independent de nova creació.

La nova normativa afectarà el personal directiu de l'Administració de la Generalitat, és a dir, els directors generals i de serveis de les conselleries, així com els subdirectors generals. També s'aplicarà als organismes autònoms i a les entitats de dret públic; a les societats mercantils participades majoritàriament per la Generalitat; als consorcis adscrits a l'Administració, i a les fundacions de la Generalitat. La llei exclou els consellers i els secretaris generals dels departaments, que continuaran sent nomenats per designació política.

Fonts del Govern calculen que la llei afectarà entre 700 i 800 persones. D’aquest total, el govern de torn podrà mantenir la prerrogativa de designar políticament alguns d’aquests llocs –com fins ara–, però mai podrà superar el 20% del total. Aquesta reforma no serà immediata. Ara la llei ha de recórrer un camí parlamentari de diversos mesos i, després, el Govern es dona un any per desenvolupar l’estatut que detalli tots els canvis.

L’última actualització del llistat del personal directiu de la Generalitat evidencia la politització actual d’aquests càrrecs. Per exemple, el president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) és l’exalcalde de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), i el president d’Infraestructures de la Generalitat és Isaías Táboas, expresident de Renfe i exmà dreta de l’expresident José Montilla. També hi ha exemples d’altres partits heretats de governs anteriors: l’exdiputada d’ERC Irene Fornosa dirigeix el 112. La nova llei suposarà que tots aquests càrrecs hagin d’elegir-se per un procés meritocràtic i no per lliure designació.

Captar talent del sector privat

Amb aquesta norma el Govern busca un model de gestió pública orientat a «la rendició de comptes, la transparència i l’avaluació objectiva del rendiment». I, tot i que no es pugui reflectir en la norma explícitament, també persegueix captar talent del sector privat. És a dir, persones especialitzades en certs àmbits sense cap contacte amb la política que vulguin fer el salt a la Generalitat o a les seves empreses públiques. L’actual Govern de Salvador Illa considera que així s’aconseguiran millors «resultats».

La nova normativa planteja un canvi radical en la distribució dels principals càrrecs de l’administració, per la qual cosa no seria estrany que compti amb una resistència interna. Per això, abans d’impulsar-la, la Generalitat ha buscat el suport de diverses entitats socials i acadèmiques. Així, aquestes mesures compten amb el suport d'actors com la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Cecot, el Col·legi de Professionals de la Ciència Política, el Col·legi d'Economistes de Catalunya i la Taula del Tercer Sector Social, entre d'altres.

A més, aquesta és una de les mesures que es van incloure en les propostes que un grup d’experts va formular a finals del 2025 al Govern per portar a terme una reforma profunda de l’Administració. Algunes d’aquestes idees ja s’han portat a terme, com la reducció de diversos tràmits burocràtics; la llei que prescindeix de la cita prèvia i la reforma integral de la web de la Generalitat.