Investiguen l'exnúmero dos d'Empresa pel cas del Circuit de Catalunya

La Fiscalia investiga l’expolític Oriol Sagrera pel seu nomenament com a conseller delegat de Fira Circuit, la societat que explota el Circuit de Catalunya. Les diligències les ha obert el fiscal delegat de delictes contra l’Administració pública de Barcelona, Víctor Castells, arran d’una comunicació de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que aprecia indicis d’un possible delicte en el procediment que va culminar amb el fitxatge de Sagrera després de deixar el Departament d’Empresa del Govern de Pere Aragonès.

La cronologia dels fets és un dels principals elements que sustenten la investigació. L’abril del 2024, el Govern va autoritzar l’empresa pública Circuits de Catalunya, presidida pel conseller d’Empresa Roger Torrent, a cedir l’explotació del Circuit de Catalunya a Fira Circuit, societat íntegrament participada per Fira de Barcelona. En aquell moment, Sagrera era secretari general del Departament d’Empresa, número dos de Torrent, membre del consell general de Fira i també conseller delegat del Circuit de Catalunya.

Després del relleu del Govern de Pere Aragonès pel de Salvador Illa, Sagrera va deixar el càrrec el 27 d’agost del 2024. Només tres setmanes més tard, el 18 de setembre, Fira Circuit el va nomenar conseller delegat de la societat encarregada de gestionar la infraestructura.

Segons Antifrau, aquesta successió dels fets podria ser compatible amb una col·lisió d’interessos, una activitat prohibida i un presumpte abús de poder. L’organisme considera que els fets podrien encaixar en el delicte de negociacions prohibides a funcionaris, previst a l’article 439 del Codi Penal, que sanciona els càrrecs públics que s’aprofiten de la seva posició per obtenir participació o benefici en negocis sobre els quals han intervingut. La Fiscalia haurà de decidir en els pròxims mesos si arxiva el cas o presenta una denúncia.

Antifrau també recorda que la llei catalana d’incompatibilitats impedeix als alts càrrecs exercir activitats privades relacionades amb expedients en què hagin intervingut durant els dos anys posteriors al cessament.

Fira de Barcelona va assegurar que no té constància de la investigació i va defensar que el nomenament es va fer amb «la més estricta legalitat». També va sostenir que el càrrec es va exercir sense remuneració i que, en tractar-se d’una societat pública, no existia incompatibilitat. En el seu moment, Sagrera també va afirmar que la Direcció General de Funció Pública havia avalat el seu fitxatge en no apreciar-hi cap impediment legal. Antifrau va considerar que el fet de no haver cobrat no altera la possible existència del delicte.