Els consumidors de drogues, al focus contra l’hepatitis C

Les persones consumidores de drogues s’han convertit en un dels col·lectius prioritaris de l’estratègia catalana per eliminar l’hepatitis C. La prevalença d’infecció activa detectada per la Unitat Mòbil de Cribratge en recursos adreçats a aquests usuaris és del 8,5%, molt per sobre del 0,49% estimat entre la població general de Catalunya.

La diferència mostra el repte que Salut defineix com «l’última milla»: arribar a les persones que continuen fora dels circuits sanitaris convencionals, facilitar que es facin la prova i evitar que abandonin el seguiment abans d’iniciar o completar el tractament. Juntament amb els consumidors de drogues, entre els grups amb més dificultats hi ha les persones sense llar i les procedents de països amb una prevalença elevada de la infecció.

Des del 2021, la unitat mòbil impulsada pel Departament de Salut i la Creu Roja ha fet 2.614 cribratges d’hepatitis B i C, VIH i sífilis. En aquest temps ha detectat 133 persones amb infecció activa pel virus de l’hepatitis C. Més de sis de cada deu diagnosticats han iniciat el tractament i, entre aquests, més de vuit de cada deu l’han completat.

La prevalença varia segons el recurs visitat. En els serveis destinats a persones consumidores de drogues arriba al 8,5%, mentre que en els recursos per a persones en situació de sensellarisme és del 0,8%. Salut considera que cal adaptar les estratègies de cribratge i acompanyament a les característiques de cada col·lectiu.

Més del 60% de diagnosticats han començat algun tractament i més del 80% l’han completat

En aquest context, els Centres d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències poden actuar com una porta d’entrada al diagnòstic i al tractament. Els centres gironins van atendre prop de 5.000 persones i van registrar 59.178 visites durant el 2025, entre les quals hi va haver 15.164 controls de tòxics i 8.507 dispensacions del programa de manteniment amb metadona.

Aquest contacte continuat pot facilitar la detecció de factors de risc i la derivació dels usuaris als serveis especialitzats. Les dificultats apareixen sobretot quan coincideixen l’addicció, els trastorns de salut mental, la manca d’habitatge o una vinculació irregular amb el sistema sanitari. Salut assenyala que la pèrdua de seguiment és una de les principals barreres perquè les persones diagnosticades arribin a curar-se.

Més de 31.000 tractats

Catalunya ha tractat més de 31.000 persones amb hepatitis C des de la incorporació dels antivirals d’acció directa i l’aprovació del pla de prevenció i control, l’any 2015. Aquests fàrmacs permeten curar la infecció en la gran majoria de casos i han reduït les complicacions associades.

La prevalença estimada d’exposició al virus de l’hepatitis C és de l’1,02% de la població catalana i la infecció activa, del 0,49%. En l’hepatitis B, la prevalença estimada és del 0,52%.

Tot i els avenços, l’Organització Mundial de la Salut calcula que les hepatitis víriques causen prop d’1,3 milions de morts anuals i alerta que el ritme és insuficient per eliminar-les com a problema de salut pública abans del 2030. Salut defensa que les unitats mòbils, els equips de carrer i la coordinació amb els serveis d’addiccions seran determinants per localitzar els casos que encara no han estat diagnosticats.

El repte és garantir que els avenços arribin també als col·lectius més vulnerables.