La Generalitat fitxa 'influencers' per esborrar el masclisme a les festes populars

Les festes populars són sinònim de trobada, música i celebració, però no estan al marge de les violències masclistes i contra el col·lectiu LGTBIQ+. Durant els mesos d’estiu, quan es multipliquen els espais de lleure, les administracions i les entitats feministes redoblen els esforços per prevenir aquest tipus de violències. I és que, més enllà de la percepció que les festes són espais segurs, les dades mostren que encara hi ha situacions que generen inseguretat. El juny passat, el grup Fades va denunciar que havia patit fins a tres agressions homòfobes després que algunes persones del públic els llancessin glaçons durant un concert a Vilassar de Mar. "Patim l’auge de l’extrema dreta directament per ser persones queer i defensar la llengua i cultura catalanes", van denunciar.

Segons un diagnòstic fet per a l’elaboració del Protocol-guia d’abordatge de les violències masclistes i per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere en les activitats de cultura popular de tipus festiu del Departament de Cultura, un 32,5% de les persones diu haver-se sentit en perill, vulnerable o en estat d’alerta durant la celebració d’una activitat festiva o de cultura popular. Entre les dones, aquesta sensació de perill o alerta supera el 40%, davant el 18% dels homes; a més, entre els qui es van sentir en perill, el principal motiu va ser ser dona (64,3%), seguit de per la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere (12,3%).

De fet, el 44% d’aquestes persones que havien estat en alerta afirma haver viscut o presenciat alguna situació de violència durant una activitat de cultura popular. En concret, referent a les diferents situacions patides per part de les persones enquestades, les situacions que més perceben són mirades lascives o invasió de l’espai (32,9%), comentaris ofensius, discriminatoris o degradants (27%) i comentaris obscens o gestos de contingut sexual (18%).

En espais tancats

El problema, a més, no es concentra únicament als carrers, places o grans festivals. El 17,8% de les situacions identificades es van produir en espais tancats de relació, treball o assaig de les mateixes associacions. També es produeixen sobre l’escenari, com va passar amb el grup Fades, que va demanar "tocar en espais segurs" després de les agressions sofertes. De fet, un 36% de les persones considera que la violència masclista està estesa en la cultura popular, mentre que un 24,6% considera que està estesa la violència contra el col·lectiu LGTBIQ+.

Davant aquesta realitat, el Departament de Cultura, en coordinació amb el Departament d’Igualtat i Feminisme, ha reforçat aquest estiu les accions de sensibilització i prevenció per promoure espais culturals i festius lliures de violències. La campanya pretén traslladar la prevenció al mateix espai de lleure, fomentar "actituds responsables, respectuoses i inclusives que permetin disfrutar de les festes amb llibertat i seguretat" i donar a conèixer els recursos disponibles per al suport i l’atenció. La campanya es desplegarà a través de continguts audiovisuals creats per diferents influencers, com Bruno de Fabriziis, Carla Galeote, Liham Giménez, Kelly Isaiah, Berta Mayral, Max Navarro, Marc Solé i Mar Vallverdú, per arribar directament als joves. "És la manera d’arribar a la gent i de no quedar-nos en un camp més institucional", explica Francesc Vilaró, cap del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura.

Implantació de protocols

Vilaró posa el focus en el fort component comunitari de les seves entitats, una de les particularitats de la cultura popular. En moltes, les persones que hi participen són amics, familiars o companys des de fa anys. "Són situacions que de vegades estan una mica viciades. La gent es coneix molt, són amics, són família... I això fa que tot el tractament d’aquestes situacions moltes vegades s’acabi amagant", explica. A tot això s’hi suma el caràcter majoritàriament amateur de moltes d’aquestes organitzacions. En les associacions populars, no sempre hi ha persones especialitzades en igualtat o violència masclista ni prou coneixements per identificar una situació i saber com actuar. Per això, Vilaró reivindica la importància de comptar amb unes pautes comunes. "El protocol, al final, és voluntari, són normes, són idees, són plantejaments per veure com has de reaccionar davant aquestes situacions", explica.

La prevenció és l’eix central des del qual està treballant el Departament d’Igualtat i Feminisme. Olga Jiménez, secretària de feminisme, defensa que no es tracta únicament de reaccionar quan apareix un problema, sinó d’actuar abans. La cultura i el lleure són, segons la seva opinió, espais especialment importants perquè concentren moltes persones i, especialment, joves. L’objectiu és treballar des d’aquests espais unes relacions afectivosexuals basades en la llibertat i la igualtat. Jiménez rebutja, però, establir una relació directa entre l’augment de les festes i festivals durant l’estiu i un increment de la violència. "Les activitats, per si soles, no generen o no afavoreixen la violència", explica. El que sí que pot passar, assenyala, és que determinats factors actuïn com a "acceleradors" de comportaments violents, com "l’alcohol, els espais amb molta gent, la calor...".

Per a la secretària de feminisme, la prevenció "implica el canvi estructural de la societat". Aquest canvi passa, com ella mateixa apunta, per aconseguir que qualsevol jove conegui el principi del consentiment, sàpiga identificar què és una violència, com s’exerceix i què pot fer si la pateix o la presencia. La Generalitat està articulant aquesta estratègia a través d’una "xarxa lila de país", que integra diferents accions preventives. Entre aquestes hi ha els Punts Lila itinerants, campanyes en festivals i actuacions en altres espais com el transport públic. En concret, els Punts Lila no només atenen possibles agressions, sinó que són també un lloc on informar-se, resoldre dubtes, aprendre a identificar determinades situacions i generar més sensació de seguretat entre les persones que participen en els esdeveniments.

Efecte dissuasori

Des de Feministes de Gràcia, grup pioner a lluitar contra el masclisme i l’homofòbia, reconeixen l’impacte d’aquestes eines. "Factualment, és molt evident que els protocols i Punts Lila tenen un efecte dissuasori tangible i fan que les dones i identitats dissidents ens sentim més segures a les places, carrers i espais de lleure, tot i que les violències no hagin desaparegut tampoc", assenyalen. Amb tot, una de les principals crítiques de Feministes de Gràcia apunta als límits de les campanyes actuals. L’associació considera que moltes iniciatives continuen tenint "un marc massa limitat" i que no incorporen una perspectiva prou àmplia.

Segons el seu parer, la prevenció hauria de tractar també altres violències relacionades amb el masclisme i amb les estructures de poder patriarcals, com la grassofòbia o el racisme.

Subscriu-te per seguir llegint