La Generalitat provarà de desactivar la vaga de docents d'inici de curs

Si hi ha una patata calenta que el president Salvador Illa ha d’abordar sense demora quan s’esgoti aquest mes és la del conflicte obert en canal amb els sindicats educatius, agreujat pel polèmic error en les proves PISA que invalida els pròxims resultats a Catalunya. La vaga convocada per al 8 de setembre, data de l’inici del curs escolar, es manté, i des del juliol no hi ha hagut més negociacions de la Conselleria d’Educació amb els convocants per mirar de desescalar la tensió. No obstant això, el Govern va prometre garantir una tornada a l’escola "amb normalitat" al setembre, de manera que s’ha reservat alguna carta per mirar de reconduir la situació. Segons ha pogut saber El Periódico de Catalunya, una serà l’anunci de més aules d’acollida intensives arreu de Catalunya.

Després d’un curs que va estar marcat per 25 vagues centrades en la reivindicació de millores salarials i laborals dels mestres, la cirereta la va posar que el gruix de l’alumnat amb alguna dificultat fos exclòs de les proves PISA. Catalunya va eximir més d’un 23% dels estudiants que havien de formar part de la mostra, quan l’OCDE permet un màxim del 5%, cosa que provocarà que els resultats, que es fan públics el 8 de setembre, no es puguin comparar amb els d’altres territoris ni amb edicions anteriors. Mentre hi ha una investigació en marxa per aclarir el que ha passat, el Govern necessita amb urgència desactivar el que, per la conjunció de malestars, és una bomba de rellotgeria que perjudica el segell de la gestió de què vol presumir.Després d’un curs que va acabar marcat per 25 vagues centrades en la reivindicació de millores salarials i laborals dels mestres, la guinda del pastís la va posar el fet que el gruix de l’alumnat amb alguna dificultat fos exclòs de les proves PISA. Catalunya va eximir més d’un 23% dels estudiants que havien de formar part de la mostra, quan l’OCDE permet un màxim del 5%, cosa que provocarà que els resultats, que precisament es fan públics també el 8 de setembre, no puguin ser comparables amb els d’altres territoris ni amb edicions anteriors. Mentre hi ha encara una investigació en marxa per aclarir el que ha passat, el Govern necessita amb urgència desactivar el que, sens dubte i per la conjunció de malestars, és una bomba de rellotgeria que perjudica el segell de la gestió de la qual vol presumir.

Aplicació de l’acord

En la setmana prèvia a l’inici de curs està prevista una compareixença pública en què la consellera Esther Niubó exposarà "mesures addicionals" per millorar les condicions laborals dels professors, com la incorporació de tècnics sanitaris a la meitat de centres per atendre necessitats de salut de l’alumnat, i un "increment substancial" de les aules d’acollida, concebudes per incorporar els nous alumnes, especialment els que no dominen el català i requereixen un acompanyament.És per això que, la setmana prèvia a l’inici de curs, està prevista una compareixença pública en què la consellera Esther Niubó exposarà "mesures addicionals" per millorar les condicions laborals dels professors, com la ja anunciada incorporació de tècnics sanitaris en la meitat de centres per atendre necessitats de salut de l’alumnat, però també un "increment substancial" de les aules d’acollida, concebudes per incorporar els nous alumnes al sistema educatiu català, especialment els que no dominen el català i que requereixen acompanyament.

En l’acord segellat al maig amb alguns sindicats, del qual es van desmarcar Ustec, CGT i la Intersindical, però que el Govern aplicarà, es recull que en el curs vinent hi haurà 40 aules d’acollida noves a primària, 25 a secundària i 10 a FP, un augment que s’ha de mantenir fins al 2029, quan aquestes xifres ascendiran a 60, 35 i 15, respectivament. S’haurà de veure si la conselleria pot anar més enllà d’aquest increment i si els nous anuncis poden reconduir el conflicte i evitar que el primer dia de curs comenci amb les mateixes hostilitats amb què va acabar l’anterior. Més encara quan aquell dia PISA presentarà uns resultats no homologables després del galimaties pels alumnes apartats de les proves.En l’acord segellat el maig amb alguns dels sindicats, del qual s’han desmarcat Ustec, La CGT i la Intersindical però que el Govern està disposat a aplicar igualment, ja es recull que en el curs vinent hi haurà 40 aules d’acollida noves a primària, 25 a secundària i 10 a FP, un augment que s’ha de mantenir anualment fins al 2029, quan aquestes xifres han d’ascendir a 60, 35 i 15 respectivament. S’haurà de veure fins a quin punt la conselleria té marge per anar més enllà d’aquest increment, així com si realment els nous anuncis poden servir per reconduir el conflicte i, almenys, evitar que el primer dia de curs comenci amb les mateixes hostilitats amb què va acabar l’anterior. Més encara quan aquell mateix dia PISA posarà a sobre de la taula uns resultats no homologables després del galimaties pels alumnes apartats de les proves.

Sense reunió des del juliol

Abans de les vacances, el Govern ja va instar els sindicats a tenir en compte el "dret a l’educació" i a empatitzar amb els estudiants i les seves famílies, especialment amb els que arriben per primera vegada al sistema educatiu, canvien de cicle o de centre, per a qui el primer dia pot no ser fàcil. Aquesta crida no ha fet efecte, ja que Ustec, sindicat majoritari en l’escola pública, ja va deixar clar aquesta setmana que l’aturada per al dia 8 es manté. En declaracions a RAC1 dimarts passat, la seva portaveu, Iolanda Segura, va assegurar que des de principis de juliol no s’han reunit amb la consellera.Abans de les vacances, el Govern ja va emplaçar els sindicats a tenir en compte el "dret a l’educació" i a empatitzar tant amb els estudiants com amb les seves famílies tenint en compte que per a alguns d’ells, especialment els que arriben per primera vegada al sistema educatiu, canvien de cicle o fins i tot de centre, el primer dia pot no ser una jornada fàcil. Aquesta crida, per ara, no ha fet efecte, ja que Ustec, sindicat majoritari a l’escola pública, ja ha deixat clar aquesta setmana que l’aturada per al dia 8 es manté. En declaracions a RAC1 dimarts, la seva portaveu, Iolanda Segura, va assegurar que des de principis de juliol no han tornat a reunir-se amb la consellera.

Fonts del Govern expliquen que durant el juny i el juliol Niubó es va reunir amb més de 200 representants de direccions, docents i professionals dels serveis educatius amb l’objectiu d’"impulsar mesures" que contribueixin a millorar el dia a dia a les aules el curs vinent. La consellera també va parlar amb la comissió de desplegament dels sindicats que van signar l’acord –CCOO, la UGT i Aspepc– per "concretar i complementar" mesures ja acordades en matèria de retribució salarial, com el nou complement de millora educativa que representa un augment de 700 euros anuals aquest any i que se suma als més de 800 del complement específic que es va començar a cobrar el tercer trimestre del curs passat. També el compromís perquè no hi hagi cap sobreràtio, la reducció de la burocràcia i la incorporació de 1.700 nous professionals per a l’escola inclusiva.Fonts del Govern expliquen que durant juny i juliol Niubó es va reunir amb més de 200 representants de direccions, docents i professionals dels serveis educatius amb l’objectiu d’"impulsar mesures" que contribueixin a millorar el dia a dia a les aules el curs vinent. La consellera també va abordar amb la comissió de desplegament dels sindicats que sí que van firmar l’acord –CCOO, UGT i Aspepc– per "concretar i complementar" mesures ja acordades en matèria de retribució salarial dels docents, com el nou complement de millora educativa que representa un augment de 700 euros anuals aquest any i que se suma als més de 800 del complement específic que ja es va començar a cobrar en el tercer trimestre del curs passat. També el compromís perquè no hi hagi cap sobreràtio, la reducció de la burocràcia i la incorporació de 1.700 nous professionals per a l’escola inclusiva.

Però, segons van al·legar els sindicats en peu de guerra, aquesta bateria de mesures no canviarà la seva realitat a les aules, que defineixen com cada vegada més complexa i sense prou recursos. El desassossec s’ha enquistat entre els docents sense que s’entrevegi la manera com redreçar una situació que és tot un maldecap per a la Generalitat i per a les famílies amb fills en edat escolar. Per resoldre hi ha també la negativa de més d’un miler de centres d’organitzar colònies i excursions.Però segons han al·legat els sindicats en peu de guerra, aquesta bateria de mesures no canviarà la seva realitat a les aules, que defineixen com cada vegada més complexa i sense prou recursos. El desassossec s’ha enquistat entre els docents sense que, ara per ara, s’entrevegi com redreçar una situació que és tot un maldecap per a la Generalitat i, també, per a les famílies amb fills en edat escolar. Per resoldre hi ha també la negativa de més d’un miler de centres que s’han afegit a la negativa a organitzar colònies i excursions, un assumpte que, fins ara, ha quedat fora de les negociacions.