Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Pere Aragonès reivindica el catalanisme "inclusiu" davant els "populismes excloents"

Torra advoca per la renovació de líders en l’independentisme perquè els seus dirigents tornin a ser «creïbles»

L’expresident Pere Aragonès.

L’expresident Pere Aragonès. / Marc Asensio Clupés / EPC

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Gisela Boada

Barcelona

L’expresident Pere Aragonès s’ha desplaçat aquest divendres a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, on ha reivindicat un catalanisme «inclusiu» davant els «populismes excloents», que, segons el seu parer, «acosten» l’independentisme a la derrota». Durant la seva intervenció en un col·loqui sobre la figura de Francesc Macià i el centenari dels Fets de Prats de Molló, l’excap del Govern ha recordat que Macià va defensar sempre una «nació ferma, però inclusiva».

«Hi ha propostes que intenten importar projectes d’extrema dreta o populismes que es basen en una idea excloent de nació», ha advertit, contraposant aquests plantejaments a la concepció del catalanisme que atribueix a Macià. Ho ha fet després d’escoltar la detallada exposició del professor de la Universitat de Barcelona (UB) Giovanni C. Cattini sobre aquells esdeveniments i sobre el paper que van tenir en la trajectòria política de l’expresident de la Generalitat.

Per Aragonès, un dels principals ensenyaments del llegat de Macià és que l’alliberament nacional i la justícia social han d’avançar «de la mà», tant per principis com per estratègia. També ha remarcat la necessitat de construir «grans aliances de país», capaces d’incorporar sensibilitats diverses davant uns objectius que, per la seva ambició, requereixen una base social àmplia. En aquest sentit, ha reivindicat la capacitat de Macià per bastir ponts amb altres moviments i sectors socials i per adaptar la seva estratègia a cada moment històric.

Aragonès també ha posat el focus en la dimensió exterior del projecte polític de Macià. Segons el seu parer, la lluita per la independència no es podia plantejar únicament en clau interna, sinó que havia d’incorporar una «mirada internacional», especialment en una Europa marcada llavors pel període d’entreguerres. Aquesta combinació entre aliances internes i projecció exterior forma part, segons ha defensat, de les lliçons que l’independentisme actual pot extreure d’aquella etapa.

Sobre la situació de l’independentisme, Aragonès ha sigut clar al reclamar que el país «ha d’aprendre a respectar les derrotes momentàniesdels que han treballat» i han fet una «aposta» que, en un moment determinat, no «culmina amb èxit». L’expresident ha reivindicat que aquests intents podendeixar aprenentatges, obrir camins i resultar útils posteriorment, tot i que no arribin immediatament a l’objectiu perseguit.

«Macià va saber adaptar-se al context i utilitzar, en cada moment, els instruments que tenia al seu abast per avançar cap a la independència del país», ha assenyalat. Aragonès ha recordat, a més, que la trajectòria de Macià va estar marcada per la perseverança, des de la dictadura de Primo de Rivera i els Fets de Prats de Molló fins al judici celebrat a París, abans de convertir-se en una de les figures centrals del catalanisme republicà del primer terç del segle XX.

Tracking Pixel Contents