Salvador Illa s’abona a la projecció exterior: 15 viatges i 117.000 quilòmetres en dos anys

Salvador Illa va arribar al càrrec fa dos anys parlant d’estabilitat, seguretat, feina i habitatge, però no va aclarir si seria un president procliu a la projecció exterior. Aquest sempre ha sigut un tema delicat, perquè no tothom comparteix –ni accepta– que la Generalitat pugui fer política fora dels límits de Catalunya, com va quedar clar durant el procés amb el tancament de les llavors denominades ‘ambaixades’, malgrat que l’Estatut li ho reconeix. El president no només ha volgut exercir aquestes competències en matèria internacional, sinó que s’ha convertit en un líder del Govern prolífic en viatges a l’estranger. Dels que més.

En 24 mesos en el càrrec, se li comptabilitzen 15 viatges i 117.000 quilòmetres. Per posar les dades en perspectiva: el seu antecessor en el càrrec, Pere Aragonès (ERC), sí que va proclamar que volia ser un president ‘viatger’ i en l’equador del mandat acumulava dos viatges més –17–, però diversos milers de quilòmetres menys –66.000–. La diferència és que Illa ha cultivat el viatge intercontinental i ja en suma cinc: el Japó i Corea del Sud; la Xina; Mèxic; els Estats Units, i, el més recent, el Vietnam i Singapur.

Illa ha sustentat la seva aposta per la política exterior des d’una perspectiva econòmica. El seu argument és que la Generalitat ha d’ajudar l’economia catalana a projectar-se a l’exterior. Sobretot en un context internacional tan inestable com l’actual, en el qual un dia l’economia es ressent pels aranzels de Trump, un altre pel tancament de l’estret d’Ormuz i el següent per una escalada del conflicte a Ucraïna.

Però hi ha un altre motiu menys confessable que explica per què Illa i la gran majoria dels seus predecessors acaben sempre apostant pels viatges institucionals a l’exterior: és una política que no només no genera desgast, sinó que proporciona contactes econòmics i polítics d’alt nivell. També fotos per exhibir a l’opinió pública. Durant aquests dos anys Illa té imatges amb el papa Lleó XIV al Vaticà; amb el rei Carles III; amb l’alcaldessa de París Anne Hidalgo; amb el vicepresident de l’Assemblea Popular Nacional de la Xina, Wu Weihua, i amb el primer ministre de Singapur, Lawrence Wong.

A més, Illa ha comptat amb un aliat clau en aquestes expedicions que no van tenir ni Aragonès, ni Quim Torra, ni Carles Puigdemont ni Artur Mas, i que és el suport de les ambaixades espanyoles. Els seus antecessors van tenir més d’una topada amb la diplomàcia de l’Estat perquè alguns dels seus viatges sempre tenien un component de defensa del referèndum i la independència de Catalunya, cosa que amb Illa ha desaparegut.

Europa i Àsia

En aquests dos anys, el president ha tingut dues zones prioritàries. La primera, Europa i, en especial, Brussel·les, on ha considerat que la Generalitat havia de guanyar presència en les institucions comunitàries i iniciar un «nou cicle de col·laboració» amb la Unió Europea. Ha estat tres vegades a la capital europea, una, això sí, també hi va anar per reunir-se amb Puigdemont. Els altres països del continent elegits han sigut França (3 vegades), Itàlia (2) i el Regne Unit (2).

La segona zona prioritària del president ha sigut Àsia amb tres viatges i cinc països visitats. La Generalitat considera que és una àrea on Catalunya pot créixer molt, per exemple, quant a exportacions, tenint en compte l’amenaça permanent que suposa la política aranzelària de Trump. Per simbolitzar aquesta aposta, el president va anunciar l’obertura d’una delegació de la Generalitat a la Xina, cosa que li va suposar algunes crítiques de l’oposició perquè és un país que no respecta els drets humans.

Canvi de perspectiva

L’aposta per la política exterior, i en especial per les delegacions, no sempre va estar en el full de ruta del PSC. El 2023, quan estava en l’oposició, va exigir al Govern d’Aragonès que posés fre a l’expansió. El seu argument llavors va ser que primer s’havien d’avaluar les que ja estaven en funcionament. Com que l’Executiu d’ERC necessitava els vots socialistes per als pressupostos, va accedir a la demanda.

Amb la sortida del Govern d’ERC i l’entrada del PSC es van invertir els papers. Els republicans van fer valer els seus vots decisius en la investidura d’Illa per, precisament, assegurar-se que les delegacions no només no es frenarien, sinó que es continuarien expandint. «S’ampliarà la xarxa de delegacions», figura en l’acord d’investidura encara vigent. A part de la de la Xina, Illa n’ha anunciat dues més: una a Jordània i una altra al Canadà. Això significa que, abans d’acabar la legislatura, la Generalitat en tindrà 24 en total. Un creixement exponencial si es té en compte que, el 2017, el Govern de Mariano Rajoy les va tancar totes tret de la de Brussel·les quan va suspendre l’autonomia.

Amb el nou curs polític que començarà al setembre, la tendència no variarà. Illa va anunciar fa uns dies que té previst fer entre dos i tres viatges abans d’acabar l’any. El primer serà al setembre a Ucraïna, un país amb el qual Catalunya està «cooperant molt bé» i al qual vol traslladar «un missatge de suport a l’enorme esforç» que està fent en la guerra contra Rússia.