11 de gener de 2007
11.01.2007

El talp manresà de Terra Lliure

11.01.2007 | 01:00
Josep Maria Aloy, el 1989.

El manresà Josep Maria Aloy, de 54 anys, el talp que les forces de seguretat van infiltrar a Terra Lliure abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, va participar en una acció armada que hauria consistit en la col·locació d´un explosiu a l´estació de Renfe de Sant Sadurní d´Anoia, el 4 de març de 1992, segons van concretar dimarts a Regió 7 fonts properes a l´organització independentista. Aquesta era una dada inèdita fins ara.
La història d´Aloy va centrar un documental emès dimarts a la nit pel Canal 33, que va iniciar una sèrie sobre espies catalans amb el manresà, la pista del qual es perd el 2002 quan treballava en temes de seguretat a l´empresa Cirsa al Brasil. Regió 7 va explicar la història d´Aloy el 22 de febrer de 2005.
Pel que fa a la seva participació en una acció armada, Aloy l´hauria dut a terme per guanyar-se la confiança dels activistes. Els fets van començar a dos quarts de nou del matí, quan un home que es va identificar com a treballador de la Renfe va avisar que hi havia una bomba en una bossa. La Guàrdia Civil hi va trobar una bombona de butà amb quatre quilos de cloratita i dos temporitzadors, i l´artefacte va ser desactivat a les 11 del matí.
Aloy és l´home que el jutge Baltasar Garzón ha descrit com l´infiltrat dels serveis secrets espanyols en l´independentisme català i un dels informadors que van guiar la ràtzia preolímpica del 92 que va servir per detenir 40 persones, entre les quals quatre manresans. Tres, Jordi Bardina, Esteve Comellas i David Martínez, juntament amb 13 persones més, van fer arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans d´Estrasburg la seva denúncia contra l´Estat espanyol per no haver investigat les tortures de què van ser objecte. El procés va acabar amb la condemna de l´Estat espanyol.
Aloy, àlies Chema, hauria estat captat per Miquel Lejarza, El Lobo, l´agent del Centre Superior d´Intel·ligència per a la Defensa que va protagonitzar la més famosa infiltració a ETA als anys 70.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook