Al castell de Sant Ferran de Figueres es va celebrar el passat dia 24 de maig un homenatge als militars i paisans que l´any 1811 van recuperar durant quatre mesos la fortalesa que havia estat ocupada per les forces franceses. Aquesta reconquesta es nomenada com «La Rovirada» i fou una acció militar que ha estat comentada per diversos i destacats escriptors com un cas singular en la història d´aquesta fortalesa.
En aquest sentit cal recordar que, al seu temps, la construcció del castell de Figueres fou una mesura acordada pel govern nacional per tal de protegir el país espanyol d´una invasió estrangera que, malauradament, no van aconseguir-lo en les dues úniques ocasions que podien haver-ho fet davant l´entrada de tropes del país veí.
Per la ubicació del castell el govern va fer diversos estudis sobre les zones empordaneses com foren el Pas de les Moles, el Pertús, Puig de la Malaveïna, Banyuls, Peralada i el Far, en considerar-los els llocs més adients. Es va decidir finalment per Figueres per trobar-se en una muntanyeta amb perfecte visibilitat sobre la comarca i la proximitat a una població important com ja era Figueres, que aleshores tenia 1.872 habitants i que un cop acabat el castell pujarien a 5.398 com a capital indiscutible de la comarca.
Els enginyers van considerar que aquesta muntanyeta, per la seva altitud, dominava tot l´entorn de Figueres, sense estudiar les zones rurals de Llers i d´Avinyonet de Puig Ventós que, en realitat, tenen altures superiors a la dita muntanyeta de Figueres.
Les obres del castell es van iniciar el 1753 i van durar tretze anys, essent considerada la fortalesa militar més gran d´Europa. En el 1793 va començar el primer conflicte bèl·lic anomenat Guerra Gran. Els francesos van ocupar la muntanya del Roura, a la població de Llers, i tot seguit, 22 de novembre de l´any següent, en un altre combat també a Llers va morir el cap de les forces espanyoles que va motivar una desbandada dels seus soldats. El francesos van arribar tot seguit a Figueres, van envoltar el castell i van intimidar a rendir-se a la guarnició espanyola que disposava d´un considerable nombre de soldats, però els seus comandaments van disposar capitular sense disparar un sol tret i el castell va ser ocupat pels francesos.
Hi van estar fins el 22 de juliol de l´any següent que amb la signatura de la Pau de Basilea foren restituïdes a Espanya les seves conquestes territorials, entre les quals figurava el castell de Figueres. Aquesta pau no va durar gaires anys.
El 18 de març de 1808 van entrar pacíficament al país espanyol les tropes franceses camí d´una acció militar a Portugal, amb un trànsit que havia estat degudament autoritzat pel govern espanyol. Al seu pas per Figueres, els francesos van allotjar una part de les seves tropes al final del avui carrer Nou i tot seguit van demanar autorització per traslladar pacíficament un grup de 200 quintos francesos, que eren considerats molt joves, a l´interior del castell, els quals, en realitat, eren veterans de les guerres anteriors. Quan estigueren a dintre es feren amos del castell, també sense tirar un tret.
Això va motivar una gran tibantor entre els figuerencs i els militars francesos que va motivar un bombardeig des del castell sobre la vila. Els figuerencs van mantenir un setge al castell fins que poc després va entrar un nou cos de forces francesos per auxiliar les del castell.
Passaren tres anys i aleshores es va produir el fet històric conegut com «La Rovirada» en el qual els espanyols van recuperar, per uns dies, la fortalesa. Era l´11 d´abril del 1811, un Divendres Sant.
La idea del mossèn
Feia un temps que mossèn Rovira, que era un sacerdot nascut a Sant Miquel de Campmajor, meditava recuperar el castell amb un grup de figuerencs. Mitjançant un amic que tenien dins el castell va obtenir un motlle de cera de les claus dels magatzems de proveïments de la fortalesa. Una vegada fabricades les noves claus un grup de 165 minyons, dirigits per l´esmentat mossèn, va entrar al castell per un camí al marge de la muralla i va saltar als fossars de la fortalesa. Arrossegant-se cautelosament, arribaren a una porta que havien escollit, l´obriren sigilosament i entraren a la fortalesa. Sorprengueren els sentinelles i després al general governador de la plaça en el seu propi pavelló. El desarmaren i tancaren a les cavalleries als soldats francesos que allà hi havia i tot seguit van reconquerir tota la fortalesa. Aquesta acció de guerra va costar només un mort i dos ferits. El Dissabte de Glòria tornava a onejar la bandera espanyola al castell. Varen obtenir un botí de 3.000 fusells, 350 canons, 20.000 uniformes i 6 milions de rals.
La recuperació va durar poc temps. El 16 d´abril varen arribar noves tropes franceses per recuperar el castell, el qual varen envoltar-lo, intimidant als seus ocupants a rendir-se, cosa que no feren els assetjats que sovintejaven les sortides sorpresa en busca d´aliments. El 16 d´agost, mancats de queviures i de municions, els espanyols intentaren escapar, però l´acorralament que els francesos havien fet a l´entorn de la fortalesa, els ho va impedir i alguns hagueren de capitular. Tres d´ells foren sentenciats a mort i penjats en el mateix castell i els altres foren portats presoners a França.
Poc temps després, la situació de la guerra amb el general Napoleó anà canviant. Les potències europees l´atacaven en diversos fronts i els francesos es van retirar a poc a poc a llurs principals efectius, que anaven abandonant. El de Figueres va seguir en poder dels francesos, ja que s´havia resolt fixar una línia de defensa en el riu Fluvià. El 25 de maig del 1814 també va ser evacuat el castell i els últims soldats francesos invasors se´n tornaren a França. Precisament d´aquí a tres anys es commemorarà els 200 anys d´aquella «rovirada» recuperació del castell a les tropes de Napoleó.
En aquell temps la població estava en una mala situació: la indústria havia quedat paralitzada, els camps eren erms i no disposaven de menjar per mercadejar. Els francesos, en retirar-se, havien requisat tots els aliments i el bestiar. La recuperació de l´economia fou difícil, però havia acabat aquella ocupació que ja no es tornaria a fer mai més. Un dels primers actes públics dels espanyoles després d´aquesta represa fou l´exhumació de les despulles mortals del general Alvárez de Castro que havia estat empresonat pels francesos en el 1809 i havia mort el 22 de gener de l´any següent. Un monument a l´entrada del castell encara recorda aquest fet. Després d´aquests fets el castell de Figueres ha servit de guarnició militar fins a l´actual destinació com a centre cívic. Històricament va tenir una altra data molt important en la seva història. Fou el primer de febrer del 1939, a les acaballes de la Guerra Civil. Allà s´hi van reunir per última vegada les Corts Espanyoles. El castell fou així l´última capital política de la República Espanyola.
