21 de agost de 2008
21.08.2008

Les casetes del paratge dels Déus

Una exposició al Col·legi d'Arquitectes de Girona explica com va néixer una edificació polèmica: el Club Med de Cadaqués

21.08.2008 | 02:00

"Aquesta part compresa entre el Camell i l'Àguila que tu coneixes i estimes tant com jo mateix és i ha de continuar essent mitologia pura, sens res que pugui mixtificar-ho, en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a Déus més que per als homes i cal que continuï com està". Qui donava el consell era Salvador Dalí i qui el rebia, l'any 1961, era l'arquitecte empordanès Pelai Martínez, encarregat de projectar la urbanització més polèmica de la Costa Brava: el Club Med de Cadaqués, en ple cap de Creus.
Una exposició a la delegació a Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya de disseny i disseny austers rememora els orígens de la ciutat de vacances per antonomàsia. Club Med. Cap de Creus. Una intervenció en el paisatge dels anys seixanta mostra, fins el 28 de setembre, croquis i plànols del Fons Pelai Martínez, que va pensar el complex en col·laboració amb Jean Weiler, arquitecte del Club Med, i que va comptar des del primer dia amb els consells de dos empordaneos il·lustres: Salvador Dalí i Josep Pla.
La gran obsessió de Martínez era construir una ciutat de vacances que no pertorbés l'idíl·lic entorn del cap de Creus, en uns anys en què la disbauxa constructiva a la costa de Girona arribava a la màxima esplendor. Sílvia Musquera, comissària de l'exposició, considera que malgrat tot el Club Med va ser una promoció "respectuosa amb el seu entorn", "poc visible, sobretot des del mar" i que "la seva distribució (...) busca la màxima integració en el paisatge dominat per les dues grans roques, anomenades Camell i l'Àguila, que presideixen la plana de Tudela", encara ocupada per 443 casetes en estat ruïnós. Abans de l'estiu van ser retirades del Club 35 tones de mobles i runa. La ciutat de vacances ocupava 4,5 hectàrees i tenia capacitat per a 1.200 turistes, era autosuficient pel que fa a l'abastiment d'aigua i tenia xarxes d'aigües residuals i d'electricitat. A cada bungalou hi cabien dues persones i les casetes estaven disposades per la finca de manera que "vistes des del mar tinguin l'aspecte d'una volada de gavians", en paraules de Pelai Martínez. Eren austeres en dimensions (feien 10,8 m2) i en decoració: tenien, explicava l'arquitecte, "un amoblament senzill, un bon aïllament climàtic i una bona orientació sense voler assemblar-se a una habitació d'hotel i més aviat a una tenda d'acampada, sense cap tipus d'instal·lació d'aigua i llum".
El Club Med també era especial pel material amb què va ser construït: amb pedra de Cadaqués, amb murs de càrrega encalcinats blancs i amb cobertes de teula inclinades a una aigua, com les casetes de pescadors a l'època.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades